A elbaix.cat omplim el Nadal de poesia de la mà de Joana Raspall i Joan Margarit, dos dels poetes més reconeguts del Baix Llobregat.
JOANA RASPALL I JUANOLA va viure tota la vida a Sant Feliu de Llobregat, on hi va demanar una biblioteca infantil. Durant la Guerra Civil treballà com a bibliotecària contribuint a la salvació de molts exemplars de llibres catalans. És coneguda per la seva obra poètica infantil i fou la promotora del premi Martí Dot de poesia que s’entrega a la capital del Baix Llobregat. L’any 2013, Sant Feliu i la Generalitat de Catalunya van declarar l’”Any de Joana Raspall” i van celebrar el seu centenari en vida.
La darrera obra publicada per Raspall va ser un llibre amb el títol Divuit poemes de Nadal i un de cap d’any. Un recull de poemes per a tota la familia majoritariament inèdits i amb d’altres publicats anteriorment.
LA NIT DE NADAL
La nit de Nadal
el bosc s’engalana;
els avets s’estiren
per fer la sardana
entorn del Nadó.
Una soca vella
no pot afegir-s’hi
i diu amb tristor:
—Jo ja no sóc bona
per res; no tinc branques.
Més, pel cel ressonen
les veuetes blanques
dels àngels que diuen:
—Sí, que vals! no ploris!
seràs el tió!
EL TIÓ
Hi ha un pila de llenya tallada
que ha portat el camió
per fer foc a la llar.
Amb el tronc més gruixut que hem trobat
Ja tenim preparat el tió.
L’hem tapat amb la vella flassada
que cada any ens el guarda del fred.
Ben arraconadet
li hem posat un pot d’aigua,
un poma vermella i crostons de pa sec,
que li agraden amb deliri.
Ben segur que demà, quan me’l miri,
sols hi haurà rosegons!
Ve del bosc; deu tenir set i gana.
Ara, aquí, com que està calentó,
ben menjat i tranquil, es prepara
per quan tots cridem: – Caga, tió!
El tió sap que som criatures
i esperant treure’n llaminadures
li peguem, sens voler fer-li mal.
Ell també, trapasser,
barrejat amb torró
a vegades ens caga… carbó!,
com a càstig per al més llaminer.
I ningú no s’enfada; no cal.
És un joc de Nadal.
EL PESSEBRE
Ning, nang ning nang!
Les campanes de Nadal
han despertat el pessebre.
Fan trip, trap, patrip, patrap,
tres camells. Ningú no sap
de quines dreceres vénen.
Xup, xup, xup…
Al tupí fumat i brut,
la sopa bull tant, que vessa.
Tric, catroc, catric, catroc,
els pastors van amb esclops
i samarres ben calentes.
Be, be, be!
l’ovella no sap per què
tot és suro i no pas herba.
Una dona està rentant
i no fa pim, pam, pim, pam.
Té el picador sempre enlaire
Perquè el riu és un mirall
i no vol trencar el cristall.
BON ANY NOU!
Campanetes de Nadal;
lluïssor de guarnitures
i un pessebre angelical
fet per mans de criatures.
Un avet al menjador,
al portal o bé a la sala;
un gran lot del bo i millor
damunt del bufet s’instal·la.
Mentre escumeja el xampany
a les copes dringadisses,
ens desitgem un bon any
i unes festes ben felices.
JOAN MARGARIT I CONSARNAU, va néixer a Sanaüja però és veí de Sant Just Desvern des de l’any 1975. És catedràtic de Càlcul d’estructures i comparteix estudi d’arquitectura amb Carles Buxadé. L’any 2008 va ser guardonat amb el Premi Nacional de Literatura concedit per la Generalitat de Catalunya per la seva obra Casa de Misericòrdia, i amb el Premi Nacional de Poesia atorgat pel Ministeri de Cultura del Govern d’Espanya. Té publicats més de 20 poemaris.
Ara que el Nadal també arriba al Baix Llobregat, recordem el seu poema sobre les llums de nadal a Sant Just, dins de l’obra Joana:
LLUMS DE NADAL A SANT JUST
I
Tremoloses bombetes s’il·luminen
com si fossin les llàgrimes d’algú.
Miro el pati al capvespre
dessota el cel lilós on es dibuixen
a contrallum les fulles del llorer,
un negre i fi estampat. La teva mare em diu:
Tu i jo, de tant en tant, ho perdem tot.
Tremolosos, els llums en els carrers:
de sobte, tots s’han apagat per tu.
II
Avui tots els colors dels contes,
com els verds de les canyes vora el riu
i els núvols reflectits al safareig,
llueixen en els ulls de la Joana.
Comença a ploure i, a través del pati,
es mouen les figures del Nadal
de l’any passat. Veig la Joana riure,
però de sobte es gira cap a mi
i em mira, i llavors veig que és un record,
que per això la pluja la travessa.