“Últimament criticar el FAQs és un esport nacional”
Text: Júlia Solé/Clack
Fotos: Pol Alfageme/Clack
<iframe width=”560″ height=”315″ src=”https://www.youtube.com/embed/r-6y3KynJ68″ frameborder=”0″ allow=”accelerometer; autoplay; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture” allowfullscreen></iframe>
Cara coneguda de la ràdio i la televisió i habitual de TV3, la periodista Cristina Puig ha estat presentadora de ‘El debat a la 1’ de TVE a Catalunya i ha passat per mitjans com Catalunya Ràdio, RAC1 o Betevé, entre d’altres. Ara, la qui fins fa poques setmanes era tertuliana del magazine de tarda ‘Tot es mou’, afronta l’inesperat repte de presentar l’espai d’actualitat i política de referència de la televisió pública catalana, el FAQs. Una arribada, però, polèmica pel relleu de la carismàtica Laura Rosel al capdavant del programa.
– Com ha estat, en aquest moment de la teva carrera, tornar a TV3 per liderar un dels programes més destacats de la cadena com és el FAQs?
Ha estat inesperat però molt emocionant. Els que ens dediquem a aquesta feina sempre intentem tenir nous reptes. Llavors, tot i que en principi no entrava als meus plans i malgrat no ser un aterratge tan plàcid com hauria desitjat, que de cop i volta aparegui l’oportunitat de tornar a TV3 ha estat un regal de Reis esplèndid.
– Aquesta nova etapa del FAQs s’iniciava amb un esquetx que bromejava sobre el polèmic canvi de presentadora. Com ho ha viscut Cristina Puig?
A mi em va semblar que ho havíem de jugar així. Hi va haver molt rebombori; molta gent no va veure bé la manera com es va explicar el canvi de presentadora; no ho entenia. S’ha de ser molt respectuós: tothom té dret a fer-se seu el programa, la seva presentadora i la seva tele. Total, que vam dir, doncs, anem a jugar-ho, anem a jugar a veure qui serà el proper presentador o presentadora del FAQs.
– Segons la productora, un dels objectius d’aquesta nova etapa del FAQs és reforçar el component d’entreteniment a l’hora d’explicar l’actualitat. Com es troba l’equilibri entre el rigor periodístic i l’entreteniment?
Jo crec que, sovint, la paraula entreteniment es malinterpreta. Em sorprèn que la gent es prengués tan malament el concepte d’entreteniment; que sigui un programa de debat polític no vol dir que no entretingui. Qui va voler entendre que, de cop i volta, el FAQs es convertiria en un programa farandulero, a l’estil ‘Sálvame’, sincerament crec que no coneix prou bé ni TV3, ni evidentment, el FAQs. Això no treu que, des de la productora, es vulgui donar un altre to al programa; sense deixar la reflexió i l’anàlisi però que sigui entretingut perquè, si no entretenim, la gent se n’anirà.
– El FAQs va néixer en un moment polític molt concret i intens. En quin moment estem ara i com l’afronta el programa?
Tinc la sensació que ara mateix, fins que no comenci el judici, estem vivint com unes hores prèvies on tampoc hi passa gaire res. No tenim els carrers enfurismats, no tenim la gent manifestant-se… Llavors, pot ser que ara mateix, allò que fa vibrar tant als convençuts del FAQs no acabi de motivar-los lo suficientment. Però jo estic convençuda que quan comenci el judici tornarem altre cop a viure la voràgine informativa que ha marcat l’actualitat l’últim any i mig.
– Últimament, TV3 ha rebut crítiques per la seva falta de pluralitat. Alhora, informes del CAC conclouen el contrari. En tot cas, aquest tema està en el punt de mira. És plural el FAQs?
És tan plural que, a vegades, l’audiència ens critica per ser-ho. Tenim periodistes (no tertulians, sinó periodistes) que vénen a complementar el programa i a fer preguntes que tenen ideologies molt diferents i molt marcades i que no combreguen amb l’independentisme. Tenim convidats que vénen d’altres punts – des d’advocats internacionals fins a experts, sociòlegs, etcètera-. Jo, sincerament, crec que si el FAQS es mira amb lupa, demostrarem que és un programa que dóna veu a tothom. Una altra cosa, que jo m’he trobat ara però que el FAQS ve reivindicant des del primer dia, és que hi ha partits que no volen venir.
– En l’actualitat, les xarxes socials tenen un paper molt important en la manera de fer periodisme. El FAQs no n’és una excepció. Al contrari. Com t’afecta la pressió de les xarxes socials a l’hora de conduir el programa?
Estic intentant protegir-me. He estat usuària de Twitter durant dos anys, l’he fet servir com una eina d‘informació. M’ha semblat una bona opció per estar informada permanentment i, fins i tot, per opinar en un determinat moment o dirigir-te a algú. Però crec que se’ns n’ha anat de les mans. L’anonimat ha comportat que hi hagi molta gent que, amagada darrere d’un nom o un avatar fals, estigui desinhibida i pugui dir qualsevol cosa i acabem centrant-nos molt i obsessionant-nos molt per quina és la resposta immediata a través de les xarxes.
– Ser a primera línia del periodisme exigeix un ritme de vida trepidant. Què passa quan et converteixes en mare?
Crec que les dones que volen dedicar-se al món del periodisme i ser mares es plantegen aquesta opció més tard. Jo, realment, l’opció de ser mare no la contemplava perquè m’havia de menjar el món a nivell periodístic i tenia ganes de fer moltes coses, viatjar… I ser mare era un entrebanc. I penses “com m’he de posar jo ara a ser mare?” i mira, al final vaig acabar-ho sent amb 41 anys. Però també dic, des d’aquí, a totes les dones que vulguin ser mares, i que es vulguin dedicar no només al món del periodisme sinó a qualsevol feina, que ho facin. Perquè és la millor feina del món. I per tant, endavant. I hem de ser nosaltres qui demostrem al món que som capaces de ser mares i seguir exercint la nostra professió, com fan els homes.