El bosc guanya terreny, la pagesia resisteix i el municipi torna a engalanar-se un any més amb motiu de la seva celebració més popular
La cirera, un fruit que va introduir-se a Torrelles de Llobregat en una lluita contra la fil·loxera, que va fer desaparèixer el tradicional cultiu de ceps, tornarà a engalanar-se, un any més, el primer cap de setmana de juny. La 39a Festa de la Cirera, protagonitzada per la petita fruita vermella, mai deixa d’innovar, d’experimentar i de mantenir-se fidel a les tradicions populars que han de perdurar. Enguany, barraques, jocs d’escapisme, bars i restaurants que tenyeixen el seu menú de vermell, música en directe, espectacles d’humor, passejades per la natura i moltes activitats més acompanyaran a les cireres torrellenques en el seu cap de setmana estrella.
La cirera, un dels productes de proximitat més aclamats de la comarca, existeix gràcies a aquells qui la cultiven: la pagesia. L’abandó progressiu dels camps de conreu a Torrelles de Llobregat està provocant que cada vegada sigui més complicat mantenir el paisatge endreçat arran l’avanç progressiu dels boscos. Avui dia, no s’arriben a les 100 hectàrees de cultiu de cirera al municipi, ja que són molt pocs els qui s’hi dediquen professionalment. Tot i això, la cirera resisteix i la seva Festa ho celebra.
Torrelles s’engalanarà per a tots els públics, dels més petits als més grans i modernitza les tradicions en una festa que mai perd l’essència de la primera edició. La celebració és sempre indestriable de la música. Durant els dos dies de festa, el municipi no estarà mai en silenci amb concerts (des dels dj’s i orquestres el divendres i el dissabte a la nit fins a les sardanes del diumenge al matí), concursos de tota mena i monòlegs plens d’humor, en aquesta ocasió, a càrrec d’en Peyu. Aquells qui s’estimin més el foc podran assistir, ben protegits, al Correfoc de divendres a la nit i els qui prefereixin una bona remullada podran participar en el Correaigües de dissabte al matí. Si la música no hi pot faltar, el bon beure i el bon menjar encara menys. Torrelles serà el centre neuràlgic de vermuts entre amistats, sopars que s’allarguen i paelles gegants. I per als qui tinguin el paladar més fi, els bars i restaurants oferiran menús especials per a poder assaborir cireres de foie, gaspatxo de cirera o còctels d’aquest fruit.
També hi haurà espai per a l’esport i la cultura. La 39a Festa de la Cirera serà el punt de partida per a una interessant passejada per als camps cultivats i l’Ateneu Torrellenc acollirà l’exposició d’un dels fruits més estimats del Baix Llobregat.
Quin és l’origen de la cirera?
Les persones més agosarades afirmen que és un arbre que es cultiva des de la prehistòria, ja en el Neolític se’n feien sucs i infusions. Altres la situen a Mesopotàmia o amb els grecs i els romans, que com no podia ser d’una altra manera, van contribuir animosament a la seva dispersió repartint-ne entre les seves tropes. Sembla que van ser ells els encarregats de posar-li el nom i sobretot, els que la van dur fins aquí.
Des dels àrabs fins a l’edat mitjana, el cirerer es va conservar entre els murs dels convents com un bé molt valuós. Són moltes les històries que envolten aquest arbre, el fruit del qual arriba als nostres mercats a finals de la primavera.
Antigament, la cirera també havia estat associada amb la virginitat, sobretot pel seu color vermell i pel pinyol que conté al seu interior, fins i tot la mare de Buda va ser protegida i alimentada per un cirerer sagrat. A Sèrbia, són les fades que vivien als núvols les que ballen sota l’ombra dels cirerers i Virgili evoca en un dels seus poemes didàctics l’esperit familiar d’aquest arbre.
A Torrelles de Llobregat, la cirera no pot ser símbol d’altra cosa que no sigui festivitat, proximitat, identitat, germanor, una mica de rauxa i molt i molt bon gust. Sembla que els qui tenen la sort de ser del municipi afirmen amb orgull: Som de Torrelles, d’allà on són les millors cireres!
Per a més informació es pot consultar el web de la Fira de la Cirera: www.festacirera.cat
Miquel Yuste Botey
Tercer tinent d’alcalde i regidor d’Hisenda i Promoció Econòmica