El llibre tracta d’una jove que s’obre camí en la indústria de Disney com a animadora als anys trenta
L’escriptora Núria Pradas ha guanyat el 40è Premi Ramon Llull amb la novel·la ‘Tota una vida per recordar’. Una història sobre una jove de 16 anys, Sophie Simmons, que a l’any 1932 se’n va de Nova York a Los Angeles per a treballar com a animadora de dibuixos als estudis cinematogràfics de Disney Studios. Simmons buscarà complir el seu somni i obrir-se camí en un món d’homes.
Pradas ha explicat que ‘Tota una vida per recordar’ és “un homenatge a les dones que han lluitat per un somni encara que estigués en mans d’homes”. La novel·la es publicarà el 4 de març i s’editarà en català, en castellà, en italià i en portuguès. El Premi Ramon Llull té una dotació econòmica de 60.000 euros.
Després d’aconseguir una beca, la protagonista deixarà la seva família a Nova York l’any 1932 per anar a Los Angeles en plena depressió per treballar com animadora de dibuixos a Disney. Ella descobrirà ràpidament que aquell no és un món per a dones. La Sophie Simmons lluitarà en una època convulsa que “marcarà un abans i un després en els professionals de l’animació de principis del segle XX”.
La novel·la s’emmarca entre dues pel·lícules que, segons l’autora, van marcar “dues èpoques no només a Disney Studios, sinó al món del cinema d’aquella època”. Per una banda, ‘Blancaneu’ (1937), “el primer llargmetratge de la història que va marcar l’època d’or de Disney Studios”. Per altra, ‘Dumbo’ (1941), que es va produir durant la gran vaga d’aminació “que va posar sobre la taula les reclamacions i drets dels animadors i que va durar quatre mesos”.
L’autora ha descrit ‘Tota una vida per recordar’ com la “lluita d’una dona pels seus somnis, per un somni que en aquell moment era gairebé impossible”. Pradas ha reconegut que està enamorada de la protagonista del llibre i ha admès que no l’ha fet ella perquè “dones com la Sophie Simmons n’hi ha hagut, n’hi han i n’hi hauran”.
Font: ACN