Aquest és un dels 106 indicadors més destacats que recull l’estudi “Disseny d’una proposta d’Observatori del Sistema Alimentari Metropolità de Barcelona”. L’Observatori servirà per ajudar a impulsar polítiques públiques destinades a l’alimentació i concebre aquest àmbit com un punt clau en el desenvolupament sostenible, la cohesió social i el benestar
L’Agència Metropolitana de Desenvolupament Econòmic ha fet un pas endavant per crear el futur Observatori del Sistema Alimentari Metropolità de Barcelona. Ho ha fet amb la presentació d’un estudi pioner a escala internacional, que té com a objectiu generar informació sobre el sistema alimentari per obtenir una radiografia exhaustiva de l’àmbit metropolità. Aquesta informació permetrà a l’AMB, als municipis i a la resta d’agents del territori dissenyar accions i polítiques alimentàries i avaluar-ne l’impacte.
En aquest sentit, l’AMB està impulsant diferents polítiques alimentàries des de diverses àrees, com ara la incorporació de l’AMB al Parc Agrari, els projectes de garantia alimentària, els mòduls formatius en alimentació incorporats al programa Compartim un Futur, els ajuts contra el malbaratament alimentari i el foment dels productes de proximitat als menjadors escolars.
L’estudi analitza el sistema alimentari des de tres dimensions principals: l’ambiental, l’econòmica i la social, i conté un total de 106 indicadors, dels quals destaquen la capacitat d’autoconsum, el cost de la cistella bàsica d’aliments, l’accessibilitat alimentària, l’ocupació en el comerç alimentari i el valor afegit de la indústria alimentària.
En la dimensió ambiental, l’Observatori analitzarà l’impacte ambiental (emissions de CO2, consum hídric) del sistema alimentari metropolità, els serveis ecosistèmics i la preservació de la biodiversitat que ofereix la producció agrària del mateix territori. També mesurarà la presència i l’extensió de models de producció i consum agroecològics i de proximitat.
En la dimensió social es mesuraran aspectes com ara l’accés a una alimentació suficient i saludable, els hàbits alimentaris, les pràctiques agràries d’arrel comunitària (horts socials) o la preservació dels elements patrimonials i culturals relacionats amb l’alimentació i la gastronomia, entre d’altres.
Així, pel que fa al cost de la cistella bàsica d’aliments, cada habitant metropolità es gasta mensualment 192,94 € per menjar, mentre que l’accessibilitat alimentària ens indica que el 14 % de la població metropolitana no es pot pagar una dieta equilibrada.
En referència a la dimensió econòmica, l’Observatori permetrà ponderar les principals magnituds econòmiques. En aquest sentit, el sector agroalimentari és el segon sector econòmic amb el valor afegit brut (VAB) més alt del territori metropolità, i el conjunt d’activitats econòmiques relacionades generen uns ingressos de 5.571.823.236 €. També cal remarcar que anualment la metròpolis de Barcelona produeix 38.752 tones d’aliments i genera una ocupació –directa i indirecta– de prop de 160.000 persones.
Al llarg dels pròxims mesos, l’AMB treballarà per crear una plataforma digital que incorpori aquests 106 indicadors i que es pugui consultar per internet.
Font: AMB