L’alcaldessa de Gavà ha manifestat la voluntat d’escoltar i sumar en tot allò que permeti millorar el desenvolupament del Pla
L’alcaldessa de Gavà, Raquel Sánchez, ha mantingut avui una trobada amb els mitjans de comunicació per explicar-los el desenvolupament del Pla de Ponent, un projecte de ciutat d’implementació gradual que permetrà el desenvolupament de Gavà en el seu espai de creixement natural. Una sessió que ha coincidit amb l’inici de les obres de la segona promoció d’habitatge públic a Can Ribes que, promoguda per l’IMPSOL, constarà de 136 habitatges, 70 de lloguer assequible.
Raquel Sánchez ha defensat un projecte que ha qualificat de cabdal, essencial per al futur de la ciutat i que constitueix una prioritat social, urbana, territorial, ecològica i econòmica.
Un projecte que s’inscriu en l’agenda de la sostenibilitat definida per Gavà i en els Objectius de Desenvolupament Sostenible-2030. “És la garantia del model que ens defineix, amb un creixement gradual i progressiu, més equilibrat i sostenible”, ha afirmat.
L’alcaldessa ha recordat que el Pla de Ponent ja és una realitat i es desenvoluparà a 15- 20 anys vista. “La crisi el va alentir però ja ha comportat beneficis: la primera fase de la urbanització de can Ribes i la primera promoció d‘habitatges de l’IMPSOL. Ja abans, la nova caserna dels Bombers, i el vial i el Parc del Calamot. Ara posem en marxa la segona promoció d’habitatges protegits i ja hem aconseguit la inversió necessària per al CAP-3, una reivindicació històrica que es farà realitat gràcies a Ponent”.
Davant la represa del Pla de Ponent, Sánchez ha remarcat el valor de la col·laboració publicoprivada i, especialment, la visió i tutela pública de l’Ajuntament en totes les intervencions que encabeixi.
“L’Ajuntament serà qui marqui el ritme. El nostre objectiu és que les promocions d’habitatge públic i privat avancin de manera compassada”.
L’alcaldessa ha insistit que Ponent permetrà donar resposta a la demanda d’habitatge assequible sota els criteris que definirà el nou Pla Local d’Habitatge que s’està redactant i que analitzarà totes les necessitats i donarà resposta a tots els col·lectius. “Ponent ha de d’encaixar amb el Pla d’Habitatge i per tant hi ha qüestions que es posen redefinir per incorporar més habitatge públic de lloguer o nous models residencials, com ara habitatges dotacions per a joves o per a gent gran”.
Sánchez ha afirmat ser conscient dels dubtes i preocupacions que genera un projecte de l’envergadura de Ponent i ha anunciat que es farà un esforç important per explicar-lo i garantir que la ciutadania tingui informació veraç. Així mateix, s’ha mostrat oberta a escoltar i comptar amb les opinions i aportacions de la ciutadania i de tots els col·lectius:. “Tenim la mà estesa. Escoltarem i sumarem en tot allò que permeti millorar Ponent”, ha afirmat. En aquest sentit, ha posat com a exemples la definició dels parcs i espais lliures, els equipaments, i aspectes sobre l’habitatge.
També ha recordat que el Pla de Ponent ja ha estat avalat per la ciutadania: “Encapçalava la nostra proposta de ciutat i de govern a les darreres eleccions municipals, i el nostre projecte va obtenir una majoria clara i solvent. Amb Ponent sortim guanyat. És la continuïtat d’un model d’èxit i és un exercici de responsabilitat i rigor, de la voluntat de garantir un futur sostenible i equilibrat a Gavà”.
Un projecte en marxa i necessari
El Pla de Ponent garanteix la promoció de nou habitatge social i lliure, dota la ciutat de nous equipaments, preserva els espais naturals i afavoreix la cohesió social i territorial en l’indret de creixement propi del municipi. Un espai contigu a la Gavà construïda que segueix les dinàmiques urbanes actuals en termes de ciutats compactes, sostenibles i equilibrades.
Comportarà la construcció d’un màxim de 4.896 habitatges, el 40% dels quals seran protegits i amb una proporció creixent de lloguer assequible que es distribuiran en quatre barris; la creació de 20 equipaments i serveis integrats a la ciutat existents, i 5 grans parcs forestals, de ribera i urbans.
La superfície urbana residencial ocupa el 15% de les 186 hectàrees del Pla. El 61% de la superfície, és a dir 113 hectàrees, es destina a espais lliures. Només es construirà en els indrets on l’home ja havia transformat el territori. Així, el turó del Calamot, Caçagats o la riera dels Canyars es preserven per sempre perquè passen a ser patrimoni públic a l’abast de la ciutadania, i el projecte manté les funcions de connector biològic i paisatgístic entre l’espai agroforestal del Garraf i la plana deltaica, un fet insòlit en tot l’àmbit del Delta del Llobregat.
L’execució del pla servirà per dignificar el patrimoni arqueològic i arquitectònic que es troba dins del seu àmbit, així com una planificació de la xarxa viària i millores a la xarxa del transport públic per una mobilitat més sostenible que asseguraran la correcta integració de Ponent a la ciutat ja existent.