El dijous 5 de març es va portar a terme la sessió de cloenda a l’espai L’Harmonia de l’Hospitalet de Llobregat, on s’han exposat les principals aportacions i conclusions d’aquest procés. L’exposició “Metròpolis de ciutats”, que ha seguit l’itinerància del procés participatiu, ha rebut més de 6.200 visitants i actualment es troba a l’espai L’Harmonia fins al pròxim 26 d’abril
L’Avanç del Pla director urbanístic (PDU) de l’AMB ha estat sotmès a un procés de participació ciutadana durant el període d’exposició pública, que va finalitzar el passat 31 de gener del 2020.
Aquest document exposa les línies estratègiques més importants del futur urbanisme metropolità i ho fa des de diferents enfocaments temàtics (infraestructura verda, cicles de matèria i energia, desenvolupament socioeconòmic, cohesió social i habitatge, mobilitat i marc regulador i governança.)
El procés participatiu de l’Avanç del PDU metropolità ha arribat al punt final després de cinc mesos recorrent l’àrea metropolitana de Barcelona per recollir aportacions i reflexions de diferents sectors, des de la ciutadania i entitats fins al món professional, passant per administracions públiques, sector privat i grups de recerca. En total, hi han participat gairebé 1.000 persones, algunes de les quals ho han fet individualment i d’altres ho han fet en representació d’entitats i/o associacions.
Aquest procés s’ha organitzat al voltant de tres espais de participació: debats ciutadans, debats als col·legis professionals i tallers temàtics, que s’han fet conjuntament amb el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB) i han reunit administracions públiques, sector privat, grups de recerca i associacions.
Més de 400 persones als debats ciutadans
Els debats ciutadans han recorregut cinc municipis estratègics de l’àrea metropolitana de Barcelona, que representen a cada un dels àmbits territorials metropolitans: Sant Feliu de Llobregat (Vall Baixa i Ordal), el Prat de Llobregat (Delta del Llobregat), Cerdanyola del Vallès (Vallès), Badalona (Barcelonès nord i Maresme) i Barcelona ciutat.
En cada sessió s’ha organitzat el debat al voltant de cinc taules, que corresponen als eixos temàtics principals de l’Avanç del PDU: infraestructura verda, cohesió social i habitatge, mobilitat, desenvolupament socioeconòmic i cicle de matèria i energia. Les principals demandes dels veïns per a cada àmbit són les següents:
• Infraestructura verda: han fet èmfasi en la preservació i regulació dels espais verds per tal de mantenir la funció dels connectors ecològics i protegir els espais naturals de possibles projectes urbanístics. A més, han demanat incorporar el litoral metropolità com a element clau de la infraestructura blava i estudiar les repercussions que es deriven del canvi climàtic.
• Cohesió social i habitatge: han posat sobre la taula la necessitat d’adoptar mesures per donar resposta a l’emergència habitacional, la necessitat d’habitatge assequible, el lloguer social, la rehabilitació del parc existent i la regulació dels pisos turístics. A banda, han demanat que el PDU trobi solucions a la situació de les urbanitzacions que es troben fora d’ordenació urbanística.
• Mobilitat: la millora del transport públic i les connexions intermunicipals ha estat el denominador comú d’aquest àmbit. Els ciutadans han reclamat repensar les infraestructures per fomentar una mobilitat en xarxa i no radial, així com la intermodalitat dins la xarxa de transport, de manera que s’augmentin els aparcaments d’intercanvi com els park & ride (P+R).
• Desenvolupament econòmic i social: la diversificació de l’activitat econòmica i l’aposta pel comerç local han estat els temes que han generat més debat També s’ha demanat la protecció del mosaic agrari com a activitat productiva. A banda, els participants també han apostat per potenciar dos equipaments importants de l’àrea metropolitana: la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i l’Hospital de Can Ruti, amb l’objectiu de vincular l’activitat econòmica amb el teixit productiu, fet que implicaria una diversificació de llocs de treball.
• Cicle de matèria i energia: les aportacions més importants són la reordenació de les línies elèctriques que travessen espais naturals, que es proposa fer-les passar per on ja s’ubiquen grans infraestructures viàries; la gestió dels residus generats als polígons industrials, i la contaminació dels sòls i de l’aire provocada per l’activitat industrial.
Més de 500 persones als debats als col·legis professionals
Pel que fa al sector professional, els diferents col·legis han expressat els seus punts de vista en un total de set sessions, cada una de les quals ha incorporat una perspectiva temàtica diferent: infraestructura verda al Col·legi d’Ambientòlegs (COAMB), cicles de matèria i energia al Col·legi Oficial d’Enginyers Industrials de Catalunya (COEIC), desenvolupament socioeconòmic al Col·legi d’Economistes de Catalunya (CEC), cohesió social al Col·legi de Politòlegs i Sociòlegs (COLPIS), mobilitat al Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports (CECCP) i marc regulador i governança al Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB).
La consideració més important per part del sector professional és que la dimensió de molts dels reptes que ha d’afrontar el PDU van més enllà de l’àmbit metropolità i s’haurien d’abordar des de la lògica de la regió metropolitana (RMB).
A banda, altres elements aportats per part dels col·legis professionals han estat la millora dels polígons industrials, la promoció de la transició energètica i diferents aspectes de la mobilitat com els aparcaments d’intercanvi (Park & Ride) o la convivència de diferents modes de transport.
Totes aquestes consideracions dels col·legis es tindran en compte a l’hora de redactar el Document Inicial del Pla director urbanístic i són aportacions que nodriran tècnicament el futur PDU metropolità.
Tallers temàtics amb el PEMB
L’AMB i el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB) han dut a terme un total de cinc sessions, en què han participat unes 80 persones de 44 entitats diferents. L’objectiu ha estat donar veu a diferents agents privats, públics, de recerca i de la societat civil que actuen a la regió metropolitana de Barcelona i que normalment no participen en el debat urbanístic, però les seves activitats en depenen. Han sorgit diverses propostes de caire estratègic i urbanístic, la qual cosa evidencia les sinergies entre la planificació urbanística i l’estratègica, que ajuden a posar de manifest les necessitats dels diferents agents sobre el territori en el qual desenvolupen les seves activitats.
El pròxims passos del PDU metropolità
El Servei de Redacció del Pla Director ja ha començat a redactar la proposta inicial i tindrà en compte les 2.700 aportacions recollides al llarg d’aquest procés participatiu. El Pla d’actuació metropolità (PAM) preveu que el Consell Metropolità faci l’aprovació inicial i l’aprovació provisional del document dins d’aquest mandat. Un cop s’aprovi inicialment, es tornarà a obrir un període d’informació pública, en què la ciutadania podrà fer noves aportacions en forma d’al·legacions. Finalment, la Generalitat en farà l’aprovació definitiva a través d’una resolució que signarà el conseller de Territori i Sostenibilitat.
L’exposició “Metròpolis de ciutats” ha rebut més de 6.200 visitants
L’exposició itinerant “Metròpolis de ciutats” va començar el seu recorregut metropolità abans de l’aprovació de l’Avanç del PDU, el passat mes de febrer” al Citilab de Cornellà de Llobregat. La seva itinerància ha acompanyat el procés participatiu del PDU metropolità amb l’objectiu d’acostar els conceptes més rellevants del Pla director urbanístic d’una manera didàctica i atractiva.
La mostra ha passat per vuit localitzacions de set municipis diferents: Cornellà de Llobregat, Barcelona, Sant Feliu de Llobregat, el Prat de Llobregat, Cerdanyola del Vallès, Badalona i l’Hospitalet de Llobregat. Els visitants que no hagin pogut acostar-s’hi encara tenen l’oportunitat de fer-ho a l’espai L’Harmonia de l’Hospitalet de Llobregat fins al pròxim 26 d’abril. Posteriorment, visitarà Montcada i Reixac, Santa Coloma de Gramenet i Sant Vicenç dels Horts.
Aquesta mostra s’estructura en tres parts. La primera es materialitza en un audiovisual que mostra la realitat actual de l’àrea metropolitana de Barcelona i evidencia el canvi de paradigma metropolità, encaminat cap a un nou model de ciutat.
En el bloc central s’hi exposen els reptes urbanístics que es volen assolir des de diferents àmbits temàtics: el metabolisme urbà, la infraestructura verda, la mobilitat sostenible, les àrees d’innovació i centralitat, les àrees especialitzades d’activitat econòmica i els teixits residencials. Aquests conceptes tècnics es presenten a partir d’un conjunt de sis cartografies interactives, acompanyades de dibuixos explicatius, que n’il·lustren les idees més rellevants.
Es pot viatjar per la infraestructura verda amb unes ulleres de realitat virtual, construir maquetes participatives i emportar-se com a record algunes de les postals sobre els teixits residencials.
El visitant també podrà trobar-hi “el mur de directrius”: un panell interactiu amb diferents cubs mòbils que exemplifiquen les directrius urbanístiques plantejades en el procés de redacció del PDU, com ara la millora de la integració de les infraestructures o el reequilibri del teixit residencial a través de polítiques d’habitatge que ajudin a minimitzar les desigualtats socials.
La part final és una galeria virtual on s’exposen els projectes metropolitans realitzats en els darrers anys a diferents escales: la metropolitana, la supramunicipal i la local. Tots aquests projectes estan interrelacionats i són els que acaben conformant la metròpolis de ciutats.
Font: AMB