Destacades figures de la lluita pels drets de les dones, la cultura, l’educació i l’esport donaran nom als nous carrers del sector de les Begudes de Sant Joan Despí, ara a la fase final de la urbanització. A l’entorn de la Ciutat Esportiva del FC Barcelona i l’Estadi Johan Cruyff, també hi haurà carrers vinculats al club blaugrana, com el dedicat a l’històric Samitier o a la primera dona que va formar part de la Junta Directiva, Ana Martínez Sagi.
Les obres d’urbanització del sector de les Begudes han entrat en la recta final i l’Ajuntament de Sant Joan Despí ha aprovat el nom dels seus nous carrers, places i parcs. El nomenclàtor d’aquesta nova zona fa un reconeixement a destacades figures vinculades als drets civils, la cultura, l’educació i l’esport, amb una destacada presència de dones.
Els nous de carrers recordaran les figures de Clara Campoamor, impulsora del sufragi femení a Espanya, o de Federica Montseny, primera dona en ocupar un ministeri a l’Estat. La pedagoga Marta Mata, impulsora de la renovació pedagògica, posarà nom al parc central del nou barri, i Núria Pompeia, pionera del dibuix feminista a Espanya, serà recordada en una plaça de nova urbanització.
Noms vinculats al FC Barcelona
L’Ajuntament de Sant Joan Despí ha decidit també aprofitar el fet que el Futbol Club Barcelona té en aquest sector la seva Ciutat Esportiva i l’Estadi Johan Cruyff perquè tres dels noms proposats estiguin vinculats a l’entitat blaugrana. Així, hi haurà carrers dedicats a Pepe Samitier, jugador emblemàtic de l’edat d’or del Barça, als anys vint del segle passat; a l’Ana María Martínez Sagi, primera dona que va formar part de la junta directiva del club; i a l’escriptor Manuel Vázquez Montalbán, confés culé i autor de l’article Barça! Barça! Barça!’, publicat l’any 1969, i que omple de contingut el lema “Més que un club!”.
Més informació sobre els nous noms del nomenclàtor al sector de les Begudes
Carrer d’Ana María Martínez Sagi (1907-2000): poetessa, periodista i atleta catalana, va ser campiona d’Espanya en llançament de javelina, plusmarquista nacional i pionera de l’esport femení a l’Estat espanyol tot destacant en disciplines com el tennis, l’esquí o la natació. Martínez Sagi es va convertir, l’any 1934, en la primera dona membre de la junta directiva del FC Barcelona, i de fet, en la primera gran directiva del futbol espanyol. El seu objectiu era potenciar l’esport femení i crear una secció específica.
Carrer de Manuel Vázquez Montalbán (1939-2003): novel·lista, periodista, poeta, assagista, humorista, crític, gastrònom… molt conegut, sobretot, pel personatge del detectiu Pepe Carvalho. Precisament en 2019 s’ha celebrat el 50 aniversari de la publicació del seu article ‘Barça! Barça! Barça!’ a la revista Triunfo, en el qual avalava l’expressió ‘El Barça és més que un Club’ que el president Narcís de Carreras havia verbalitzat un any abans. En aquest article, Vázquez Montalbán defensava el FC Barcelona com a símbol de la idiosincràsia catalana i element cohesionador.
Carrer de Josep ‘Pepe’ Samitier (1902-1972): esportista considerat un dels jugadors més emblemàtics de la història del FC Barcelona i el millor davanter europeu del seu temps, Josep Samitier va liderar el formidable Barça de l’edat d’or, als anys vint del segle passat.
Carrer de Clara Campoamor (1888-1972): advocada, escriptora, política i defensora dels drets de la dona. Amb 36 anys es va convertir en una de les poques advocades que exercien la seva professió als anys 20 a Espanya, tot arribant a ser la segona dona a incorporar-se al Colegio de Abogados de Madrid. Però sens dubte, Campoamor serà sempre recordada per ser una de les impulsores del sufragi femení a Espanya, l’any 1931.
Plaça de Núria Pompeia (1931-2016): dibuixant, humorista gràfica, periodista i escriptora, està considerada pionera del dibuix feminista a Espanya. Núria Pompeia ha estat col·laboradora en nombrosos diaris i revistes, com el Diari de Barcelona, Triunfo, Cuadernos para el Diálogo, Sábado Gráfico, Por Favor, o Charlie Hebdo. El seu nom real era Núria Vilaplana Buixon.
Carrer de Federica Montseny (1905-1994): política, sindicalista i escriptora, Federica Montseny va ser ministra de Sanitat i Assistència Social durant la II República espanyola arribant a ser la primera dona en ocupar un ministeri. Montseny va publicar gairebé una cinquantena de llibres dirigits, sobretot, a les dones de classe treballadora.
Parc de Marta Mata (1926-2006): pedagoga, política i escriptora, Mata va ser impulsora de la renovació de l’escola pública en la Transició espanyola i defensora d’una escola laica, oberta i de qualitat. Mata va ser fundadora de l’escola de mestres Rosa Sensat que va néixer a la clandestinitat amb l’objectiu de formar el professorat i construir una escola democràtica i de qualitat amb una renovada línia pedagògica. Més de 40 anys després, Rosa Sensat continua sent l’escola de mestres per excel·lència.