Vivim temps complicats. I els diaris digitals ens hem d’adaptar a una situació nova i inesperada. La nostra obligació principal continua essent la informació de tot allò que passa, inevitablement centrada en la crisi del coronavirus, i l’oferir notícies que puguin ser d’utilitat per a totes les persones que viuen al Baix Llobregat.
Però el confinament ens marca també la necessitat d’aportar idees per passar el millor possible el temps a casa. És el que fem amb la secció #joemquedoacasa i què puc fer? oferint alternatives culturals, d’entreteniment i d’activitat física.
I seguim avui amb una altra secció #desdelbaix: Reflexions en quarantena. El temps a casa en pot ser útil per a reflexionar amb una certa profunditat sobre determinats temes, relacionats o no amb el coronavirus. Per això hem demanat a diverses persones de la comarca que utilitzen habitualment l’escriptura o l’art per a comunicar-se que elaborin articles, escrits, contes…que ens permetin analitzar aspectes diversos de la nostra societat. I que ho facin no per parlar exclusivament de temes del Baix Llobregat, però sí des del Baix Llobregat.
Perquè una Renda Bàsica ara? de Sergi Raventós i Carme Porta
Membres de la Xarxa Renda Bàsica. Esplugues de Llobregat.
La Renda Bàsica Incondicional no és una idea nova, fa molts anys que es porten a terme estudis, projectes pilot, documentals, pel·lícules, trobades, simposis, llibres, debats i es va donant cos a una mesura que aquests dies sembla centrar una part del debat de les solucions de futur a la pandèmia.
Definiríem la Renda bàsica (RB), de forma resumida, com una assignació monetària pública incondicional a tota la població. De manera més àmplia podríem dir que és un ingrés pagat per l’administració durant tota la vida, sense tenir en compte els ingressos.
La crisi econòmica i social que es preveu després de l’estat d’alarma no és petita. Trobarem unes institucions esgotades i un teixit econòmic força minvat, una taxa d’atur altíssima i unes necessitats socials elevades. Les necessitats socials prèvies a la crisi per moltes persones ja eren extremes i ara se sumaran les noves necessitats. A Catalunya les dades de pobresa abans de la pandèmia eren del 21% de la població. A més cal afegir que hi ha 500.000 treballadors i treballadores que es considera que els seus ingressos estan per sota del llindar de pobresa.
La sortida no serà fàcil i es necessiten propostes que pal·liïn les necessitats de la població i millorin l’actual sistema. En aquest context, apareix amb força la proposta de la RB. Una mesura que creiem ha de ser àgil d’aplicar, de quantia suficient, de pagament regular, de tipus incondicional i universal.
Estem patint les conseqüències d’un sistema social estigmatitzador i altament burocratitzat, amb moltíssimes prestacions condicionades que aporten petites quantitats misèrrimes als sectors de població més exclosos i que perpetuen la pobresa. Les persones que entren en una situació de pobresa difícilment surten i entren en un bucle burocràtic que els reclama constantment la demostració (i per tant els marca) de pobresa.
Deia Alexandra Kollontai que «L’essència de la burocràcia i dels seus mals no consisteix únicament en la lentitud, sinó en que tots els problemes no es decideixen a través de l’intercanvi d’opinions, mitjançant l’acció directa i immediata de les persones interessades, sinó per la via formal, per una decisió des de dalt, per un individu o un grup extremadament restringit, en absència total o gairebé total de les persones interessades. Una tercera persona decideix la vostra sort, aquesta és l’essència de la democràcia». Un segle després aquesta afirmació segueix vigent i cal anar deixant llastre. La burocratització que pateixen les polítiques socials no han servit per posar fi, ni tan sols remei, a la pobresa, contràriament ha empitjorat la situació de les persones que la pateixen i les ha assenyalat com a tals. La RB posa sobre la taula la necessitat de superar la burocràcia creada per la condicionalitat i l’estigma creat per la necessitat.
Possiblement la proposta de RB crea confusió per a moltes persones perquè s’anomena d’aquesta manera a multituds de rendes i prestacions que realment no ho són, inclús la multiplicitat de noms a prestacions que poden semblar similars com és la Renda Garantida de Ciutadania (RGC) a Catalunya o el propi Ingrés Mínim vital que vol posar en marxa el govern del Regne d’Espanya.
Fins ara al Regne d’Espanya només hem conegut prestacions condicionades al nivell de renda, a una determinada edat, a la manca de feina formal, a la situació legal o d’altres requisits. Ara és el moment de repensar aquestes prestacions i les polítiques socials, donar una volta i pensar en clau universal, incondicional i no estigmatitzant.
Un exemple de prestació extremadament condicionada el tenim amb la RGC que s’està aplicant a Catalunya. Una persona que cobra, per exemple, la RGC, ha de ser major de 23 anys i ha de demostrar que no disposa d’una quantitat d’ingressos mínims ni rebre altres prestacions que superin el 664 €, atès que la RGC és una renda complementària. Així una persona que compleixi aquests requisits queda assenyalada com a receptora de prestació social -fet que estigmatitza-. I deixa de rebre la RGC en cas de superar la quantitat mínima per qualsevol entrada d’ingressos-per tant l’aboca a la trampa de la pobresa- i ha de justificar amb gestions i papers múltiples aquesta situació a la qual se li donarà resposta després de mesos d’anàlisi de la documentació aportada. Les dades que tenim actualment després de dos anys d’aplicació haurien de fer replantejar del tot el model de rendes condicionades.
Qui signem aquest article vam apostar per la RGC en el seu moment com una millora de la situació existent després de les retallades a la Renda Mínima d’inserció que existia abans a Catalunya, però tal i com s’ha desenvolupat és evident que ni és una millora ni una solució a la pobresa. Actualment només s’han tramitat un 13% de les sol·licituds i està donant cobertura tan sols a un 8% de la població en situació de pobresa.
Una RB amb un import que superés el llindar de la pobresa podria ser una gran solució a la situació de pobresa existent. Això no vol dir que desapareguin els altres programes i serveis de benestar. La nostra defensa de la RB inclou el reforçament de l’Estat del Benestar, no el seu debilitament. Un Estat ha de fer-se càrrec de la seva ciutadania, aquesta hauria de ser la seva principal obligació. A la darrera crisi el govern de l’estat va optar per rescatar a la banca com és prou conegut. Es calcula però que hi ha encara més de 60.000 milions d’euros que es va donar a la banca i que estan sense retornar. Com es pot ser tan lax amb alguns i tan estricte amb d’altres?
La RB també dotaria de llibertat econòmica per a negociar amb millors condicions les ofertes del mercat laboral. Per tant les persones tindrien més llibertat per posar fi a determinades situacions d’explotació i precarietat a les que es veuen abocades actualment. Aquesta llibertat de poder dir “no” i no haver de abaixar el cap quan ens ofereixen determinades feines escombraria és una de les grans avantatges de la RB.
La seguretat econòmica que donaria a les persones el fet de tenir uns ingressos regulars davant d’aquesta situació d’incertesa vital que tenim actualment ha estat una de les raons principals, segurament, de la seva difusió exponencial aquestes darreres setmanes. N’han parlat des del Fons Monetari Internacional, representants de la ONU o el mateix Financial Times.
Hi ha països que estan valorant de posar-la en marxa amb modalitats diverses: un pagament anual de cop com a Hong-Kong o altra similar fórmula al Japó. El que és important és poder donar seguretat i injecció de diners a molta gent que no sap com quedarà la seva entrada d’ingressos les properes setmanes.
Un altre aspecte que creiem molt important seria poder simplificar tota la quantitat d’ajuts i subvencions que hi ha i concentrar-ho en una única prestació i estalviar-se bona part dels costos administratius, amb el que suposaria d’eficiència i estalvi econòmic per a qualsevol govern.
La Renda Bàsica a diferència de les rendes condicionades actuals seria un pagament ex-ante de caure en situacions d’exclusió o de pobresa, per tant tindria un caràcter preventiu. En canvi, la majoria d’ajuts o rendes que funcionen actualment has de demostrar que reuneixes els requisits: ja sigui que vius a la pobresa, tens un grau de discapacitat, o bé que no has cotitzat prou i ets vell o ets una dona que ha patit agressions o qualsevol altra condició que tenen aquestes programes fiscalitzadors i condicionats. Són ajuts per quan ja has caigut…
Hi ha altres aspectes que també valorem molt importants per a una societat més igualitària i que volem destacar. Una RB podria generar una major autonomia econòmica a les dones de les classes populars, moltes de les quals actualment omplen el mercat informal i precari, tal com ha evidenciat la pandèmia, els llocs de treball essencials, els de cura de les persones són els més feminitzats i precaris en el mercat de treball.
D’altra banda la majoria d’experiments i projectes pilots de la RB que s’han fet a llocs tan diferents com a Kenya, la Índia, Canadà, Barcelona, Finlàndia, Namíbia, Califòrnia…entre d’altres, han trobat que la majoria de la gent ha guanyat en tranquil·litat psicològica, millora de la salut mental, disminució de l’estrès i millora del seu benestar.
En una societat amb uns nivells de pobresa molt elevats (més del 20% de la població) i unes desigualtats socials i econòmiques cada cop més indignants, on l’1% de la població mundial disposa de més del doble de la riquesa que 6.900 milions de persones, creiem que és una mesura cada cop més urgent d’aplicar perquè com va dir el jutge de la Cort Suprema dels Estats Units d’Amèrica Louis Brandeis (1856-1941): “podem tenir democràcia o riquesa concentrada però les dues coses a la vegada no”.
La RB és una proposta que li han donat suport moltes personalitats al llarg dels anys: Per citar-ne algunes: Martin Luther King ho va fer l’any 1967, Juliet Rhys-Williams, el 1943, el matemàtic i premi Nobel de literatura, Bertrand Russelli més recentment el Nobel en Economia, Angus Deaton; també d’altres com el científic Stephen Hawking, la periodista i diputada galesa Natalie Bennet, els filòsofs Zygmunt Baumann i Ingrid Robeyns, l’economista Yanis Varoufakis o la investigadora de la Universitat de Richmond Jessica Flanigan i de forma destacada el filòsof i economista Philippe Van Parijs de la Universitat de Lovaina que va ser impulsor de la BIEN (Basic Income Earth Network. Veus diverses que donen suport des de l’ecologisme, el feminisme, la filosofia, la ciència, el món universitari…
Creiem, per tot això, que és hora de la Renda Bàsica.
Per totes aquestes raons creiem que hi ha molts motius per avançar cap a un model de societat on les persones tinguin garantida la seva existència material per tal de poder sortir de la pobresa, guanyar en llibertat i poder desenvolupar els seus plans de vida.