El confinament pel coronavirus ha fet dels Espais Naturals del Delta del Llobregat una zona molt més atractiva i còmode tant pels ocells com per les espècies sedentàries que s’hi estan tot l’any. L’absència de visitants i de vols regulars a l’aeroport del Prat s’ha traduït en un silenci total que la fauna està agraint.
Xavier Santaeufemia, tècnic del Consorci Delta del Llobregat, destaca que, d’una banda, això ha comportat un canvi d’hàbits en moltes espècies que ja no s’amaguen durant el dia i, de l’altre, que els ocells migradors s’hi estiguin en major nombre i durant més temps. “El confinament ha demostrat que la reserva té una fauna per sota de les seves possibilitats per les pressions a les que està sotmesa”, destaca Santaeufemia.
Tot i que és el segon sistema deltaic més important de Catalunya, els Espais Naturals del Delta del Llobregat tenen unes dimensions reduïdes (926 hectàrees). Això fa que la seva fauna “pateixi” més que no pas en altres reserves la presència humana. “Els visitants passen molt a prop dels ocells i la majoria opten per amagar-se als racons més protegits de les llacunes i sortir a alimentar-se a la nit o a primera hora del matí”, explica Xavier Santaeufemia.
Aquestes dies però, el silenci i la manca de visitants ha fet que els ocells, tant els que s’hi estan tot l’any com el que hi fan parada en la seva ruta al nord d’Europa, “campin” tranquil·lament per tota l’extensió de l’espai natural. També hi ha contribuït el fet que aquests dies el trànsit d’avions és pràcticament inexistent.
Sobre la major presència d’ocells migratoris, Santaeufemia explica que són diferents els factors que fan que les aus s’aturin en un lloc per descansar i alimentar-se. Un és que l’hàbitat sigui adequat i que si són aus aquàtiques disposin de zones amb aigua com prats inundats i l’altre és que la zona sigui “tranquil·la”.
Dos requisits que en aquests moments els ocells en trànsit veuen satisfets al delta del Llobregat. “Hem observat que s’aturen més ocells que habitualment i també que s’hi estan més temps”, assenyala. En zones gestionades per afavorir les aus limícoles, com és el cas de les maresmes de cal Nani i maresmes de cal Tet, actualment plenes d’aigua per les últimes pluges, s’han assolint unes xifres força elevades d’espècies com les valones (Tringa glareola) amb estols de més de 170 exemplars, les gambes roges vulgars (Tringa totanus) amb gairebé 80 individus, les gambes verdes (Tringa nebularia) amb 85 exemplars o els batallaires (Philomachus pugnax) amb 63 exemplars.
Pels gestors de la reserva, el confinament ha posat de manifest que els espais Naturals del Delta del Llobregat tenen una fauna molt per sota de la seva potencialitat, a causa, entre d’altres, de les elevades pressions que reben en condicions normals. En aquest sentit, Xavier Santaeufemia, tot i reconèixer que la ubicació de l’espai és complicada per la seva proximitat a grans nuclis urbans i infraestructures com l’aeroport, reclama que un cop es recuperi la normalitat s’actuï per aïllar amb pantalles visuals els espais mes utilitzats per les aus i que es limiti l’entrada de visitants com es farà en bars i restaurants per tal que l’afluència sigui més esglaonada.
Font: ACN