Els refugis, que s’estan instal·lant a 30 parcs metropolitans, esdevindran hàbitats idonis per a la proliferació de diferents espècies de fauna i flora. Aquesta actuació, basada en un procés d’economia circular, s’emmarca dins del Pla de millora de la biodiversitat
Aquest mes de juliol, el servei de parcs de l’AMB, en col·laboració amb els ajuntaments metropolitans, està construint una trentena de refugis de biodiversitat a la xarxa de parcs metropolitans (XPM).
Els refugis consisteixen en grans troncs d’arbres, que es col·loquen a terra i tenen la funció d’atraure i albergar éssers vius com animals, fongs i molses. Els troncs procedeixen d’arbres caiguts durant els darrers temporals, especialment durant el Glòria. Així, aquests arbres continuen sent presents als parcs metropolitans i tenen una segona oportunitat per acollir vida, alhora que esdevenen un recurs pedagògic i educatiu.
La superfície d’aquests refugis de biodiversitat s’omple d’encoixinat o mulching: un compost obtingut a partir del triturat de restes vegetals –bàsicament troncs i branques–, que també potencia la biodiversitat i afavoreix la presència de diferents tipus d’insectes. A més, té altres beneficis importants per als espais verds, com ara la naturalització del paisatge, la retenció d’humitat o la regulació de temperatura.
Així doncs, un dels objectius principals d’aquesta actuació es basa en la millora de la biodiversitat.En aquest sentit, la combinació de materials –troncs d’arbres morts, fullaraca, pinassa i brancatge triturat– crea llocs càlids que faciliten l’estada d’insectes i aràcnids. Alguns insectes, com les abelles o les vespes solitàries, aprofiten les zones foradades que s’han fet intencionadament als troncs per pondre-hi ous, dins de la fusta morta. També afavoreixen els rèptils, els ocells, els invertebrats, els fongs i les molses.
A banda de potenciar la presència de més espècies de flora i fauna, el reaprofitament de l’arbrat forma part d’un procés d’economia circular que implica una reducció d’emissions de CO2 i un recurs educatiu més del parc.
La reducció d’emissions de CO2 es produeix perquè l’arbrat es queda dins del mateix parc o en espais verds propers, fet que evita el transport del residu des dels diferents parcs fins a la planta de tractament. El temporal Glòria va deixar més de 430 arbres caiguts que s’havien de gestionar, un 75 % dels quals s’ha reaprofitat dins dels mateixos espais verds metropolitans.
Finalment, cal esmentar la vessant pedagògica d’aquests refugis de biodiversitat, ja que esdevenen un recurs educatiu integrat dins del programa Aprenem a la Xarxa, en què famílies i escoles tenen l’oportunitat de veure i experimentar la presència de fauna en aquests indrets dels parcs. Els refugis de biodiversitat també permeten explicar i visualitzar la gestió sostenible d’aquests espais públics, faciliten l’observació de diferents tipus d’espècies que es poden introduir dins del Visor de fauna de l’AMB i afavoreixen el seguiment de la biodiversitat del parc.
La construcció de refugis de biodiversitat s’emmarca dins del Pla de millora de la biodiversitat que l’AMB està implantant als parcs i platges metropolitans. La resta de les actuacions que s’estan portant a terme (caixes niu, làmines naturalitzades, prats florits, refugis de ratpenats, menjadores d’ocells, jardins de papallones, etc., es poden consultar en l’apartat “Biodiversitat” del web de l’AMBhttp://www.amb.cat/s/web/territori/espai-public/parcs/biodiversitat.html.
La biodiversitat és un element important que cal tenir en compte en la gestió integral dels parcs i platges metropolitans, ja que contribueix a la salut i el benestar de les persones. La diversitat d’espècies propicia ecosistemes més equilibrats i, alhora, actua com una barrera de protecció, que evita que moltes malalties infeccioses puguin arribar a les persones.
Font: AMB