El Departament d’Agricultura presenta 10 projectes que impulsen la bioeconomia i transformaran el sector agroalimentari, forestal i marítim, garantint la sostenibilitat ecològica i ambiental
La Generalitat vol situar Catalunya com un país agroalimentari de referència i alhora avançar cap a un canvi de model del sector que sigui sostenible i respectuós amb el medi ambient i la diversitat. Amb aquesta fita a l’horitzó, el Departament d’Agricultura invertirà 3.000 milions d’euros per impulsar la bioeconomia i transformar en els pròxims anys el sector agroalimentari, forestal i marítim. Per fer-ho possible, posarà en marxa 10 projectes que pretenen assolir una producció agrària alineada amb les demandes de la societat i els reptes identificats en les agendes globals i europees. A més, també es busca promoure una millor connexió entre el productor i el consumidor amb nous models de relació i comercialització.
El gruix dels projectes transformadors s’executarà abans de l’any 2020, amb un import de 2.207 milions d’euros. La resta de la inversió fins a arribar als 3.000 milions d’euros és prevista fins a l’any 2032. L’objectiu de tot plegat és garantir la qualitat de vida dels ciutadans impulsant la cohesió territorial i incentivant l’aparició de noves oportunitats de negoci i de nous filons d’ocupació al voltant de les economies verda i blava. Els 10 projectes formen part del Pla de reactivació econòmica i protecció social del Govern elaborat per fer front a la crisi derivada de la COVID-19 (CORECO).
Gran capacitat de resiliència del sector agroalimentari
La Generalitat considera que Catalunya està en condicions de ser una potència agroalimentària, ja que compta amb un sector que té gran capacitat de resiliència, tal com va quedar demostrat a l’anterior crisi econòmica del 2008 al 2013. En aquell moment les empreses d’aquest àmbit ja van fer un gran esforç per exportar i innovar. La resistència que caracteritza el sector ara s’està tornant a posar de manifest i el govern català vol donar-li una embranzida per a la seva reactivació i transformació. Pel que fa a la distribució dels 3.000 milions d’euros d’inversió, una bona part, 1.385 milions, es destinaran a un pla per modernitzar els regadius. Això permetrà un ús mès eficient de l’aigua, adaptar els cultius al canvi climàtic i millorar les condicions socioeconòmiques a les explotacions.
Transició energètica i cohesió territorial
L’apartat de transició energètica i cohesió territorial amb uns 400 milions d’euros cadascun són els següents àmbits amb més inversió dels 10 plans previstos. En el primer cas s’aposta per l’autoabastiment energètic a través de fonts d’energia renovable amb panells fotovoltaics i ACS en edificacions vinculades a edificacions agràries i indústries primera transformació. Pel que fa al pla per millorar la cohesió territorial, es proposen diverses actuacions en l’àmbit agrícola, ramader, forestal i pesquer, amb la intenció de generar més activitat econòmica i nous models de negoci per revertir les tendències de despoblament. En aquest sentit, una de les línies de treball és incentivar la producció de biomaterials, bioproductes i biocombustibles en l’agricultura i ramaderia. Es promourà, per exemple, la substitució dels combustibles fòssils per biomassa de proximitat. També es volen potenciar estructures associatives per impulsar nous models de negoci, com ara la creació d’un banc de barques de pesca públic a través de cooperatives. Entre els 10 plans transformadors també es preveu la transformació dels models productius tradicionals cap a models mès sostenibles que donin resposta al canvi climàtic, entre d’altres.
Pla de xoc per la crisi de la Covid-19
A banda d’aquesta estratègia dissenyada per al sector agroalimentari, el Departament d’Agricultura ha mobilitzat prop de 15 milions d’euros amb ajuts directes i indirectes, que són clau a curt i mitjà termini davant l’emergència per la crisi derivada de la pandèmia. En aquest sentit, es preveu la compra pública d’aliments frescos a productors afectats, per un valor de 4 milions d’euros, amb el propòsit de lliurar-los al Banc dels Aliments i un pla per al sector vitivinícola, dotat amb 5,3 milions d’euros, entre d’altres. Pel que fa al sector pesquer, s’ofereixen línies d’ajuts a l’activitat marisquera, les explotacions aqüícoles, les confraries de pescadors, els operadors de la cadena del peix, i les empreses de Centres d’Activitat Marítima de Catalunya. I per últim, també mesures de xoc per als sectors de la flor i la planta ornamental, l’aviram de carn, el conill i les hípiques, mitjançant unes línies de crèdit i uns préstecs de l’Institut Català de Finances (ICF).
Foto titular: Roda de premsa amb la consellera d’Agricultura, Teresa Jordà, i el vicepresident Pere Aragonès.