Les noves mesures per a frenar la corba de contagis impliquen el tancament de les activitats culturals durant els propers quinze dies.
Sota la campanya #CulturaSegura s’han realitzat mobilitzacions arreu de Catalunya per a reivindicar la reobertura immediata del sector.
La cultura és i ha estat un dels sectors més afectats per les mesures sanitàries impulsades tan pel Govern espanyol com per la Generalitat de Catalunya. El teatre, el cinema, els espectacles i els concerts ja van veure aturada la seva producció durant el confinament al llarg de la primera onada i ara han hagut d’aturar-se altra vegada. Durant, per ara, quinze dies la cultura queda aturada per complet amb l’argument de frenar la corba de contagis. Des del sector reivindiquen que #laculturaéssegura i reclamen la reobertura immediata de tots aquests espais.
És veritablement segura, la cultura?
L’ús obligatori de les mascaretes durant la durada de qualsevol espectacle, la presa de temperatura a l’entrada, el continu ús de gel hidroalcohòlic, el manteniment de la distancia de seguretat de dos metres i un aforament reduït, garanteixen, en principi, la total seguretat de qualsevol activitat cultural. Si més no, el govern ha considerat necessari aturar la cultura, cosa que no ha passat amb altres sectors que també reuneixen un nombre elevat de persones.
Segons declaracions de Marc Olivella, epidemiòleg salubrista, a ElBaix.cat i en base a la seva experiència en una unitat de vigilància epidemiològica explica que “hem pogut veure que no s’han declarat brots en cap espectacle, com poden ser una obra de teatre o un concert, ni tampoc hem vist cap brot en el seu entorn, és a dir en el que seria abans o després d’un d’aquests espectacles” afegeix, que “en canvi, per exemple, en altres activitats com cerimònies religioses, activitats esportives, o en bars o restaurants sí que hi ha hagut brots i a més bastant greus”
Olivella creu que “hi ha entorns on s’ha fet més bona feina que en altres, i el món de la cultura ha treballat moltíssim per a tenir espais segurs i seguir les mesures que han propiciat un entorn segur. Per tant, segons la meva experiència, la cultura sí que és segura.”
Tot i així, matitza el següent; “Amb les restriccions en l’àmbit de la cultura, així com amb les de tots els altres àmbits, el que es busca no és que no hi hagi una activitat conjunta dins una sala, sinó més aviat la restricció de la mobilitat“. Aclara que les noves mesures més restrictives “son mesures pensades per evitar que la gent es desplaci a un altre municipi o a fora de casa. Quan es tanca una part de la cultura (ja que les sales d’exposicions i museus segueixen obertes) no és tant perquè es pensi que la cultura no és segura sinó perquè és preferible evitar aquesta mobilitat, això és una cosa que cal tenir clara i que cal explicar”
Olivella, afegeix, finalment que ” s’ha de donar tot el suport a les reivindicacions que defensen que la cultura és segura, però d’altra banda s’ha de canviar la perspectiva; cal deixar de pensar per què s’ha tancat la cultura (que jo penso que és una mesura que s’hauria d’entendre en el moment epidemiològic tan crític i preocupant en el que estem, ja que ens trobem en un nivell de transmissió del virus increïblement alts i insostenibles a curt i mitjà termini i per tant s’ha d’actuar radicalment) i començar a pensar per què no s’està tancant tot. Caldria una mica de coherència. Des del meu punt de vista com a salubrista defenso el tancament de tot i fer més pedagogia per a que la gent entengui que malgrat la cultura sigui segura, cal prendre aquestes mesures per a que el sistema no es col·lapsi”
Des del sector, segurs de les mesures preses, reivindiquen la cultura no únicament com un espai segur, si no com un bé de primera necessitat. Consideren que la salut no es limita a una cosa física, sinó també a un estat mental i que la cultura és un element fonamental i necessari per a la societat.
La cultura per a la supervivència emocional
El Baix Llobregat és una comarca extremadament rica a nivell cultural. Compta amb un grandíssim nombre de sales de concerts, teatres, festivals i iniciatives que sostenen el teixit cultural del Baix Llobregat. Totes elles, ara aturades, intenten fer front a uns temps que no seran fàcils.
Tan des dels teatres com des de les sales de concert més petites han apostat sempre per descentralitzar la cultura i fer-la arribar arreu del territori amb produccions de primer nivell que prèviament havien estat en grans sales o teatres de Barcelona. Si més no, l’aturada del sector per segona vegada fa trontollar l’economia d’aquests espais més petits que comencen a témer per no poder reobrir.
Igual que les sales i els teatres, també es veuen afectats i afectades aquells professionals que dediquen la seva vida a la cultura i a l’art: actors i actrius, músics, ballarins i ballarines i molts d’altres. Neus Aranda és una músic del Baix Llobregat, trompetista de cantants com Miki Núñez i de grups com The Penguins o Seikos.
En declaracions a Elbaix.cat ha explicat la seva visió envers les noves mesures expressant que “entenc que s’han de prendre mesures, però crec que s’ha de ser coherent. Les trobades socials no poden valorar-se totes per igual i la cultura està fent esforços per a poder tirar endavant i adaptar-se a la nova situació”. Explica que “en tots els concerts on jo he participat les mesures s’han complert perfectament i estic segura que aquest no és el problema. El problema és de base perquè la cultura està vista com una cosa d’oci i de trobades socials i no com una cosa que requereix a uns professionals al darrera i que a més és una necessitat humana. Potser no és una cosa de supervivència fisiològica però sí que ho és de supervivència emocional: l’art ens obra portes que no ens obra cap altra cosa.” Aranda creu també que “falta gestió després de l’aplicació d’aquestes mesures, ja que és gairebé impossible accedir a les ajudes, si és que n’hi ha” i es pregunta “on està el pla de regeneració cultural, de reconstrucció de tot allò que ha desaparegut?”.
Afegeix, també, que “m’enfada que les mesures es preguin només contemplant un model de vida, el d’una persona que treballa contractada en una feina. La realitat dels músics no és una realitat a la que no se li doni valor, sinó que és una realitat que ni es contempla i per tant la sensació de desemparament és molt gran. Som nosaltres els que hem de prendre les decisions per com actuar, per què per exemple, no es contempla la realitat dels assajos” afegeix que “ el fet d’anar a assajar sempre te lloc en els espais limitats: vespres, caps de setmana i a altres municipis, i nosaltres, els músics, no tenim cap persona que acrediti que allò forma part de la nostra feina. El fet que la nostra situació laboral ja sigui desregularitzada sempre, empitjora amb les restriccions, ja que la Generalitat no ens empara de bones a primeres i en aquesta situació encara menys.”
Explica que, per exemple, per anar a assajar s’han de fer ells mateixos el certificat d’autoresponsabilitat ja que ningú els dona cap certificat de l’empresa, com sí succeeix a altres àmbits laborals. Això implica que poden acabar amb una multa ja que no tenen manera de justificar que allò que estan fent forma part de la seva feina. Aranda manifesta que “no tenim llocs on agafar-nos” i alhora afegeix que a tot això se li ha sumar també les situacions de cancel·lació dels concerts que degut a la pandèmia no s’estant mantenint.
Finalment, comenta que “cultura i esport en teoria som el mateix, si més no, els esportistes d’elit segueixen entrenant i sense mascareta, i en canvi els “músics d’elit”, és a dir, aquells que viuen de la música igual que els esportistes viuen de l’esport, no poden fer-ho. Jo també he d’entrenar cada dia per a que la trompeta em soni bé. Algú ha decidit que la cultura és menys important i ningú veu clar que els professionals de la música puguin seguir exercint la seva feina.”
La cultura es mobilitza
El passat dissabte 31 d’octubre, el sector cultural va organitzar una mobilització a un espai cultural de cada municipi degut al confinament perimetral de cap de setmana, per a reivindicar la cultura com un espai segur i per a exigir la reobertura immediata d’aquests espais.
El CineBaix de Sant Feliu de Llobregat, havia tornat a obrir les seves portes, si més no, ara, totes les pel·lícules programades només podran veure’s per la Sala7, la seva sala virtual. Entre elles, les que formen part de l’Asian Film Festival Barcelona de la que el cinema n’és una de les seus.
Dissabte a les 20:00h un grup de persones van reunir-se davant del CineBaix per a protestar a favor de la reobertura immediata de tots els espais culturals del municipi, de la comarca i també de Catalunya, sota els lemes #laculturaesegura i #reoberturaja
A Sant Feliu aquest vespre ens hem concentrat davant de #CineBaix per defensar la #CulturaSegura i demanar #ReoberturaJa. pic.twitter.com/JVvsre41CQ
— CineBaix (@CineBaix) October 31, 2020