El Consell per la República Catalana, l’organisme creat a l’entorn de l’expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha celebrat els dies 29, 30 i 31 d’octubre eleccions a la seva Assemblea de Representants de forma telemàtica.
D’un cens de 87.883 persones inscrites han votat 22.584, fet que suposa un 25’7 per cent de participació. Hi havia una denominada urna ciutadana dividida en diverses circumscripcions territorials que elegien 81 representants i una urna de càrrecs electes que n’escollia 40: en total 121 persones.
Al Baix Llobregat, d’un cens inicial de 5.070 electors han votat finalment 1.352. La persona amb més suports, 609, ha estat Lourdes Escardívol Sierra, de Sant Boi de Llobregat, exmilitant d’ERC i coordinadora de l’ANC a la seva localitat. Els inscrits de la comarca han escollit sis persones en total.
Per l’urna d’electes, només vuit de les quaranta persones elegides no són membres de Junts per Catalunya. Han obtingut plaça a l’Assemblea dos membres de Poble Lliure, partit integrant de la CUP. El més votat, com era d’esperar, ha estat Carles Puigdemont. Del Baix Llobregat ha resultat escollida Anna Vilanova, regidora de Sant Just Desvern per la candidatura anomenada Alcaldia Republicana. Pel que fa a l’urna ciutadana, entre els més votats es troben noms com el del pallasso Jordi Pesarrodona, el militant crític d’ERC, Joan Puig, la filòloga Blanca Serra, el militant històric del PSAN, Josep Guia, o el cap de gabinet del president Quim Torra, Pere Cardús .
Aquest procés electoral ha posat de manifest les diferències entre Junts per Catalunya, que dona suport al Consell, i ERC i la CUP que se’l miren amb desconfiança perquè el veuen com un instrument al servei de Puigdemont. Tampoc dins Junts les coses s’analitzen igual: membres de l’entorn de Puigdemont, com Clara Ponsatí, Toni Comín i la presidenta del Parlament, Laura Borràs, s’han presentat a aquestes eleccions i han sortit elegits, mentre d’altres sectors de Junts ho contemplen amb recel. Dins la CUP la postura majoritària ha estat de no participar-hi però el partit Poble Lliure sí que ho ha fet i ha obtingut alguns representants.
La participació en aquestes eleccions ha mostrat el desigual grau d’implantació d’aquesta organització: si al Baix Llobregat, amb 835.000 habitants, han votat 1.552 persones, a les Comarques gironines, amb 785.000 habitants, han votat 2.864 persones. També ha permès comprovar la presència gairebé simbòlica del Consell a la resta de Països Catalans: 79 votants a la Catalunya Nord, 171 al País Valencià i Franja de Ponent, i 190 a les Illes. D’entre els candidats que no han estat escollits destaquen l’ecologista Pep Puig, exdiputat al Parlament i exregidor de Barcelona, que ha estat derrotat a la seva circumscripció d’Horta Guinardó, tal com ja li va passar a les eleccions primàries de Junts, i l’ex eurodiputat d’ERC de les Illes, Bernat Joan.
El Consell per la República Catalana és vist per part de molts observadors polítics com una organització supeditada a Junts per Catalunya o, encara més concretament, a Carles Puigdemont. El Consell, en canvi, es presenta com un possible Govern i Parlament alternatius i disposa fins i tot d’un anomenat “Butlletí Oficial del Consell per la República Catalana” (BOCR). La participació de 22.584 persones en les eleccions d’aquests tres dies, destacable per a una organització política, queda molt lluny, però, de poder legitimar qualsevol pretensió d’actuar com un Govern i un Parlament de la República catalana.
Fotografia: Vilaweb