L’AMB ha publicat una “Guia de criteris bioclimàtics” per millorar la qualitat dels espais verds urbans des del punt de vista del seu efecte reductor de la calor.
Si durant aquest passat estiu ha entrat en funcionament la xarxa de refugis climàtics de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, amb 20 espais pilot repartits en 7 municipis, de cara al 2022 es preveu ampliar la xarxa fins el 83 refugis. De fet el Pla de Sostenibilitat Ambiental inclou una inversió de 6’4 milions d’euros en actuacions en espais que puguin esdevenir refugis climàtics en 9 municipis metropolitans.
L’objectiu de l’AMB és crear espais frescos als nuclis urbans que permetin disminuir la mortalitat i la morbiditat associada a les temperatures altes.
El vicepresident de l’Àrea d’Ecologia de l’AMB i regidor de l’Ajuntament de Barcelona, Eloi Badia, destaca que “avui la COP26 a Glasgow, situa els refugis climàtics com l’estratègia que han de seguir les ciutats i les metròpolis per mitigar els efectes negatius de les onades de calor”. La calor excessiva i sostinguda té efectes directes sobre la salut de les persones , especialment en els grups més vulnerables, com la gent gran, els nadons, persones amb patologies cròniques o les que viuen en condicions socials més desfavorables.
En la “Guia de Criteris bioclimàtics per millorar la qualitat del verd urbà i potenciar l’efecte refrescant dels espais verds”, editada per l’AMB, s’explica com algunes característiques concretes de la vegetació poden potenciar l’efecte refrescant i afavorir la circulació i refredament de l’aire.
Font: AMB