Soc el drapaire
Compro ampolles i papers
Compro draps i roba bruta
Paraigües i mobles vells …
El drapaire (J.M. Serrat)
A les acaballes del segle XX les activitats econòmiques vinculades al món de la gestió dels residus van emergir i poc a poc va quedar lluny aquest drapaire que ens descriu Serrat, tot i que per a la gent de la meva generació la seva figura és ben present en la memòria dels nostres paisatges quotidians.
A l’any 2008 la sabadellenca Fundació Bosch i Cardellach publicava el Quadern d’Arxiu, número 103 dedicat a “Els residus als darrers 200 anys. Els recursos de la terra” escrit per l’enginyer Jordi Renom que ens oferia un repàs de la història recent sobre la gestió dels residus. L’autor assenyalava els canvis i transformacions de la gestió dels residus en estreta relació amb els fets històrics, socials i culturals, com han estat els descobriments científics i les necessitats econòmiques. El treball es centrava en la història de Sabadell i comarca, tot i que era molt il·lustratiu per mostrar l’evolució en la consideració dels residus arreu.
La clau en la millora de la gestió dels residus ha estat definir-los com a recursos. Des de fa temps les institucions europees promouen estratègies per impulsar polítiques per a la utilització eficaç dels recursos. Cal generar una economia eficient en l’ús dels recursos, de baixes emissions de carboni, que millori l’economia, generi noves oportunitats i garanteixi la seguretat en els subministraments, tot plegat fent front al canvi climàtic i minimitzant els impactes ambientals.
Les estratègies europees incorporen l’economia circular, concepte econòmic relacionat amb sostenibilitat, que té per objectiu posar en valor, productes, materials i recursos com l’ aigua i l’energia, fent que tots romanguin en l’economia el major temps possible i que es redueixi la generació de residus. Cal promoure des de les activitats productives i de serveis una nova “economia circular” no lineal. Cal aplicar el concepte d’economia circular quan es dissenya un producte o servei, pensant en tot el seu cicle de vida. Els debats per definir polítiques de residus, durant molts anys han estat massa centrats en les formes “eficients” del que alguns encara anomenen “eliminació” i sempre en polítiques de final de canonada (abocador, incineració) o en tímides accions de reutilització i/o reciclatge.
La crisi financera del 2008 i el brutal impacte de la pandèmia el 2020, han fet forat al model vigent de globalització, de producció industrial i de prestació de serveis, que se suma al indiscutible impacte del canvi climàtic, a la crisi energètica i a la crisi de matèries primeres, tot plegat ens fa pensar que hem de fer les coses d’una altra manera. Cal legislar fent normatives aplicables i que els governs siguin capaços de posar-les en pràctica, a tall d’exemple recordem que a Catalunya fa 4 anys que disposem d’una llei sobre canvi climàtic sense que se n’hagi desplegat cap mesura. També és imprescindible crear consciència per aconseguir compromisos individuals i “bones conductes” personals, fent del civisme un factor determinant pels canvis d’hàbits i manera de fer servir els recursos. Aquests dies del seguiment de la COP26 de Glasgow ens inquieten les enormes contradiccions d’alguns responsables mundials i el tímid grau d’assoliment de compromisos concrets. Les grans mobilitzacions dels sectors més conscients posen l’accent en la necessitat de fer les coses d’una altra manera, Greta Thunberg i els joves pel futur són la punta de llança per a l’esperança . És imprescindible impulsar canvis substancials en la manera de viure i d’habitar el planeta .
Hem de canviar de paradigma, no es pot evolucionar més enllà de l’actual situació, fent servir el mateix pensament i les mateixes accions que ens han portat fins aquí. Hem i podem canviar les maneres de fer, obrir-nos i donar protagonisme a l’enorme coneixement tècnic i científic, per situar-lo al capdavant en la generació de noves oportunitats en el cicles productius, en l’ús dels materials, en la generació d’energia i en la contribució del benestar col·lectiu de l’espècie humana en harmonia amb la natura. Arrenglerem economia i ecologia i fem de la terra (casa nostra) un lloc habitable . Acollim el pensament de la biòloga Lynn Margulis i assumim que la competència no és la força impulsora de l’evolució sinó que ho és la cooperació entre espècies. La fórmula que cal aplicar és una nova governança, entesa com una manera de fer col·lectiva, consensuada, cooperadora i internacional, que implica a totes les persones i a la societat en el seu conjunt. La governança no és només una tasca dels governs, la governança és una tasca social, col·lectiva i cooperadora.
Genoveva Català. Presidenta del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat
Fotografia: Avui