Neix La Futura, comunicació a les xarxes per un segle digital
El món avança que és una barbaritat, deien en les generacions del nostres pares i avis, i això que ells ni tan sols albiraven el canvi de civilització que avui estem gaudint i patint alhora. Això em ve al cap per explicar que el dilluns 13 de desembre ens ha regalat dues fites en el món de la comunicació a Barcelona. Una perla, llaminera però esperable per anunciada, era –què jo sàpiga– la publicació en la premsa de paper del primer article d’opinió fet per intel·ligència artificial i firmat per un humà. L’altre era l’estrena d’un canal transmèdia, dit La Futura Channel: va dirigit essencialment als empoderats digitals menors de 40 anys; es difon per diferents xarxes socials i s’hi accedeix des d’altres; i si l’hagéssim de definir amb mots i conceptes del món que declina podria ser presentat genèricament com la premsa del segle XXI o el mitjà de comunicació del segle XXI.
La Futura neix –diu la seva web– amb voluntat de transformació social, de tenir un paper actiu en la creació d’un ecosistema emergent, alternatiu i crític de continguts, de ser un espai per a donar la batalla cultural (a uns –afegeixo jo– mitjans de comunicació tradicionals propietat de la banca i els fons d’inversió i escorats al punts de vista del poder i dels seus interessos, menystenint sovint a la majoria social i al comú), i també de defugir la toxicitat de les xarxes.
Aquest projecte innovador i col·lectiu és fill de Javier Toret i compta amb el suport en infraestructura i producció de la Fundació del Comuns que copresideixen Sara Moreno i Joan Subirats, que en el moment de tancar aquest article era flamant ministre in pectore d’Universitats en substitució de Manuel Castells. La Futura es pot seguir en directe o en diferit a la web del canal i per Twitch, Telegram, TikTok, Spotify, Instagram, YouTube, Twitter, i ofereix informació (fa un microinformatiu de tres notícies rellevants del dia), formació, opinió i entreteniment.
El públic al que arriba La Futura és bàsicament la Generació Z (de 16 a 24 anys) i els Millenials (de 25 a 40), que tenen diferents preferències a l’hora de triar entre les xarxes socials, que sumen una vintena en l’estudi anual del seu ús a Espanya durant el 2020 de IAB Spain, la major associació mundial de comunicació, publicitat i màrqueting digitals. Vint no en són poques. Però l’Estat te 31,7 milions de persones de 16 a 65 anys, 29,6 milions de les quals són internautes, i d’aquets 25,9 milions són usuaris de xarxes i n’utilitzen habitualment més de quatre. Les que dominen encara aquest panorama canviant –zeta i millenials marquen territori– son WhatsApp, Facebook, Instagram, YouTube i Twitter.
En tot cas, els nadius digitals no tan sols ja han relegat el món clàssic de la premsa de paper. A Espanya, l’Estudio General de Medios (EGM) acaba de certificar en el tercer trimestre del 2021 que, després d’un llarg regnat, la televisió ha estat destronada per internet. Ho han fet tant els nadius com els sobrevinguts digitals i la pandèmia ho ha facilitat: internet suma ara el 84,1% d’audiència i penetració front al 81,8% de la televisió. Després, publicitat i cinema al marge, segueixen la ràdio (54,9%), les revistes (22,7%), els diaris (13,8%) i els seus suplements (4,3%).
Clar que internet és un món molt divers, com demostra el ranking d’audiències dels cinc primers llocs del EGM: YouTube (28,6 milions de pàgines vistes en 30 dies), Facebook (20,6), Spotify (11), El País (7,4) i La Vanguardia (3,8). O sia, que tot i això, arreu de l’Estat la gran majoria de la ciutadania es segueix informant per les televisions, majoritàriament dretanes i/o governamentalitzades. Així ens va la fira. I al Baix Llobregat, de propina –permetin la digressió– continua, com la resta de la regió metropolitana, sense la seva Betevé.
Aquest és, grosso modo, el panorama de la comunicació que patim i gaudim en un canvi civilitzatori i generacional en el que La Futura aspira a tindre-hi un paper actiu i influència, es clar. I casualment –de vegades les casualitats existeixen— el canal transmèdia va estrenar-se el mateix dia que Josep Maria Ganyet publicava a ‘La Vanguardia’ una columna titulada: “Intel·ligència Artificial i periodisme”. Subtítol: “El lector està indefens a l’hora d’esbrinar si la informació que llegeix és certa o no”. Aclaridor paràgraf final: “Context: Aquest text ha estat generat pel model de llenguatge GPT-3 d’OpenAI a partir del paràgraf introductori, escrit en anglès per l’autor humà de l’article. La traducció ha estat generada amb el traductor de Softcatalà, basat en una xarxa neuronal. L’edició posterior no ha estat diferent de la que s’hauria fet amb un text escrit per un humà”.
Lligueu caps. Res serà apocalíptic. Però neix un món nou, i convé estar a l’aguait per feixuc que resulti nedar amb la sobredesinformació que ens ofega. I La Futura no és només un canal transmèdia per a joves.
Postscriptum: Tancat aquest article va aparèixer al digital Ctxt (Contexto) un documentat análisi de Luis Mejía García sobre la revolució informativa dels joves. Títol: “Ctrl+Zeta: la generación que deshizo la comunicación tradicional”. Subtítol: “Los ‘centennials’ han adaptado sus discursos a plataformas como TikTok o Twitch para cubrir sus necesidades informativas y reinventar la manera de contar historias”. I divendres, en acabar la primera setmana d’emissió, La Futura Channel va anunciar que tornaria a emetre després de les festes nadalenques.
Xavier Campreciós. Periodista de Sant Feliu de Llobregat.
Imatge: La Futura Channel