La política consisteix, entre altres coses, en buscar solucions als problemes existents. Es poden tenir diferents ideologies o perspectives però, en principi, hi ha un objectiu fonamental en tota opció política que és el de millorar la vida de la gent i el funcionament de la societat. Doncs bé, sovint sembla que hi ha opcions polítiques que busquen crear problemes on no n’hi havia. Aquest és el cas de les formacions polítiques que han fet un ús partidista i irresponsable de la immersió lingüística, de l’aprenentatge del català, a Catalunya.
Vaig néixer al barri de Sant Ildefons, a Cornellà de Llobregat, un barri on el 88% de la població declara que el castellà és la seva llengua habitual. Sóc fill d’immigrants andalusos que, com segueix passant avui dia, buscaven a Catalunya un lloc on poder viure amb dignitat i oferir prosperitat a la seva família. Puc assegurar que l’ús del català en la meva infantesa, a casa, en la relació amb els veïns i veïnes i en la participació en entitats socials, era totalment residual i anecdòtic. Hi havia una excepció: l’única dosi de català la rebíem a l’escola.
Gràcies a la immersió lingüística, la meva germana i jo -com milers de nois i noies de les nostres generacions-, vàrem ser les primeres persones bilingües de la família. Això era un motiu d’orgull, especialment per al meu avi, un lluitador antifranquista, home d’esquerres, però sobretot home honest i disposat sempre a ajudar a buscar solucions als problemes. Recordo com el meu avi demanava a la meva germana que parlés en català en alguns establiments o en el moment de saludar els pocs veïns catalanoparlants del barri. Per això, m’amoïna especialment quan determinats sectors polítics utilitzen aquest element de forma irresponsable per esgarrapar un grapat de vots.
La immersió lingüística és un model amb un ampli consens social i polític que ha demostrat el seu èxit. Ha estat i ha de continuar sent una aposta pedagògica, no ideològica. La immersió lingüística a territoris com el Baix Llobregat ha estat claríssimament un element integrador, cohesionador i generador d’igualtat d’oportunitats. Ha estat l’element que ha fet possible l’aprenentatge equilibrat de les dues llengües oficials de Catalunya, tant del català com del castellà.
En definitiva, a Catalunya tenim un model pedagògic d’èxit i de promoció social del qual gaudeixen més de milió i mig d’alumnes cada any. L’aprenentatge del castellà a Catalunya no està en risc. El model d’aprenentatge de llengües a Catalunya ha permès durant més de 30 anys la promoció social de la gent dels barris populars, no ho espatllem!
L’actual situació de conflicte entorn l’aprenentatge de llengua a l’escola ve motivada per un context d’inseguretat jurídica a la qual ens ha dut una sentència del Tribunal Suprem. Una sentència feta a partir d’una llei que ja ha estat derogada i que no respon a la voluntat dels parlaments triats democràticament. Tenim una llei que blinda la immersió, que és la LOMLOE, aprovada al Congrés dels Diputats amb un ampli suport parlamentari, utilitzem-la. Aquest ampli consens social, polític i pedagògic s’ha de traduir en seguretat jurídica i, en cap cas, es pot traslladar la pressió als centres educatius i les famílies. A les institucions els hi pertoca aquest paper de blindatge legal i als actors polítics el de la responsabilitat i coherència política.
Vivim un context de tensió o de fort estrès social amb una ciutadania sovint confosa pels canvis que l’economia, les tecnologies i les noves formes de relacionar-nos ens plantegen. Tenim grans reptes com a democràcies i com a humanitat: el canvi climàtic, l’envelliment de la població i augment demogràfic, canvis substancials en els models productius, modernització de les administracions, entre d’altres. Davant d’aquest estrès i aquesta complexitat hi ha qui ofereix respostes simples però poc rigoroses i no està de més recordar que, en aquest context, un dels principals propòsits que han de tenir les institucions i els actors polítics és el de reforçar la cohesió social i comunitària als nostres barris, pobles i ciutats. Millorar la vida de la gent.
L’esquerra alternativa i transformadora, des del PSUC als Comuns, sempre hem defensat l’aprenentatge del català per tothom i ho seguirem fent, perquè creiem que això millora la vida de la gent. No és el mateix que han defensat altres grups que fan del nacionalisme bandera i que volen dues xarxes educatives i que sempre busquen dividir Catalunya en blocs.
Les decisions judicials i l’oportunisme polític d’alguns ens ha portat a reobrir un debat que semblava tancat. La política no deixa de ser un mite de Sísif constant. Alguns seguirem defensant amb responsabilitat allò que és just tot i que sovint el camí polític es torna feixuc. Però com deia el poeta Antonio Machado: “Caminante no hay camino / se hace camino al andar“. Doncs això, seguirem fent camí cap a una societat més justa, cohesionada i pròspera.
Claudio Carmona. Regidor de Cornellà i coordinador de Catalunya en Comú al Baix Llobregat