Aquest divendres es va reunir la Comissió Bilateral Estat-Generalitat. Després d’anys de paràlisi d’aquest organisme, sense cap traspàs a la Generalitat mentre va governar el PP, ara la Comissió torna a funcionar.
Les valoracions de les dues parts en acabar la reunió varen ser radicalment diferents: de “històrica” la va qualificar la ministra socialista de Política Territorial, Isabel Rodríguez, el mateix adjectiu que va utilitzar la dirigent del PSC i alcaldessa de Sant Boi de Llobregat, Lluïsa Moret, en un acte celebrat a Sant Feliu. En canvi, la consellera de la Presidència Laura Vilagrà, d’ERC, va lamentar que la trobada no hagi servit per arribar a “resultats més rellevants ni tangibles”; el vicepresident Puigneró, de Junts, encara va ser molt més crític i, fidel a l’estratègia del seu partit, va comparar els resultats amb “el funcionament de les Rodalies a Catalunya”. Però mes enllà d’exageracions per banda i banda, la Comissió Bilateral va produir acords que tenen la seva importància, encara que queden lluny de donar resposta als traspassos que resten encara pendents.
D’entre els acords als que es va arribar destaquen el traspàs de la competència de l’Ingrés Mínim Vital (IMV,) que ara la Generalitat podrà compatibilitzar amb la prestació de la Renda Mínima Garantida (RGC), la gestió de les beques per a estudiants, una vella reivindicació, que pot suposar uns 120 milions d’euros anuals, el traspàs de diverses infraestructures, com l’Observatori del Turó de l’Home al Montseny, que pertanyia a la Generalitat republicana i del que el franquisme es va apropiar per la força de les armes, el Canal Xerta-Sènia, que permetrà arribar a 4.800 potencials regants, finques rústiques i les depuradores d’Alguaire , Horta de Sant Joan, Sant Jaume d’Enveja i Alcoletge i també de la depuradora del Baix Llobregat, ubicada al Prat de Llobregat. Tanmateix s’ha acordat la participació de la Generalitat a Turespaña, l’organisme estatal encarregat de la promoció turística exterior, un traspàs que ha de beneficiar a la promoció de la comarca del Baix Llobregat fora de l’Estat espanyol.
El traspàs de la B-23
Un dels traspassos acordats ha estat el de l’autovia B-23 ( la transferència de la B-30 ha quedat pendent d’algun serrells), que tindrà un efectes molt importants a la comarca.
L’acord sobre la B-23 i el finançament del seu manteniment comporta que ja es podrà portar a terme la construcció del reivindicat carril Bus-VAO, que ha de facilitar l’entrada a Barcelona, des de l’alçada de Sant Feliu de Llobregat, en el punt d’entroncament de l’A-2 i la B-23, en transport públic, evitant les cues que es formen en aquest punt, descongestionant el recorregut del bus. La petició d’aquesta infraestructura imprescindible pel transport públic metropolità i del Baix Llobregat, “es va iniciar l’any 2001, mitjançant un manifest de la PTP ( Associació per la Promoció del Transport Públic) i l’Ajuntament d’Esparreguera i d’altres municipis”, segons recorda a elBaix.cat, un dels impulsors de la demanda, el molinenc Lluís Carrasco, membre de la PTP. També la FECAV ( Federació Empresarial Catalana d’Autotransports de Viatgers) ha estat insistint per aconseguir el carril. Carrasco explica que el carril podrà ser utilitzat, lògicament, per tots els autobusos que entren a la capital per la B-23, procedents també d’altres comarques, i fins i tot d’altres origens com Andorra. La reivindicació s’ha mantingut al llarg d’aquests més de vint anys, amb mobilitzacions com la de l’any 2007 (a la fotografia), convocada per la PTP. Ara ja no hi hauria d’haver demora en l’inici de la construcció del carril que caldria complementar, segons Carrasco, amb una Estació Intermodal d’Autobusos a l’entrada de la Diagonal. Lluís Carrasco expressa la seva satisfacció per l’acord, que valora com a molt important, tot i lamentar els anys perduts, i agraeix l’esforç i la persistència de totes les persones i entitats que s’han mobilitzat durant aquest temps; demana també a les administracions catalanes que ara “es posin les piles”.
El passat mes de gener, tal com va informar elBaix.cat, el Govern central i la Generalitat van arribar a un acord per construir el carris bus, que quedava a l’espera de que es materialitzés el traspàs que ara s’ha produït.