La Biblioteca Montserrat Roig, de Sant Feliu de Llobregat, acollirà el proper dimecres, dia 16 de març, a les 7 del vespre, la presentació del llibre “Sota la llum del mar” d’Espe Pons. És un assaig fotogràfic que pretén dignificar les víctimes de la guerra i la postguerra civil espanyola.
L’acompanyen dos textos, un d’en Vicenç Altaió, i un altre de la Cynthia Young (Conservadora de l’Arxiu Robert Capa al ICP de Nova York).
L’any passat es va exposar al Museu Palau Solterra de la Fundació Vila Casas i va guanyar un dels Premis Fundació Banc de Sabadell a la Fira del Llibre Internacional d’Artista (ARTSLIBRIS 2021).
El projecte es basa en la història del germà petit de l’avi de la fotògrafa, Tomàs Pons Albesa, que va ser afusellat al Camp de la Bota l’any 1941.
Per tal de resseguir aquesta història l’autora ha transitat els indrets que Tomàs Pons Albesa va recórrer durant els últims moments de vida i ha recopilat informació relacionada amb el cas amb l’objectiu de reconstruir una història fins ara fragmentada. Mitjançant aquesta proposta expositiva, que combina fotografia contemporània amb testimonis documentals de l’època, Espe Pons construeix un nou relat que evoca un passat que se’ns fa present a través d’un paisatge carregat de llums i ombres.
Qui fou Tomàs Pons Albesa
Pons va néixer a Barcelona l’any 1912 i hi va morir, executat per un escamot de voluntaris de la Guàrdia Civil, al Camp de la Bota l’any 1941, juntament amb Otili Alba Polo, a l’edat de 29 anys. Era membre del PSUC i Secretari general de Socors Roig Internacional, l’organització que es dedicava a ajudar els presos i refugiats comunistes, així com a les seves famílies.
L’activitat del PSUC era trepidant aquells anys, malgrat la màxima repressió del règim feixista del general Franco, que executava diàriament a desenes de condemnats a la pena capital.
El mes de febrer de 1941 es produeixen unes primeres detencions que encadenen una caiguda de 40 militants. En el Consell de Guerra Sumaríssim dut a terme pel Tribunal Militar tercer es demanen 5 condemnes a mort, una d’elles per a Tomàs Pons, 12 condemnes a 30 anys, i la resta ( fins a 45), d’entre 12 i 30 anys.
Tomàs Pons i Otili Alba foren afusellats la matinada del 14 de maig de 1941 al Camp de la Bota a Barcelona, amb el so de fons de les ones del mar i els seus visques al PSUC i a la República. Però els sons definitius foren els dels trets disparats pels Guàrdies Civils que acabaren amb les seves vides.
Aquestes morts i moltes d’altres foren un dels primers tributs de sang de la resistència del PSUC a la dictadura franquista. En vingueren molts més.
Familiars de Tomàs Pons i Espe Pons viuen en l’actualitat a Sant Feliu de Llobregat, fet que atorga a l’acte un significat especial.
Font: Biblioteca Montserrat Roig
Font sobre Tomàs Pons: Les Hores i els Dies