Tots els municipis tenen termes municipals veïns. I de vegades poden sorgir controvèrsies sobre quins són els límits que els separen. En zones on s’ha produït un gran creixement urbanístic, uns terrenys fronterers que no eren conflictius passen a ser-ho quan s’hi barregen interessos econòmics. Aquest és el cas dels terrenys on estan ubicats el centre comercial Splau i l’estadi del RCD Espanyol. Si l’RCDE Stadium es diu de Cornellà- El Prat és perquè està edificat en una zona que pertany en part a Cornellà de Llobregat i en part al Prat de Llobregat. I el centre comercial Splau, un punt d’atracció econòmic i de públic, està construït en terrenys del Prat.
L’Ajuntament de Cornellà, encapçalat per l’alcalde socialista Antonio Balmón, considera perjudicial per als seus interessos que l’Splau i part de l’estadi estiguin en el terme municipal del Prat, que lògicament és l’Ajuntament que rep una part dels impostos que aquestes activitats generen, mentre, que, en canvi, segons el consistori de Cornellà, aquest ajuntament s’ha de fer càrrec de gestionar la mobilitat, seguretat i neteja viària de la zona. Una situació on es toquen diversos termes municipals però que no és pas única. El mateix municipi de Cornellà té zones enganxades a Sant Joan Despí o Esplugues. Hi ha veïns del barri de Mas Lluí, de Sant Just Desvern, que s’han comprat un pis en aquest barri pensant que ho feien a Sant Feliu de Llobregat. I la Ciutat Esportiva Joan Gamper i l’Estadi Johan Cruyff, ubicats al terme municipal de Sant Joan Despí, estan en un carrer on cada banda pertany a un municipi diferent, i les afectacions del que passa a Sant Joan Despí arriben sovint a Sant Feliu. En sentit contrari, les obres que s’estan fent pel soterrament de les vies de RENFE a Sant Feliu comencen a Sant Joan Despí i hi generen les lògiques molèsties. Són les conseqüències de viure en una zona densament poblada i haver generat un creixement desmesurat, del que no tots els municipis en són igualment culpables. Però tots aquests problemes, en general, s’arreglen amb bona voluntat i sense arribar a la via judicial. No sembla ser aquesta la intenció de l’alcalde Balmón.
El ple municipal de Cornellà del passat mes de març va aprovar, a proposta del PSC, per unanimitat, tornar a reclamar a la Generalitat una resposta respecte al canvi de límit territorial amb el Prat de Llobregat per tal de quedar-se els terrenys objecte de polèmica. L’Ajuntament assegura que fa anys que espera un posicionament de la Generalitat i avisa que, si continua sense rebre resposta, portarà la qüestió als tribunals de justícia, interposant un contenciós administratiu. .
L’origen del conflicte
Els terrenys de la plana del Galet, d’unes 50 hectàrees, eren fins els anys 70 del segle passat una zona que el Llobregat inundava periòdicament a causa de l’existència del meandre de la Marrada. Per evitar les inundacions es va dessecar la Marrada. Anys després es va construir el Cinturó Litoral (A-2) fet que va provocar que entre la plana del Galet i la resta del terme municipal del Prat s’hi s’aixequés aquesta barrera física, fet que per altra banda ha passat a diversos municipis de la comarca, com per exemple Sant Joan Despí, afectats per barreres imposades per altres vies de comunicació. Posteriorment es va construir el centre comercial Splau, totalment en terme del Prat, i l’estadi de l’Espanyol, repartit entre els dos termes, justament damunt de l’antic meandre. Ara Cornellà reclama que el riu Llobregat marqui el límit entre els dos municipis.
Però la veritable motivació de la petició és econòmica. Cornellà rep l’Impost d’Activitats Econòmiques (IAE) que genera l’activitat de l’Espanyol, ja que el club té la seu social en aquest municipi. En canvi, l’Impost de Bens Immobles (IBI) es reparteix entre Cornellà i el Prat i és aquest Ajuntament qui rep els impostos que generen les botigues del centre comercial Splau.
L’Ajuntament del Prat és contrari a canviar la delimitació territorial i argumenta que el desviament del riu no pot ser motiu per canviar el límits municipals. Recorda que l’any 2004 es va desplaçar el curs del Llobregat 2’5 kilòmetres cap el sud per permetre l’ampliació del Port de Barcelona i això no va suposar que el Prat perdés una cinquena part del seu terme municipal en favor de Barcelona: aquest territori continua pertanyent al Prat i acull un potent sector econòmic, sense que s’hagi plantejat cap canvi de terme municipal. I a més, l’Ajuntament que encapçala l’alcalde dels Comuns Lluis Mijoler recorda que la Policia Local del Prat presta servei a la zona, fet que suposa una elevada despesa, i que els furts que es produeixen a l’Splau fan elevar l’índex delictiu a la ciutat.
Una polèmica que es pot reproduir en altres municipis de la comarca
Cornellà vol que la Comissió de Delimitació Territorial de la Generalitat aprovi els canvis en els termes municipals afectats. Aquesta Comissió. l’any 2016, ja no es va voler pronunciar sobre la partició de Balmón. Aquell any, els dos ajuntaments van tancar sense acord l’acta de delimitació dels seus termes municipals. Però la prudència de la Generalitat pot estar causada perquè una decisió a favor de Cornellà podria obrir una autèntica batalla per modificar termes municipals, alguna de les quals podria afectar a diversos municipis del Baix Llobregat. Alguns especialistes en ordenació del territori adverteixen que acceptar els canvis seria com penalitzar doblement els municipis que es veuen afectats per infraestructures que trinxen el seu terme municipal.
Fonts: Ajuntaments de Cornellà de Llobregat i del Prat de LLobregat