Aquests dies hem vist amb expectació com la vicepresidenta del govern espanyol, Yolanda Díaz (a la fotografía) anunciava l’inici del seu procés d’escolta ciutadana per a preparar-se com a candidata a presidenta del govern a les pròximes eleccions generals. És una gran notícia perquè Díaz encarna una nova esquerra ecologista transformadora i amb capacitat contrastada de gestió; les xifres desmenteixen de forma rotunda el mantra que les esquerres no saben gestionar bé un país.
La ministra de Treball i vicepresidenta ha sigut l’encarregada de modernitzar el mercat laboral del nostre país, caracteritzat fins ara per una forta temporalitat i precarietat, portant-nos fins a xifres d’atur que no es donaven des de la greu crisi econòmica del 2008 i amb registres rècord de contractes indefinits gràcies a una reforma laboral que, per primer cop en dècades, ens fa avançar en drets laborals.
Però aquesta esquerra que representa Díaz també té capacitat de diàleg i habilita la concertació social a l’hora d’entomar els grans pactes de país amb propostes modernes i superadores del sistema actual, especialment en àmbits on s’albira amb major claredat el caràcter finit del model actual, com el sistema energètic o el model actual de mobilitat.
Aquesta esquerra ecosocial i feminista és la millor recepta per combatre els discursos d’odi excloents que s’escampen cada dia pels nostres barris, recuperant un cert component utòpic d’horitzó d’igualtat i progrés social cap al qual avançar, amb el realisme del balanç de la feina feta en una gestió impecable durant un context de màxima dificultat (pandèmia, guerra, inflació, etc.). Més drets laborals, reduir la temporalitat, baixar l’atur, més inspeccions laborals per posar fi als abusos, facilitar l’accés a l’habitatge, protegir els drets dels consumidors davant les grans companyies, protegir i ampliar els drets de les dones, entre molts altres aspectes, són la clau de les esquerres per materialitzar la millora de les condicions de vida de la gent treballadora i reforçar la seva proposta política.
El lideratge de Yolanda Díaz serà un impuls molt important, com ho va ser Pablo Iglesias o ho és Ada Colau a Barcelona, però més enllà de les persones que poden encapçalar darrere hi ha un projecte de país, un país modern, social, ecològic, igualitari i plural. Un projecte on milions de persones arreu de tot l’Estat s’hi poden sentir representades i esperonades per portar a la primera dona a la presidència del govern espanyol.
Al Baix Llobregat coneixem bé la importància de la suma de les esquerres i de l’acció col·lectiva per aconseguir avenços socials i recordem amb orgull el paper del PSUC a l’hora de restituir la democràcia al nostre país i el paper clau que va tenir en el municipalisme democràtic iniciant projectes de modernització i democratització dels nostres ajuntaments a partir de les eleccions municipals de 1979 on el PSUC va resultar guanyador a la nostra comarca amb el 34% dels vots.
La transformació que van assolir els nostres ajuntaments a partir del 79 és un bon exemple a seguir per a la transformació que el país ha d’assolir davant els grans reptes que tenim: liderar des del sector públic la transformació de la indústria per a generar nous sectors d’ocupació de qualitat, reduir la dependència energètica de models contaminants, finits i sovint controlats per règims autoritaris, ampliar els drets de les dones, especialment modificant l’actual sistema de cures i el repartiment de càrregues d’aquests treballs, són només alguns exemples de la necessària aposta transformadora en clau social, ecologista i feminista. Per tot això, des de Catalunya en Comú del Baix Llobregat tornarem a posar tot el nostre bagatge, el nostre esforç i compromís per articular aquesta proposta i acompanyar la vicepresidenta Yolanda Díaz en el seu procés. És el moment de sumar, sumar per transformar.
Claudio Carmona. Co-coordinador de Catalunya en Comú del Baix Llobregat
Fotografia: El Confidencial