Aquest dissabte, 23 de juliol, fa 28 anys que va morir Joan García-Nieto (a la fotografia), una de les figures cabdals de la comarca del Baix Llobregat. Sociòleg, fundador de Cristians pel Socialisme, jesuïta, sindicalista de CCOO i militant del PSUC i ICV. Com cada any, aquest divendres, els seus companys i companyes de militància política i sindical, gent de CCOO i dels Comuns, el van recordar davant el seu monòlit al Parc de Rosa Sensat de Cornellà. Josep Maria Romero, secretari general de CCOO del Baix Llobregat va recordar el compromís de García-Nieto amb la comarca , amb la classe treballadora , amb CCOO, i amb le persones més vulnerables sense renunciar a un horitzó d’utopia”. García-Nieto va morir el mateix dia, 14 anys després, que el seu amic i company de creences i militància, Alfonso Carlos Comín. ElBaix.cat es vol sumar al record de Joan García-Nieto publicant uns fragments del seu pròleg al llibre “El futur democràtic es diu Socialisme: la Utopia necessària” ( Fundació Utopia, 1993) que recollia les ponències presentades en el cicle de conferències que va tenir lloc a Cornellà l’any 1992. Encara que llegint el seu contingut ningú ho diria, han passat trenta anys. Les seves reflexions són més vigents que mai.
“Fem una aposta pel futur malgrat la incertesa amb la qual albirem la situació global del món, en aquesta darrera dècada del mil·lenni. Un món d’incertesa i de perplexitat davant les amenaces que es fan paleses arreu. La creixent degradació del medi ambient, els persistents problemes de pobresa, d’exclusió social i d’atur, l’enfrontament Nord-Sud, la xenofòbia, la fam… Malgrat tot això, apostem per un futur democràtic perquè creiem en la capacitat de la dona i de l’home per a donar respostes democràtiques i solidàries a la violència, a les desigualtats socials i als enfrontaments ètnics, racistes, religiosos o filosòfics que avui dominen a tants indrets del planeta, tant al Primer Món com al Tercer Món.(…)
Ara bé, la nostra ferma convicció que el futur es diu socialisme no és quelcom retòric o simplement voluntarista. Es tracta d’un projecte necessari i, al mateix temps, possible, que lògicament té un preu: els nostres valors, els nostres hàbits culturals, socials i econòmics, la forma de fer política han de sotmetre’s a canvis molt profunds, fins i tot radicals.
Afirmem això, bàsicament, tot albirant tres objectius: en primer lloc, ressituar i cercar els nous continguts per a un autèntic socialisme democràtic, mai no plenament assolit, el qual avui s’ha de desenvolupar d’acord amb les realitats aparegudes durant els últims anys. Es tractaria tot plegat, d’esbrinar el que avui hauria de significar el mot “socialisme” en el nou context.
En segon lloc, analitzar quins han estat els canvis en l’àmbit de les formacions socials, polítiques i econòmiques esdevingudes, en bona mesura, obsoletes i àdhuc contradictòries: en el camp de la tecnologia, en el valor i en l’ètica del treball, en les formes de repartiment de la riquesa i de la renda, en les relacions Nord-Sud, en el desequilibri ecològic, etc.
I en tercer lloc, atès que les polítiques neoliberals vigents han estat incompetents i ineptes per a resoldre els problemes que s’han plantejat i els que s’estan ja plantejant en vista al futur, és indispensable de cercar i de trobar, des d’una perspectiva genuïnament socialista, polítiques alternatives a aquests nous reptes econòmics i polítics i a les noves necessitats socials i culturals”.
Joan García-Nieto, 1993.
Fotografia. El Diari del Treball