La planta dessanilitzadora del Llobregat, ubicada al Prat, està incrementant considerablement el seu rendiment com a mesura per compensar el buidatge dels pantans produït per la sequera.
Les dues dessalinitzadores del país, la del Llobregat i la de la Tordera, han incrementat la seva producció , passant del 20-30% habitual a superar el 85 %. En la planta del Prat, fa uns dies ja estaven activats 7 dels 10 mòduls de que disposa.
L’increment de producció es porta a terme amb l’objetiu d’alentir el descens de reserves dels embassaments del sistema Ter Llobregat, que a l’inici d’aquesta setmana es situava al 47 % de la seva capacitat. Sense aquestes aportacions el nivell es trobaria al 42 %.
L’Agència Catalana de l’Aigua insisteix en cridar a la ciutadania a fer un consum responsable d’aquest element, però és evident que sense les dessalinizadores la situació seria encara més greu.
Tretzè aniversari de la dessalinitzadora que CIU no volia
La dessalinitzadora del Prat va ser inaugurada el 20 de juliol de l’any 2009, aquesta setmana ha fet tretze anys, pel president de la Generalitat José Montilla (PSC) i pel Conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar (ICV) (a la fotografia), tots dos del Baix Llobregat. El conseller Baltasar va destacar que era “una mostra del canvi profund en la política de l’aigua a Catalunya”, després de la intensa sequera viscuda l’any anterior. Va ser un equipament molt criticat per CIU, obsessionada en afavorir el transvasament d’aigua, primer des de l’Ebre, i després des del riu Roine, a França, que segons els convergents era un opció més barata, dada que ningú va poder demostrar mai, i que tenia al darrere poderosos interessos econòmics. Les dessalinitzadores tornen a ser aquest estiu, una vegada més, un equipament de gran utilitat, en especial en moments com el present, d’emergència climàtica i sequera.
La dessalinitzadora del Prat és la més gran d’Europa per abastament urbà. Això ha permès incrementar la garantia i disponibilitat d’aigua a l’àrea metropolitana de Barcelona i a les comarques del Baix Llobregat, l’Anoia, el Garraf, el Barcelonès, el Vallès Occidental, el Vallès Oriental i el Maresme. Aquesta instal·lació pot donar servei a 4’5 milions d’habitants. La seva posada en funcionament va comportar també una millora en el gust i la qualitat de l’aigua subministrada a l’àrea metropolitana de Barcelona.
Font: ACA
Fotografia. El Punt Avui