La sequera, conseqüència directa del canvi climàtic, està castigant durament el nostre país i, més enllà, bona part d’Europa. Davant la difícil situació, els mitjans de comunicació i diversos experts en polítiques de l’aigua han destacat aquests dies, que sense les dessalintzadores de la Tordera i del Prat de Llobregat, tot seria molt més complicat i, fins i tot, dramàtic. Però, TV3, sense anar més lluny, no explica qui les va impulsar. Sembla com si la voluntat d’amagar les realitzacions dels governs d’esquerres, anomenats Tripartits, presidits per Pasqual Maragall i José Montilla (2003-2010), passi per davant de la informació a la ciutadania. Per això és d’agrair la claredat i la valentia del reconegut meteoròleg Tomàs Molina (a la fotografia), que ha trencat el tabú i ha citat el nom prohibit: Francesc Baltasar.
ICV, a través de Salvador Milà, primer, i de Francesc Baltasar, després, va impulsar polítiques mediambientals que xocaven amb poderosos interessos econòmics. Davant la voluntat de CIU que pretenia que la solució als episodis de sequera estava en els transvasaments de l’Ebre i, després, del Roina, Baltasar va tirar endavant una política que, entre d’altres aspectes, incloïa l’aprofitament de l’aigua del mar a través de les dessalinitzadores. L’anècdota de que si calia demanaria a la Moreneta que plogués ha estat utilitzada per tapar el balanç real de la seva gestió.
A finals de juliol, Tomàs Molina, en una entrevista a VilaWeb, partia de l’anècdota de la Moreneta per posar en valor les polítiques impulsades per Baltasar, quan era Conseller de Medi Ambient; abans havia estat alcalde de Sant Feliu de Llobregat.
Després d’explicar que Catalunya està millor que Espanya, afegia “Nosaltres hem de donar les gràcies al conseller Francesc Baltasar, que el 2008 quan vam tenir una sequera tan bèstia se’n va anar a Montserrat a resar a la Moreneta. I va ploure! Compte amb la Moreneta. Però aquest home, per si de cas la Moreneta fallava, va deixar fetes l’ampliació de la dessalinitzadora de la Tordera i la nova dessalinitzadora del Baix Llobregat. Avui, els embassaments catalans eren al 47% però seríem en sequera greu si no fos per les dessalinitzadores, que donen tanta aigua com la que baixa pel Ter. És una aigua molt cara, energèticament potser inacceptable, però ens salva de la situació d’emergència”.
Avui, al mig de l’agost la situació encara ha empitjorat ( la capacitat dels embassaments ha baixat al 41 %), però les dues desalinitzadores estan funcionant ja al 90 per cent de la seva capacitat. Quan tant es critica l’actuació dels polítics en general sense excepcions és d’agrair que algú d’un marcat perfil tècnic faci justícia a una acció positiva, a la que CIU en tornar al govern l’any 2010 va anunciar que posaria punt i final.
Font: VilaWeb
Fotografia: El Nacional