L’escriptor i filòsof martorellenc Francesc Pujols (a la fotografia) no deixa ningú indiferent i sempre ha arrossegat una certa imatge polèmica. Sembla fet expressament però uns dies abans que l’Ajuntament de Martorell, tal com va informar elBaix.cat, bategés el 6 d’octubre amb el seu nom la biblioteca de la ciutat, Josep Massot publicava, al suplement Quadern del diari El País del 30 de setembre, una informació curiosa.
Massot explica que Max Pérez i la filòsofa Alba Padrós han analitzat a fons els manuscrits que Pujols va deixar inèdits a la Torre de les Hores de Martorell i publicaran el seu estudi en un llibre editat l’any que ve per La Mira- El Fonoll.
En el llibre s’explica que “Francesc Pujols (1882-1962) tal vegada va ser l’únic contemporani de Dalí (1904-1989) que va merèixer la seva reverència entusiasta i continuada”.
Revisant els manuscrits els investigadors es van topar amb una sorpresa: Pujols va proposar, durant la dictadura, una solució sobre la successió de Franco, que volia que Dalí presentés al dictador: “rescatava la vella idea dels catalanistes hispanistes, l’Imperi Hispànic Universal liderat per Catalunya”, propugnant que Franco “s’autocoronés rei d’Espanya”.
Segons explica Massot en el seu article, la proposta “era coherent amb la solució al problema espanyol que el paleontòleg, més cambonista que Cambó, ja havia propugnat el 1927 durant el directori de Primo de Rivera: l’aliança de la política espanyola amb el pensament català per resoldre també el separatisme”
Max Pérez, segons explica Massot, afirma que Pujols “dibuixava una societat jerarquitzada segons els graons de l’escala evolutiva, un model similar al de les castes hindús de les lleis de Manu però amb possibilitat d’ascendir”. La monarquia espanyola seria electiva i el rei garantiria la propietat privada. L’article recorda que “la propietat privada era sagrada per a Pujols: Companys li havia expropiat les vinyes de Martorell”.
La personalitat de Francesc Pujols admet moltes lectures. I serà imprescindible llegir en profunditat el llibre de Pérez i Padrós: però coneixent el seu sentit de l’humor, potser la seva broma pòstuma podria haver estat que es fessin públiques aquestes controvertides propostes polítiques coincidint amb el moment que el govern municipal de Martorell, amb majoria absoluta de Junts, ha decidit posar el seu nom a la Biblioteca de la ciutat, set anys després de la seva inauguració.
Font: Quadern. El País
Fotografia: Quaderns Crema