“Evolució sociolingüística d’Esplugues” és el títol de la conferència que va fer el Josep Florenza dijous 6 d’octubre a la Sala Robert Brillas d’Espugues. És un acte més dels que organitza el Grup d’Estudis d’Esplugues el primer dijous de cada mes. A la pàgina web del GEE trobareu el contingut íntegre de la conferència.
El Josep Florenza, professor jubilat, és d’aquells estudiosos locals que aporten coneixement sobre Esplugues de Llobregat. Aquests treballs els podem trobar en conferències, material didàctic i en el llibre El paisatge agrícola i ramader a Esplugues de Llobregat durant el segles XIX i XX.
En el seu llibre L’evolució demogràfica d’Esplugues, que publicarà el GEE el primer trimestre de l’any vinent, dedica un capítol a la situació sociolíngüística. Aquest capítol és la base de la seva conferència.
El 1857 a Esplugues viuen 1084 persones totes elles nascudes a Catalunya, l’any 1915 ja eren 1485. En aquells moments el català és la llengua habitual del tota la població tot i que l’administració i l’escola són en castellà. La primera onada immigratòria dels 20 suposarà un augment important de la població que passa a ser de 3.655 habitants el 1936. Aquesta primera immigració ve principalment de la Catalunya interior, del País Valencià i les Illes, de Múrcia i Almeria. Un 70% de la població és nascuda a Catalunya i un 29% a la resta d’Espanya molts dels quals també són de parla catalana. La situació socilolingüística a penes varia i la població castellanoparlant aprèn català, per tant, la nostra llengua continua sent el mitjà de comunicació habitual encara que haurem d’esperar a que la Generalitat en recuperi l’ús oficial i s’usi a l’escola i a l’administració.
La gran onada migratòria es produeix als anys 50-60 i la població va creixent de manera accelerada passant de 4.460 l’any 1950 a 12.293 l’any 1960, 29.422 l’any 70, 46.079 l’any 1981, i arribem al màxim amb 48.310 l’any 1991. Aquesta immigració és quasi en la seva totalitat de parla castellana i venen de tota la península. El 1970 s’arriba al màxim de població no nascuda a Catalunya amb el 56,86%. Aquest percentatge ha anant baixant perquè els fills d’aquests immigrants han nascut a Catalunya encara que no tinguin com a llengua primera el català.
A partir de l’any 2000 hi ha un progressiu augment de la població nascuda fora d’Espanya. L’any 1991 representaven l’1,78%, el 2001 el 5,38% i el 2020 ja eren el 19,7%. Hem passat de ser una societat bilingüe a una societat multilingüe. El percentatge dels nascuts a Catalunya s’ha mantingut al voltant del 56%. De la població nascuda fora d’Espanya la més nombrosa és la americana del nord i sud que és gairebé el 50%, seguida de la provinent de la Unió Europea un 20,78% i d’Àsia i Oceania amb un 14 per cent. El Josep completa les dades amb dues piràmides de població, una del 1970 i una altra del 2020, on es veu com ha dismunuït la natalitat i explica que la immigració cobreix les necessitats de mà d’obra provocada per la disminució de naixements.
Pel que fa al nivell de coneixement de la llengua les primeres dades que tenim són del cens del 1981 on es va introduir la pregunta de si entenien el català o no. El resultat és que diuen entendre’l 29.797 persones mentre que no l’entenen 16.282 persones. A partir del 1991 les dades que tenim són de l’Idescat. En 30 anys (2011) el nombre de persones que entenen el català ha augmentat gairebé unes 12 mil persones i han disminuït espectacularment les persones que no l’entenen que són 2879. També ha augmentat notablement el nombre de persones que el saben parlar, que el saben llegir o que el saben escriure. Aquest augment del coneixement de la llengua és fruit del consens de la societat catalana en la normalització lingüística i especialment de la immersió lingüística educativa que es comença a aplicar a Santa Coloma de Gramanet impulsada pel PSUC, partit que també va jugar un paper fonamental per evitar que hi hagués una doble xarxa escolar en català i castellà.
La enquesta de l’Idescat sobre usos lingüístics de la població es fa cada cinc anys i ens permet de tenir unes dates seriades sobre l’evolució de la situació. No tenim dades només d’Esplugues ja que aquesta a efectes estadístics està agrupada en el Baix Llobregat sud que va des de Molins de Rei, Sant Vicenç Torrelles i Begues fins al mar. L’enquesta ens dona dades sobre els orígens i el coneixement que ja hem vist amb el cens però també ens aporta una informació molt interessant sobre quina és la llengua inicial i quina és l’habitual. També ens dona dades comparatives amb l’àrea metropolitana i amb les del conjunt de Catalunya.
Les dades d’ús del català en el nostre territori estan per sota de les de l’àrea metropolitana i de la mitjana de Catalunya. El català s’usa menys que el castellà però mentre que el català és la llengua inicial de només de 13,9% de la població, un 27% l’usa molt o bastant i un 36% també l’usa encara que poc. El català també guanya parlants en relació a primera llengua utilitzada en una conversa ja que un 28,4% l’usa sovint o sempre i un 28,9% l’usa encara que poques vegades.
El català guanya parlants però tenim la sensació que al carrrer es parla poc. També observem que molts catalanoparlants parlem en castellà a una persona que ens sembla de fora i canviem de llengua quan ens parlen en castellà. Pel que fa a les persones immigrades el fet que aprenguin o no català depèn de la seva voluntat, de la nostra col·laboració, però molt especialment del context sociolingüístic en que viuen. Si és una zona on la majoria de la població el parla habitualment l’aprenen més fàcilment que si viuen en una zona on l’ús col·loquial del català és minoritari.
Aquí tenim dues feines, l’administració ha de garantir i promoure l’ús del català en tots els àmbits i els catalanoparlants hem de parlar d’entrada en la nostra llengua perquè així afavorim que les persones de la darrera onada immigratòria l’aprenguin.
Santi Campo. Membre del Grup d’Estudis d’Esplugues
Fotografia: Consorci per a la Normalització Linguística