L’any 2007 el llavors conseller d’Interior, Joan Saura, va nomenar el comissari Josep Milán, cap del Cos de Mossos d’Esquadra. Tot i passar relativament inadvertit, va ser un fet important: el nou Estatut havia posat punt i final a l’obligació que els comandaments dels Mossos provinguessin de la Guàrdia Civil, del Cos Nacional de Policia o de les Forces Armades, un dels mecanismes dels que l’Estat s’havia dotat en l’Estatut de 1979 per controlar el procés de creació de la Policia de la Generalitat. El comissari Milán, que havia començat la seva carrera professional a la Policia Local de Sabadell, ja era membre del Cos i es va convertir en el primer Cap que no venia de la policia de l’Estat o de l’Exèrcit.
Sis anys més tard, el 2013, el conseller Ramon Espadaler va considerar necessari un canvi en la prefectura i, sense qüestionar la professionalitat de Milán, va nomenar Cap del Cos al llavors comissari Josep Lluís Trapero, que havia ascendit a comissari en l’etapa del conseller Saura. El conseller Espadaler va tenir més dificultats per defensar la seva decisió davant dels seus companys de coalició més abrandats que davant l’oposició: un sector de CIU el veia “massa professional”.
L’any 2017, el conseller Jordi Jané va nomenar Major a Trapero. Ja en ple procés independentista, el nou conseller Joaquim Forn també el va mantenir com a Cap. I sort en vam tenir: l’agost del 2017 els Mossos van haver de fer front als atemptats de Barcelona i Cambrils, obtenint el reconeixement de la premsa de tot el món, excepte la de Madrid, i l’agraïment de la ciutadania. L’1 d’octubre, els Mossos, al contrari que la Guàrdia Civil i el Cos Nacional de Policia, van actuar de forma proporcionada i correcta, aplicant el model d’ordre públic que havia definit el Parlament de Catalunya, tal com reconeixeria l’exemplar sentència de l’Audiència Nacional que absoldria Trapero i la cúpula d’Interior.
L’octubre de 2017, amb l’aplicació de l’article 155 que suspenia l’autogovern de Catalunya, el major Trapero fou cessat. Faria bé en recordar-ho el PSC quan critica els excessius canvis a la Prefectura: aquest va ser possible gràcies a la seva complicitat.
El govern del PP va nomenar com a Cap el comissari Ferran López. Algú haurà d’explicar algun dia com va anar aquell nomenament i quines eren les alternatives. López va exercir amb dignitat el difícil paper que li va tocar i va contribuir a salvar els Mossos d’una possible intervenció permanent des de Madrid o d’una pèrdua de competències, en especial pel que fa a la de policia judicial. No va ser tractat pel govern de Junts i ERC de la forma que mereixia i el conseller Buch el va substituir l’any 2018 pel comissari Miquel Esquius. Aquest, de forma inesperada i poc explicada, va ser cessat també per Buch quan portava menys d’un any en el càrrec, i es va nomenar al comissari Eduard Sallent. Però l’absolució del major Trapero va portar l’any 2020 al conseller Samper a realitzar un acte de reparació i, sense que el comissari Sallent hagués fet res que justifiqués el canvi durant els sis mesos que va estar en el càrrec, el major va recuperar el lloc que el 155 li havia arrabassat.
Quan ERC es va fer càrrec per primera vegada del Departament d’Interior, que abans havien dirigit CIU, el PSC, ICV i Junts, el conseller Elena va decidir, l’any passat, en base a les seves competències, substituir Trapero pel comissari Josep Maria Estela, situant Eduard Sallent com a número 2, potser preveient que faria de número 1: conflicte anunciat. Onze mesos després, Interior, sense cap explicació massa convincent, ha destituït Estela. S’ha publicat d’entrada que es volia col·locar al comissari Sallent en una complicada interinitat ,deixant entreveure la possibilitat de nomenar una comissària com a Cap el mes de desembre, una suposada operació que feia les coses més difícils al mateix Sallent i a qui l’hagi de substituir en un futur. Sembla ara que Interior ha reflexionat sobre els perills d’apostar per la interinitat i que el comissari Sallent podrà exercir el càrrec sense terminis prefixats. Però hi ha massa improvisació i massa filtracions interessades. Tenim dret a saber, però si es publiquessin també les interioritats, misèries i enveges que es produeixen a la Judicatura, a la Universitat, als mitjans de comunicació o als partits polítics, l’ambient seria irrespirable. Tots els Caps del Cos cessats des del 2017 tenen dret a sentir-se maltractats per la direcció política: així no hi ha organització que pugui funcionar.
No he volgut fer en aquest article cap judici de valor sobre els comandaments dels Mossos citats al llarg d’aquesta convulsa història. El millor que podrien fer els polítics, en especial els que governen, és respectar els professionals. Tots els que han estat Caps dels Mossos tenen les seves virtuts i defectes, tots poden tenir les seves idees i les seves afinitats i manies dins el Cos, però no dubto de la professionalitat de cap d’ells.
Un Cos que ha patit tants traumes derivats de factors externs necessita tranquil·litat, un lideratge professional clar i amb voluntat de permanència. Els consellers d’Interior han de marcar les polítiques de seguretat però alhora han de proporcionar al Cos de Mossos la confiança que la majoria de la societat catalana els hi demostra tenir segons totes les enquestes. El que cal és estabilitzar el Cos, i alhora impulsar, d’una vegada, la nova Llei del Sistema de Policia de Catalunya, que ha d’actualitzar i modernitzar la seva regulació. I per fer-ho, cal construir majories parlamentàries àmplies, que serà difícil aconseguir en mig del soroll. Un soroll que només beneficia als que des de fa anys voldrien que el Cos de Mossos fos tan sols una policia administrativa i subordinada a la Policia de l’Estat.
Jaume Bosch. Advocat. Sant Feliu de Llobregat
Fotografia: El Confidencial