Una mica d’història
La pèrdua de biodiversitat, especialment d’aus, als espais naturals del Delta de Llobregat s’ha accentuat greument en les últimes dues dècades. Als efectes del canvi climàtic sobre les migracions de les espècies cal sumar la necessitat de comptar amb una superfície suficient protegida interconnectada, preservada de la urbanització i uns aiguamolls que conservin la qualitat de les aigües.
L’any 2010 la Societat Espanyola d’Ornitologia (SEO) va iniciar un procés de revisió de les àrees importants per les aus, en endavant amb l’acrònim anglès IBA, de l’estat espanyol, que va finalitzar l’any 2012. Aquesta revisió incloïa l’ampliació d’algunes IBAs com la del Delta del Llobregat, denominada IBA 140. Aquesta IBA contemplava un total de 3.370 ha d’interès per les aus, tot incrementant la seva superfície en un 60%. Un 28% de la IBA se situa dins l’àmbit actual de l’espai protegit de la Xarxa Natura 2000 del Delta del Llobregat. Aquell any, l’entitat DEPANA presentà una Queixa davant de la Comissió Europea per la precària situació en la que es trobaven algunes de les espècies d’aus de l’Annex I de la Directiva 2009/147/CE del Parlament Europeu i del Consell de 30 de novembre, relativa a la conservació de les aus. Coneguda com a Directiva d’Aus, la qual substitueix una Directiva anterior sobre la matèria de 1979, i que regula la implantació de les zones d’especials protecció per les aus (ZEPA).
Aquesta Directiva juntament amb la Directiva 92/43/CEE del Consell de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels habitats naturals i de la fauna i la flora silvestres, coneguda com a Directiva Hàbitats, i que regula la implantació dels llocs d’interès comunitari (LIC) que constitueixen la denominada Xarxa Natura 2000, són les normes fonamentals per la preservació dels espais naturals de la Unió Europea
L’Acord de la Generalitat de Catalunya 5 de setembre de 2006 va designar les zones d’especial protecció per a les aus (ZEPA) i aprovà la proposta de llocs d’importància comunitària (LIC), que comportava donar compliment aquestes dues Directives a Catalunya.
L’espai de la xarxa Natura 2000 Delta del Llobregat que es va designar com a zona d’especial protecció per les aus (ZEPA) i com a a lloc d’importancia comunitària (LIC) i zona d’especial conservació (ZEC), inclòs al Pla d’espais d’Interès Natural de Catalunya (PEIN), té una superfície de 935,05 hectàrees (ha). Com he comentat abans, les entitats SEO i Depana proposen que la superfície protegida ha de ser coincident amb la zona IBA suggerida, assolint un total de 3.370 ha.
La proposta de la Generalitat és aprovar l’ampliació (1.445,95 ha) de la ZEPA i l’ampliació del LIC (1.415,27 ha ) que conformen l’espai de la xarxa Natura 2000 Delta del Llobregat, de forma que la superfície resultant sigui de 2.381,01 ha
Com recull la Memòria Justificativa elaborada pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Medi Rural, el 26 de novembre de 2013, la Comissió Europea va sol·licitar informació en relació amb el presumpte deteriorament del Lloc d’importància comunitària (LIC) i Zona d’especial protecció (ZEPA) per a les aus Delta del Llobregat que va ser atesa per al Generalitat de Catalunya el 12 de febrer de 2014. Un cop avaluada aquesta informació, la Comissió Europea ha estimat que hi ha indicis que les directives sobre aus i hàbitats no s’han aplicat correctament, per la qual cosa va enviar una carta d’emplaçament adreçada al Regne d’Espanya el 18 de febrer de 2021 basada en els incompliments següents: 1) no s’ha evitat el deteriorament dels hàbitats i les espècies del LIC i la ZEPA, 2) no s’ha avaluat correctament les repercussions d’algunes instal·lacions associades a l’Aeroport de Barcelona (concretament els aparcaments de Can Sabadell), 3) algunes de les mesures compensatòries previstes en relació amb l’ampliació de l’aeroport de Barcelona no s’haurien aplicat, i 4) l’any 2011 es va revisar la delimitació de l’IBA, la qual cosa comporta revisar els límits de la ZEPA Delta del Llobregat per tal d’incloure-hi les àrees més apropiades dels nous àmbits de la IBA, i aquesta revisió no ha estat realitzada.
El tràmit que la Generalitat impulsa es centra únicament en el punt 4rt de la carta d’emplaçament.
Arribat a aquest punt, l’ampliació de la Xarxa Natura 2000 del Delta del Llobregat és una prescripció i no es pot qüestionar atès que deriva de la nostra pertinença a la Unió Europea. No donar-li compliment comportaria sancions contra el Regne d’Espanya, i en concret, contra la Generalitat de Catalunya que té competències exclusives en espais naturals. El debat s’ha de centrar en quina és la superfície que s’amplia i el seu règim de protecció.
El posicionament del CECBLL
En el marc de la informació pública de la proposta d’ampliació, el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat (CECBLL) ha formulat al·legacions sota dues premisses: no qüestionar l’increment de la superfície proposada i aprofundir en el règim de protecció per tal de fer-lo compatible amb el planejament que ordena el Parc Agrari del Baix Llobregat.
Aquesta mesura adoptada respón a que es considera adient hores d’ara consolidar l’ampliació proposada, sens perjudici de futures ampliacions.
El Parc Agrari del Baix Llobregat compta amb un planejament urbanístic vigent força recent. L’aprovació definitiva de la Revisió del Pla Especial és del 5 de març de 2015 i la modificació del Pla General Metropolità (MGPM) d’acompanyament és de 14 d’abril de 2015, que entraren en vigor mitjançant la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya de 18 de setembre de 2015.
El planejament del Parc Agrari preveu una harmonia entre el desenvolupament de l’agricultura i la protecció dels espais naturals. L’ampliació de la Xarxa Natura 2000 ha de vetllar perquè aquesta compatibilitat d’interessos es mantingui.
No obstant, s’hauran d’introduir canvis en el planejament del Parc Agrari atès que els seus sòls que estan inclosos actualment en espais ZEPA/LIC són només 208 ha, les quals amb el Projecte del Govern passarien a 1.347,86 ha, el que representa un 40% de la superfície total del Parc agrari.
Seria una ironia cruel que el Parc Agrari del Baix Llobregat no fos viable per l’aplicació de les Directives de la Unió Europea sobre espais naturals, quan precisament Brussel·les fomenta l’agricultura perirubana com a forma de garantir la sobirania alimentària, i el mateix Parc Agrari va rebre en el seu naixement un impuls comunitari decisiu.
El desembre de 1996, la Diputació de Barcelona, el Consell Comarcal del Baix Llobregat i Unió de Pagesos van accedir a una subvenció de la Unió Europea dins del programa Life pel projecte titolat “Elaboració de propostes tècniques i normatives i realització d’actuacions pilot per a la conservació, millora i promoció econòmica de la zona agrícola periurbana de la regió metropolitana de Barcelona. Projecte de Parc Agrari del Baix Llobregat”.
La subvenció s’havia de justificar en el termini de dos anys, en els quals, calia la redacció del projecte del Parc Agrari del Baix Llobregat i l’execució d’actuacions pilot en alguns indrets del territori que havien de tenir caràcter demostratiu, que serviren com a exemple per a altres zones de la Unió Europea amb problemàtiques similars.
La Directiva d’Hàbitats estableix que les mesures que s’adoptin en el seu desplegament tindran en compte les exigències econòmiques, socials i culturals, així com les particularitats regionals i locals. L’aplicació d’aquest precepte al Delta i la Vall Baixa reforça l’objectiu d’harmonitzar la conservació d’espais naturals i l’activitat agrària.
Les al·legacions del CECBLL postulen que la compatibilitat d’interessos s’haurà de recollir en l’Acord de Govern que aprovi l’ampliació de la Xarxa Natura 2000 del Delta del Llobregat, dins de les Directrius i Orientacions, però que s’haurà de concretar en el planejament posterior. Al tractar-se de terrenys que formaran part del Pla d’Espais d’Interès Natural de Catalunya, la Llei 12/1985, de 13 de juny, d’espais naturals, exigeix que s’aprovi un Pla especial de protecció del medi natural i el paisatge. Aquest tipus de Pla especial té rang de Pla Director Urbanístic i preval sobre el planejament urbanístic general, del que forma part el Pla General Metropolità de Barcelona, i el planejament derivat, com és el cas del Pla especial del Parc Agrari.
La tramitació del Pla especial de protecció del medi natural i el paisatge, que denominaré en aquest article com el Pla especial de la Xarxa Natura 2000, convé fer-la simultàniament amb la modificació del Pla Especial del Parc Agrari, i si s’escau, de la modificació del Pla General Metropolità per tal de garantir l’harmonia en l’ordenació i gestió de l’espai.
Des del CECBLL considerem que les mesures prohibitives o restrictives de l’activitat agrària han de tenir caire excepcional, justificades per necessitats de preservar paratges concrets per la protecció d’espècies amenaçades, atès que de forma majoritària al parc agrari s’ha de fomentar que les terres estiguin conreades.
Per aquest motiu, en aquells paratges en què el Pla especial de la Xarxa Natura 2000 determini que els usos agraris són prohibits, cal que en l’acord d’aprovació definitiva d’aquest Pla és contempli la declaració d’utilitat pública i necessitat d’expropiació dels terrenys, i en el cas de restriccions d’usos agraris, els mecanismes econòmics compensatoris. D’aquesta manera els propietaris de sòl i els pagesos obtenen una indemnització efectiva i justa.
Cal inversió pública
Per una altra banda, resulta essencial que els terrenys adquirits per l’administració pública siguin gestionats, amb les inversions i els manteniments adients, per evitar la degradació dels paratges i el decliu de les espècies de flora i fauna objecte de protecció.
Hem identificat els articles de les normes urbanístiques de la Revisió del Pla Especial del Parc Agrari que han de ser objecte de modificació per tal d’evitar restriccions desproporcionades de l’agricultura dins dels espais de la Xarxa Natura 2000.
Al respecte, el pla especial del parc agrari indica que la distància mínima de construccions per a usos ramaders i hivernacles és de 200 metres dels espais naturals protegits i de 100 metres de les zones humides. Considerem que s’ha de permetre l’existència de construccions per a usos ramaders en espais naturals protegits, exceptuant aquells indrets que el Pla especial de la Xarxa Natura 2000 qualifiqui com a incompatibles per tractar-se de paratges de protecció màxima, que seran en tot cas les zones humides, a les quals trobem raonable mantenir la distància de prohibició de construcció de 100 metres, i els espais definits com a connectors ecològics.
Tant la Memòria Justificativa de l’ampliació de la delimitació de l’espai de la Xarxa Natura 2000 Delta del Llobregat com l’informe del Servei de Fauna i Flora sobre l’ampliació de la ZEPA Delta del Llobregat, exposats al públic, manifesten de forma reiterada la importància connectora de molts dels indrets descrits.
Els connectors ecològics són una matèria pendent de ser desenvolupada correctament per part del planejament d’ordenació del territori. Entre els anys 2010 i 2012 es van realitzar diversos treballs d’anàlisi vinculats a un avantprojecte de pla territorial de connectivitat ecològica de Catalunya, amb la finalitat d’identificar els principals connectors ecològics terrestres i fluvials així com les àrees d’interès connector i els punts crítics de fragmentació. Dissortadament el pla territorial no es va arribar a tramitar, el qual instem el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural que el reanudi.
Mentre el Pla Territorial Sectorial no s’aprovi, pel que fa a l’escala del Delta del Llobregat i la Vall Baixa, el pla especial de la Xarxa Natura 2000 ha de delimitar clarament els espais connectors i atorgar-los un règim jurídic protector.
En aquests espais connectors cal prendre mesures per cosir l’elevada artificialitat del territori. Resulta necessari que les infraestructures viàries i ferroviàries construïdes abans de la incorporació d’Espanya a la Unió Europea, i per tant, prèvies a l’aplicació de la normativa d’avaluació ambiental, implementin a posteriori mesures correctores mitjançant inversions de les administracions titulars amb l’objectiu de facilitar passos per a la fauna.
La Directiva Hàbitats preveu que qualsevol pla o projecte que pugui afectar directa o indirectament un espai inclòs a la Xarxa Natura 2000, ja sigui individualment o en combinació amb altres actuacions, se sotmetrà a una adequada avaluació de les seves repercussions, tenint en compte els objectius de conservació del lloc. Considerem que l’ampliació de la Xarxa Natura 2000 no ha de comportar que qualsevol activitat que es pretengui implantar s’hagi de sotmetre a avaluació ambiental. Cal tenir present els supòsits ja recollits en la normativa vigent, que preveuen només la subjecció pels plans o projectes amb més repercussió, i fins i tot en part d’aquests, contempla una tramitació simplificada més àgil.
El Parc Agrari necessita inversions en infraestructures hidràuliques, tant en la xarxa de rec com de drenatge, que en molts casos no exigiran avaluació ambiental. I en cas que ho necessiti, l’obra caldrà que sigui executada tenint en compte les mesures correctores o mitigadores necessàries.
En relació al marc comunitari en tramitació, considerem que la proposta de Reglament del Parlament Europeu i del Consell relatiu a l’ús sostenible dels productes fitosanitaris i pel qual es modifica el Reglament (UE) 2021/2115, que hores d’ara planteja com una de les opcions, la prohibició de l’ús de qualsevol plaguicida químic a la Xarxa Natura 2000, sigui revisada per tal de fer viable la pagesia professional del Parc Agrari. No obstant, cal que es prenguin les mesures adients per minimitzar els efectes contaminats de pesticides en els recs i canals d’aquest espai.
L’Annex 3 de la Proposta d’Acord de la Generalitat d’ampliació de la Xarxa Natura 2000 del Delta del Llobregat recull un seguit de directrius i orientacions per al Pla especial de la Xarxa Natura 2000 que han de ser revisades per tal fer compatible la protecció dels espais naturals amb l’activitat agrària.
La Directriu-Orientació núm.3 fa esment a què “el canvi d’espècies a conrear només serà objecte de regulació en relació als conreus llenyosos i pel que fa al percentatge màxim de superfície ocupada per aquests segons les zones, i si s’escau també la seva densitat de plantació”, no pot comportar una prohibició d’altres tipus de conreus. En especial cal que es mantingui el Parc Agrari com a espai de conreu d’horta i fructícola, subministrador dels mercats de les localitats metropolitanes properes.
La Directriu-Orientació núm.4 preveu que els nous hivernacles i construccions destinades a l’ús ramader o d’altres usos agraris, i les instal·lacions associades als conreus com ara filats o estructures per cobrir, protegir, ombrejar o preservar-los, seran usos i instal·lacions admesos en el sòl agrícola de l’espai natural protegit, en els termes generals regulats per la Revisió del Pla Especial del Parc Agrari del Baix Llobregat. No obstant, no s’hauria de contemplar la possibilitat d’aplicar a les construccions i instal·lacions “condicionants com ara percentatges màxims d’ocupació de les parcel·les cadastrals o de zones concretes de l’espai natural protegit” més restrictius que el que estableix la Revisió del Pla Especial del Parc Agrari, atès que la regulació dels hivernacles ja està ben tractada en el planejament actual. En tot cas, entenem que caldria prohibir construccions a prop de les zones humides i als connectors ecològics.
La Directriu-Orientació núm.5 cal que estableixi les condicions als tancaments de les finques que es trobin dins dels connectors ecològics per tal de no restringir la mobilitat de determinades espècies.
La Directriu-Orientació núm.7 ha de preveure que les limitacions al manteniment de les correderes no afecti la neteja i les actuacions d’emergència com a conseqüència d’inundacions o d’altres episodis climàtics extrems.
Per una confluència del planejament i la gestió dels espais
L’última part de les al·legacions procura consolidar un marc legal estable i una confluència del planejament i la gestió d’aquests espais.
Malgrat la prelació del planejament dels espais naturals sobre el planejament urbanístic, considerem adient que un cop s’aprovin definitivament el Pla especial de la Xarxa Natura 2000 i la modificació del Pla Especial del Parc Agrari, aquests dos plans es refonguin en una mateixa figura reguladora. Aquesta confluència ens la permet la Llei 3/2019, de 17 de juny, dels espais agraris, mitjançant l’aprovació del Pla territorial sectorial específic del Delta i del Parc Agrari del Baix Llobregat.
El Pla de gestió i desenvolupament (PGD) previst en les normes urbanístiques de la Revisió del Pla Especial del Parc Agrari, és el document que ha de fixar i planificar les mesures concretes per donar compliment als objectius d’aquest planejament.
S’ha d’elaborar un nou PGD atès que l’anterior va ser aprovat el 5 de juny de 2002 i serví de referència per al Pla Especial aprovat definitivament el 2004, ja derogat.
Entre els objectius del PGD de 2002 figurava com a número 4 aconseguir un espai de qualitat integrat en el territori i en harmonia amb el medi natural, amb les següents línies d’acció:
- Millorar les relacions entre les zones naturals i les àrees d’activitat agrícola, atenuant els impactes de la fauna silvestre.
- Recuperar zones degradades i traslladar o eradicar les instal·lacions alienes al medi agrari.
- Vetllar per la disciplina urbanística i la vigilància mediambiental i fer un seguiment acurat de la qualitat ambiental del parc agrari.
El PGD és un document que aprova el Consorci del Parc Agrari, i subsidiàriament el Consell Comarcal del Baix Llobregat o l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
El PGD preveu un seguit de programes per dinamitzar aquest espai, guiats per l’harmonia amb el medi natural, sota el criteri de cooperació i en col·laboració entre tots els membres del Consorci i les administracions amb competències sectorials:
El debat sobre la modernització de les tècniques i de les infraestructures agràries, la captació d’inversions, el relleu generacional, l’accés a la terra, la gestió dels hivernacles, la distribució i comercialització dels productes, l’impuls de la Indicació Geogràfica Protegida, ha de resituar-se en el marc de l’elaboració i aprovació d’aquest PGD.
El nou PGD s’ha de fer conjuntament amb l’elaboració del Pla de Gestió i Desenvolupament que contempli el Pla especial de la Xarxa Natura 2000, per tal de treballar de forma coordinada cap a la confluència en un únic planejament territorial, i proposar mesures concretes per la gestió de millora de la biodiversitat i qualitat del paisatge.
La refosa futura en un únic planejament territorial sectorial específic dels espais de valor natural i de valor agrari recomana també que els dos Consorcis existents: Consorci dels Espais Naturals del Delta i Consorci del Parc Agrari del Baix Llobregat, es fusionin en un únic òrgan gestor, amb els recursos humans, materials i econòmics adients per exercir de forma eficaç les seves competències.
La carta d’emplaçament de la Unió Europea invoca també que no s’ha avaluat correctament les repercussions d’algunes instal·lacions associades a l’Aeroport de Barcelona (concretament els aparcaments de Can Sabadell), així com també algunes de les mesures compensatòries previstes en relació amb l’ampliació de l’aeroport de Barcelona no s’haurien aplicat.
En aquest sentit, l’Edicte del 29 de gener del 2004 va fer públic l’Acord de declaració d’impacte ambiental (DIA) del projecte de traçat de la modificació de la carretera C-31, PK 187,080 al 191,950, camí dels Reguerals – enllaç terminal actual de l’aeroport (B – 202), tram Viladecans – Sant Boi de Llobregat – el Prat de Llobregat. La DIA va proposar un corredor biològic de 8,19 ha i adequar com a zones humides els espais propietat d’AENA situats al marge exterior de la modificació de la C-31, a la zona de Can Sabadell, i sota la riera de Sant Climent, així com la parcel·la situada al nord del connector biològic
Després d’anys d’endarreriment, AENA començà a principis d’agost de 2022, l’enderroc de l’aparcament de Can Sabadell. L’espai, està considerat com a connector ecològic biològic dins la Xarxa Natura 2000 actual, motiu pel qual la presència de l’aparcament suposava una alteració greu. L’enderroc porta associada la renaturalització de l’espai com a una zona de maresma d’aigua dolça.
Pel que fa al seguit de mesures correctores i compensatòries de les altres Declaracions d’Impacte Ambiental (DIA) sorgides del Conveni de Cooperació en Infraestructures i Medi Ambient en el Delta del Llobregat (Pla Delta), de 16 d’abril de 1994, cal garantir el seu compliment efectiu. En concret de:
- La Resolució del 9 de gener de 2002 per la qual es va aprovar la DIA del projecte d’ampliació de l’aeroport de Barcelona, el qual afectava a 14,8 ha de l’espai protegit de Natura 2000 Delta del Llobregat.
- la Resolució del 14 d’agost de 1998 per la qual es aprovar la DIA del projecte de d’endegament del riu Llobregat des del Pont de Mercabarna al mar el qual afectava a 7 ha de l’espai protegit.
No a l’ampliació de l’Aeroport
Unes últimes reflexions. Igual que des del punt de vista dels agents econòmics, la integració del nostra Estat a la Unió Europea és un principi irrenunciable, aquesta no ha de ser entesa només des del punt de vista de la lliure circulació de persones, mercaderies, serveis i capitals, sinó també de la transposició i compliment de tota la normativa comunitària. D’igual forma que alts mandataris meridionals enmig de les tensions sobre el deute sobirà invocaven la irreversibilitat de l’Euro, el compliment efectiu de la legislació sobre biodiversitat i d’impacte ambiental comporta el mateix grau d’exigència.
En aquest context, l’ampliació de l’Aeroport del Prat col·lisiona amb unes declaracions d’impacte ambiental prèvies d’aquesta infraestructura no completades i amb uns espais de la Xarxa Natura 2000, com l’estany de la Ricarda, que han de ser no només protegits, sinó incrementats.
La lluita contra el canvi climàtic ja irradia també el marc normatiu estatal i català. Mentre escric aquest article, s’ha fet pública la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que declara nuls de ple dret el projecte i la declaració d’impacte ambiental de perllongació de l’autovia C32 entre Blanes i Lloret per infringir els preceptes de la Llei 16/2017, de l’1 d’agost del canvi climàtic. En definitiva, quan parlem de la Unió Europea, tinguem present no només l’IVA, sinò també la IBA. Un enfocament diferent ens portaria a endinsar-nos en els camins abruptes d’incompliments i posteriors sancions, que països en mans de governs reaccionaris, com Polònia i Hongria, dissortadament practiquen.
Rafael Bellido Cárdenas.
Advocat urbanista i del medi ambient. Membre de la Junta del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat.
Fotografia: Ajuntament de Viladecans