Som una nació petita enmig d’una Europa que no troba o no vol trobar la manera d’expressar i defensar la seva diversitat cultural i lingüística. Fins ara, i encara avui, només ho ha sabut fer a través de l’oficialitat institucional dels estats membres de la Unió Europea. La nostra llengua, expressió d’una cultura i d’una manera de ser, no aconsegueix ni participar ni ser reconeguda en els debats polítics del Parlament europeu i del Congrés dels Diputats, tampoc l’eusquera o el gallec. La defensa, doncs, de la nostra llengua, columna vertebral de la cohesió social i de la identitat del nostre país, està més que mai en les nostres mans, atès que el mercat cultural globalitzat li juga a la contra.
Òmnium Cultural fa més de seixanta anys que va fundar-se amb la voluntat de no defallir en aquest propòsit. Llengua, cultura, país és el lema que ens ha permès enfortir una comunitat que abraça mig milió de persones i ara ens hem de tornar a conjurar per convertir-les en activistes en defensa de la nostra llengua. Això exigeix ser conscients d’on som. Només un poc més del 30% de la nostra comunitat lingüística, que té un potencial de 10 milions de parlants, en fa un ús quotidià. Hem anat reculant al llarg dels darrers anys i ho fem amb més intensitat en les comarques més poblades del nostre país, a tota l’àrea metropolitana i a la capital, Barcelona. En aquesta situació hi han influït factors diversos: la nostra pròpia actitud personal de dimissió en el seu ús i reivindicació dels nostres drets, però també la potència d’unes eines tecnològiques de lleure on l’anglès i l’espanyol resulten més dominants que fa uns anys a través de les plataformes audiovisuals i les xarxes socials, generant vectors d’identificació per a les generacions més joves en llengües que no són la nostra. Tot això en un país que és terra d’acollida i que ja és casa per a gairebé 1,6M de persones nascudes fora de l’Estat que se sumen al 1,2M nascudes més enllà del Principat. I afegiu-hi, si ho voleu, la progressiva deixadesa política que no es va veure a venir la màquina imparable d’un mercat globalitzat, mentre es perdia en obsessions sobre la seva pròpia influència política en uns mitjans públics i privats en català del tot insuficients per al repte que plantegen milers i milers d’hores de continguts de cinema, sèries i entreteniment en altres llengües i a l’abast de tothom, en un click i de manera assequible i atractiva. Aquest és el camp de batalla, cap altre.
La feina d’Òmnium Cultural és construir des d’aquí, sent com som l’entitat cívicocultural més nombrosa i permeabilitzada al territori dels Països Catalans. Per això hem decidit contribuir a treure la llengua del pou on és i animar tothom qui l’estima a fer-ne un ús sistemàtic, actiu, irrenunciable i empàtic amb totes les persones i situacions en què es configura la nostra vida quotidiana. Si als anys vuitanta, la Norma va ser una campanya per l’ús normatiu del català, ara, quaranta anys més tard, la nostra lluita és fer-ne ús. Però l’actitud amb què ho fem és la clau: no etiquetem, no perseguim, no culpabilitzem.
La nostra campanya Treu la llengua. Comparteix el català ha de ser motiu de conversa, i d’empatia permanent perquè aquelles persones que saben parlar en català, s’atreveixin a fer-ho. Compartir és fer partícip l’altre del que tens i en aquest país som de compartir, de col·laborar, de no excloure ningú i de lluitar perquè tothom que en forma part senti en cada gest aquesta voluntat de suma. És per això que aquesta campanya que impulsa Òmnium té al darrere el programa Vincles, que contribueix a què aquelles persones que encara no s’atreveixen a fer ús del català a l’escola, a la feina i al lleure ho facin. També des d’Òmnium impulsem la creativitat dels influenciadors i youtubers de La Fera, perquè puguin expressar-se amb la potència que necessiten per contrarestar el domini de l’anglès i el castellà. Però amb això, no en farem prou. Necessitem que cada parlant de la nostra llengua es converteixi en un actiu per defensar-la. Les llengües són vives mentre les persones les treuen cada dia, a cada moment, al carrer, i faciliten als altres que la comparteixin. Un cop més, la nostra força està en la suma de les voluntats actives de les persones d’aquest país.
Mònica Terribas Periodista. Vicepresidenta d’Òmnium i membre de l’IEC
Fotografia de la presentació de la campanya: Nació Digital