A mitjan segle XVII, Barcelona es va veure afectada per una forta epidèmia de pesta. Els barcelonins fugien cap a llocs més sanitosos i els que no tenien tants recursos es refugiaven als pobles de la rodalia, on anaven escampant la malaltia.
Per tal de socórrer els refugiats, cada dia, dos gavanencs recorrien les cases i les masies del terme amb la finalitat de captar blat, civada, sal i llenya per alimentar els forasters. Aquest dos veïns lliuraven el que recollien a uns altres dos que pastaven la farina i en feien panets, als quals s’afegia matafaluga, que era eficaç per guarir la malaltia. Un cops cuits, els portaven a l’església on eren beneïts per senyor rector i, tot seguit, repartits.
El habitants de Gavà per tal d’alliberar-se del contagi van invocar Déu per mediació de Sant Nicasi i van prometre que si els alliberava de la pesta farien una imatge del sant i que cada 14 de desembre la passejarien en processó pels carrers del poble.
Actualment, el panets es poden trobar a les fleques i forns de Gavà. Gràcies a Righetti Forners, aquest any de nou es repartiran beneïts en acabar la missa en honor al sant a la parròquia de Sant Nicasi.
Entre les activitats del proper dimecres, 14 de desembre, dia de Sant Nicasi, destaquen la presentació de les actes de la XIV Trobada de Centres d’Estudis i Estudiosos de la Baronia d’Eramprunyà i l’homenatge al seu promotor, Josep Campmany i Guillot, a les 7 de la tarda, al Museu de Gavà. Josep Campmany (Gavà, 1966) és doctor en ciències físiques i investigador científic. Ha publicat nombroses obres i articles sobre història local de Gavà. Fa poques setmanes va rebre el premi Gràcia Dorel- Farré a Experiències Culturals 2022 atorgat pel Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat.
La ciutat encadena les festes de Sant Nicasi amb les de Nadal, Cap d’Any i Reis, amb un programa farcit d’actes, del bracet del comerç i la restauració locals.
Font: Ajuntament de Gavà