Deu van ser les dones assassinades a mans d’homes per violència contra les dones al mes de desembre i quaranta-nou al llarg del 2022 a l’Estat espanyol. A Catalunya, l’any passat van ser assassinades dotze dones.
La violència masclista està arrelada al sistema. Sentir números d’assassinades formant part de les notícies que escoltem al telediari és tan habitual, que sembla que ja no ens impacta. L’habituació a aquesta terrible realitat es construeix gràcies al fet que forma part del sistema d’organització social basat en l’opressió de les dones. Un sistema cultural que ho impregna tot i que es reprodueix diàriament.
Com que forma part del mateix sistema és molt difícil d’evidenciar, especialment en aquelles petites formes de multiplicar-se com són les microviolències. Els nostres ulls gairebé han perdut la capacitat de detectar-les.
Però els números de les assassinades són un clamor que revolta fins i tot al sistema. Revertir aquest sistema opressor és possible, ja que no es basa en qüestions naturals, sinó en construccions socials i, per tant, transformables.
Ens hi va la vida en aconseguir-ho. “Ens hi va la vida!” va ser una de les frases repetides el dia 2 de gener a la Plaça Sant Jaume de Barcelona (a la fotografía), on milers de persones, van plantar cara al sistema cridant: “Ja n’hi ha prou. Ens hi va la vida. Ens volem vives”.
La vida violentada, en qualsevol dels seus aspectes, pel fet de ser dona és violència masclista. Perquè aquesta forma de violència es transmeti i es faci concreta necessita persones que repeteixin els mantres de la cultura patriarcal que no donen el mateix valor a una dona que a un home o que infravaloren allò que es considera femení. Ho és perquè impedeix accedir a una ciutadania plena a la meitat de la ciutadania, i fins i tot, en alguns casos, els roba la vida.
No volem plorar més per una companya assassinada. Per això cal que totes i tots ens posem a transformar aquest sistema construït que privilegia a uns i violenta altres, sense més raons que el seu sexe.
Hem d’incorporar a la nostra llista de bons desitjos l’eliminació de la violència masclista. Però, com per a la major part dels desitjos, aquests necessiten de nosaltres per fer-se realitat. Deixem de formar part del sistema opressor i llancem-nos a formar part de la transformació: ens hi va la vida.
Vicky Martin Herreros. Responsable de Feminismes i LGTBI de Catalunya en Comú del Baix Llobregat
Fotografia: Betevé