L’any 1983 les institucions democràtiques tenien poc camí recorregut. Encara no feia quatre anys de la constitució dels primers ajuntaments democràtics ni tres del primer mandat del Parlament de Catalunya quan, el 23 d’abril, es va signar el conveni de creació de l’Arxiu Històric Comarcal de Sant Feliu de Llobregat (anomenat després Arxiu Comarcal del Baix Llobregat). L’any anterior s’havia creat la Xarxa d’Arxius Històrics Comarcals de Catalunya, amb la incorporació del primer arxiu: l’Arxiu Històric Comarcal de Cervera.
En aquell context, el regidor de Governació de l’Ajuntament de Sant Feliu, Jaume Bosch, va proposar adherir-se a aquesta xarxa i fer possible la fundació de l’Arxiu Històric Comarcal de Sant Feliu de Llobregat.
Llavors la documentació municipal més antiga es trobava apilada i plena de pols en dos barracots del col·legi Lahoz Burgos (ara escola Nadal). Al costat, en un altre barracot, hi havia l’arxiu del districte notarial, tancat i forrellat, sota la custòdia del notari. Des de feia menys d’un any, el jove regidor Jaume Bosch havia procurat que una persona, en aquest cas qui subscriu, treballés a l’Ajuntament per començar el tractament de la documentació municipal. En Bosch, molt imbuït de les conclusions del Congrés de Cultura Catalana que recomanaven la creació d’una estructura comarcal d’arxius, i vinculat a la fe pública per tradició familiar, el seu avi, pare i ell mateix havien treballat a la notaria de Sant Feliu, va creure que la ciutat de Sant Feliu podia aspirar a tenir la seu d’aquest equipament cultural i administratiu.
Recordo vivament la visita a Sant Feliu de Llobregat del cap del Servei d’Arxius de la Generalitat, Josep Maria Sans Travé, acompanyat de Jaume Codina, el president del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, entitat emplaçada llavors a Martorell. Venien a comprovar si els arguments de Sant Feliu de Llobregat eren prou sòlids per ser la seu de l’arxiu comarcal. Encara no s’havien recuperat les comarques i el parer del president del Centre era important per decantar aquesta decisió. En Codina dubtava, per a ell altres ciutats de la comarca, com Sant Boi de Llobregat i Martorell, podien disputar aquest honor a Sant Feliu.
La comitiva va anar on es trobava la documentació: primer va visitar els barracots on hi havia part del fons de l’Ajuntament, amb algunes sèries d’abast comarcal per raó de les funcions que aquest municipi havia desenvolupat sobre el conjunt de municipis del partit judicial, en especial durant el segle XIX i el període de la Segona República i la Guerra Civil; després, gràcies a què en Bosch va aconseguir les claus d’aquelles dependències, van passar a l’altre barracot, on hi havia els vells protocols notarials d’Esparreguera, Martorell, Sant Boi de Llobregat i Sant Feliu de Llobregat (el districte notarial). Ambdós, el fons de l’Ajuntament i el de la notaria del districte eren l’embrió del futur arxiu comarcal. En veure tota aquella documentació, es va prendre la decisió, l’arxiu comarcal s’instal·laria a Sant Feliu de Llobregat.
Després, en el decurs dels anys, un seguit de persones han estat importants per al desenvolupament de l’Arxiu, penso especialment en el regidor de Cultura i després alcalde Àngel Merino, autèntic dinamitzador del patrimoni documental i de la història de Sant Feliu de Llobregat, qui va proposar que el Centre d’Estudis Comarcals es traslladés a la ciutat i compartís de manera profitosa les mateixes dependències amb l’Arxiu. Tampoc voldria oblidar els successius alcaldes i alcaldesses i regidors i regidores de cultura de l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, així com les persones al capdavant de les competències dels arxius del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, que van dotar l’Arxiu dels recursos humans i els equipaments necessaris perquè pogués desenvolupar les funcions que li han estat pròpies.
Aquests 40 anys han passat molt ràpid. Aquells fons inicials que podien albirar un futur arxiu comarcal s’han incrementat i diversificat molt. Avui l’Arxiu aplega més de 178 fons de tots els nivells de l’administració de la comarca: autonòmic, local, judicial, notarial i d’institucions diverses, així com d’empreses, associacions, famílies i persones. També conté diverses col·leccions de documents de diferent tipologia i temàtica i una biblioteca i hemeroteca especialitzada en la comarca.
Recentment, l’ingrés del fons de la Fundació Utopia Joan García-Nieto ha estat el colofó que ha unit l’Arxiu amb el símbol del passat que més identifica la comarca: el moviment obrer de finals del franquisme i de la transició democràtica.
I tot va començar fa 40 anys… I nous reptes es perfilen i hauran d’afrontar-se en el futur.
M. Luz Retuerta. Directora de l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat
Peu de foto: Inauguració de la primera seu de l’Arxiu, emplaçada al núm. 4 del carrer de Ventura Gassol, el dia de la signatura del conveni de creació, per part del conseller de Cultura Max Cahner i l’alcalde de Sant Feliu, Francesc Baltasar . 23 d’abril de 1983. ACBL-N-1-9135. Fotografia de Blas Serrano.
No cal que resalti l’importància de tenir un Arxiu Comarcal del i pel Baix Llobregat. Un lloc fisic on guardar documents; fotografies i testimonis escrits dels esdeveniments que van ocorrer i passant actualment en la nostra Comarca. Jo mateix en considero una persona afortunada de tenir una Institució com aquesta perque gràcies a l’iniciativa dels que ho varen fundar i promoure vaig poder reconstruir en molt bona part la història familiar que vaig fer l’any 2004 i poder plasmar en paper per a tota la meva familia i amics aquella història que estava desperdigada entre la familia i que si no ha es concentra en un lloc amb la cura adient es pot perdre. També vaig poder consultar i regirar papers sobre el Casino Santfeliuenc. Per tant, tenir aquest Arxiu ens podrá conservar tota la memòria del que S. Feliu Ll. i altres poblacions podran gaudir el dia de demá. Fem-lo servir i enriquim-lo en tot el seu potencial.