Potser el 2015, i encara el 2019, algun sector del vell PSUC tenia reticències davant la creació d’una nova força política com els Comuns, però sembla evident, que cas d’haver existit, aquestes reticències han desaparegut. I ho demostra l’autèntic desembarcament d’antics militants del PSUC en els darrers llocs de les candidatures d’En Comú Podem al Baix Llobregat per expressar el seu suport a aquesta formació política. Aquest és un fet significatiu perquè el PSUC, i després ICV, han jugat un paper fonamental en la història política de la comarca, tant als ajuntaments com en el moviment obrer. I molta gent encara ho recorda o ho ha sentit explicar.
El fenomen no s’ha donat tan sols al Baix Llobregat. En trobem exemples a tota l’àrea metropolitana. A Barcelona, l’històric dirigent del PSUC a la clandestinitat i després membre del Parlament i l’Ajuntament, el geògraf Jordi Borja, tanca la llista d’Ada Colau. I la que fou diputada del PSUC al Congrés durant la transició i després tinenta d’alcalde de Barcelona per ICV, Eulalia Vintró, ha fet una contundent defensa d’Ada Colau en una entrevista publicada a Nació Digital. A Santa Coloma de Gramenet, en els darrers llocs de la llista hi trobem a l’exregidor del PSUC, Ferran Saro, que fou col·laborador de l’alcalde de la ciutat el 1979, Lluís Hernández. I a l’Hospitalet, la històrica militant comunista Pilar Massana, companya del desaparegut Jaume Botey, és qui ocupa el darrer lloc de la llista d’En Comú Podem, que presenta al fins fa poc president del Centre d’Estudis de l’Hospitalet, Manuel Domínguez, com a candidat a l’alcaldia.
El diumenge passat, 7 de maig, al Fossar de la Pedrera de Montjuic, a Barcelona, en l’acte de reposició de la làpida que recorda el secretari general del PSUC i conseller de la Generalitat, Joan Comorera, mort al Penal de Burgos l’any 1958, qui va intervenir en nom de la familia, fou el seu nebot net, l’advocat Joan Comorera, que ocupa el número 2 en la candidatura d’En Comú Podem a Sant Adrià del Besós.
Antònia Castellana, Carles Riba, Benigno Martínez, Manolo Moreno…
A la comarca hi ha molts exemples del suport del vell PSUC a En Comú Podem. Tal com va informar elBaix.cat, a Molins de la Rei, Antònia Castellana, que fou elegida alcaldessa de la vila l’any 1979, coneguda per les seves conviccions feministes i sobiranistes, tanca la llista que encapçala el diputat Lucas Ferro. I a Sant Joan Despí, és l’enginyer Carles Riba Romeva, alcalde de la ciutat pel PSUC l’any 1979, que ha estat president del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat i actualment presideix CMES, qui figura en els darrers llocs de la candidatura, al costat d’una altra militant del PSUC, Conxita Sánchez, que ha estat cap de llista d’ICV en diverses ocasions.
A Olesa de Montserrat, el final de la llista d’Olesa Oberta compta amb la presència d’uns altres militants del PSUC, Jaume Francesch, que fou alcalde de la ciutat per ICV, i el sindicalista Martí Obiols.
A Cornellà dos històrics militants del PSUC tanquen la llista que encapçala el jove Claudio Carmona: Carmen Romero, primera regidora de Medi Ambient del municipi i expresidenta de l’Associació per a la Memòria Històrica i Democràtica, i Benigno Martinez, fundador de la Botiga Solidària i membre de la Coordinadora contra la Marginació i de la comunitat cristiana Joan N. García-Nieto, de qui fou company de lluites.
A Sant Boi de Llobregat, el metge Josep Saavedra, que va ser durant vint anys regidor del PSUC i d’ICV a la localitat, tanca la candidatura d’En Comú Podem en la que també trobem una altra destacada militant, Carme Alcalde. I a Castelldefels, acompanyen a la candidata a l’alcaldia, Candela López, l’exregidor Joan Lluís Amigó i la militant històrica del PSUC, Belén León, companya del dirigent del partit i de CCOO, Cipriano García, que va morir a Castelldefels l’any 1995, víctima d’un accident metre penjava cartells electorals d’ICV. També a Begues Ramon Guasch, que fou alcalde amb ICV, tanca la candidatura. Al Prat, Pilar Eslava, fins ara tinenta d’alcaldia, i vinculada a la Plataforma Aturem la Guerra i a l’ONG ACSUR Las Segovias, fundada per qui fou dirigent del PSUC, Miguel Núñez, és qui ocupa el número 25.
A Viladecans són als darrers llocs de la llista, l’escriptor José Luis Atienza, que fou regidor del PSUC l’any 1979, quan el candidat del partit Joan Masgrau va guanyar l’alcaldia, i Manuel González, Júlia Guardia, Daniel Gutiérrez o Josep Lligadas.
A Sant Just Desvern, tanca la llista, al costat de l’exregidor Pere Orriols, Lourdes Burzón, militant de l’Acció Catòlica Obrera, de la JOC i del PSUC i companya del recentment desaparegut Josep Sánchez, que fou regidor a l’Ajuntament. I a Sant Vicenç dels Horts, són l’exregidor Isidre Marco i les exregidores Petri García i Mercè Andreu, les que clouen la llista que encapçala Jordi Gil. Sant Vicenç En Comú Podem ha editat un video en el que, a partir del lema del PSUC “Venim de lluny i anem més lluny encara”, reividiquen les figures dels alcaldes comunistes de la ciutat, Pere Cuyàs i Ricard Pérez, amb els que alguns dels candidats, com l’Isidre Marco, van compartir militància.
A Martorell, qui tanca la candidatura de Movem Martorell que encapçala Laura Ruiz, és el veterà militant comunista i de CCOO a la Solvay, Manolo Moreno (a la fotografia amb el seu net, Marcos Matías Moreno, que és el candidat número 8). La presència d’un vell lluitador com Manolo Moreno i la del seu net volen simbolitzar, en paraules de Laura Ruiz, la continuïtat dels esforços de diverses generacions per transfomar la societat.
I a Sant Feliu, la capital de la comarca, el suport a la candidata a alcaldessa, Lídia Muñoz, es va expressar en un acte celebrat fa unes setmanes on va estar acompanyada dels tres altres alcaldes que el PSUC i ICV-EUIA han tingut a la ciutat, Jordi San José, que ocupa el lloc 21 a la llista, Àngel Merino, i Francesc Baltasar, alcalde del PSUC l’any 1979 i exconseller de Medi Ambient de la Generalitat.
Fotografia: Movem Martorell