Tamara Carrasco ha presentat una reclamació a l’Estat pels danys i perjudicis patits arran de la prohibició de sortir del seu municipi de residència, que va dictar el jutge mentre la investigava per terrorisme i rebel·lió
Carrasco ho ha avançat Vilaweb i ho ha confirmat ella mateixa a través de les seves xarxes socials. En l’escrit, la seva defensa demana al Ministeri de Justícia que assumeixi la seva responsabilitat patrimonial i la compensi amb una indemnització de 24.660 euros. El text adverteix que tot i que no va haver d’ingressar a la presó de forma preventiva, sí va quedar afectada de forma “clara i directa” la seva “llibertat deambulatòria”. El ministeri disposa de mig any per a tramitar la petició.
El 10 d’abril del 2018, la Guàrdia Civil va detenir Tamara Carrasco sota l’acusació de terrorisme, rebel·lió i sedició – posteriorment desordres públics – en una operació coordinada per l’Audiència Nacional. Va ser empresonada preventivament durant dos dies i després li van prohibir sortir de Viladecans (Baix Llobregat) durant més d’un any. La base de les acusacions penals contra ella va ser un missatge de whatsapp que l’activista va enviar a un grup d’amics sobre accions dels CDR i que després del judici va considerar-se que era merament informatiu, i no comportava cap consigna.
El document que l’advocat de Carrasco, Benet Salellas, ha presentat, fa referència a l’article 121 de la Constitució, que contempla la possibilitat de presentar una reclamació de responsabilitat patrimonial davant un eventual “mal funcionament de l’administració de Justícia”. Aquest és alhora un escenari que està previst en l’article 292 de la Llei Orgànica del Poder Judicial.
L’escrit recorda que d’acord amb la llei, el dany ha de ser “efectiu, avaluable i individualitzat”. També admet que “la mera anul·lació de les resolucions judicials no pressuposa per si sola el dret d’indemnització” i recorda que poden ser compensades “aquelles persones que hagin estat empresonats preventivament i després hagin estat absoltes i que això les hagi causat perjudicis”.
Així mateix, remarca que tot i que Carrasco no va patir presó preventiva, sí que va estar sotmesa a una mesura cautelar que va obligar-la a romandre al seu municipi de residència durant més d’un any i que va tenir una “afectació clara i directa” en la seva “llibertat deambulatòria”, un dret que està estipulat a la Constitució. “Es un procés pel qual es va dictar finalment una sentència absolutòria”, recorda el text que indica que ha de ser objecte de “reparació”.
La quantia de 24.660 euros que Carrasco demana es deriva del càlcul dels diners amb què cal indemnitzar una persona privada de llibertat que el Tribunal Suprem ha fet en sentències anteriors. L’escrit esmenta dues dels anys 2006 i 2007 que fixaven en 120 euros per dia de presó indeguda els diners a retornar al perjudicat.
La reclamació fa una interpretació mutatis mutandi d’aquesta doctrina, i entén que és lícit exigir 60 euros per dia, és a dir, la meitat d’allò previst en els supòsits de presó provisional indeguda.
Font: ACN (Agència Catalana de Notícies)