Del 5 al 10 d’octubre un grup de 22 persones encapçalades pel president de l’Associació per la Defensa del Patrimoni de la Colònia Sedó i el seu Entorn viatjaren a Escòcia per visitar la colònia de New Lanark . Aquesta delegació també va comptar amb una àmplia representació del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat i durant dos dies també hi fou present l’alcalde d’Esparreguera, Eduard Rivas, així com el regidor de Cultura, Juan Jurado; també ens acompanyà Gràcia Dorel-Ferré, autora de la recent publicació d’Edicions del Baix Llobregat “La Colònia Sedó d’Esparreguera. La llarga trajectòria una colònia industrial emblemática”, experta en patrimoni industrial i consultant de la Unesco en aquesta matèria..
L’objectiu del viatge, planejat des de feia temps per l’entitat esparreguerina, era conèixer els orígens de la colònia escocesa de New Lanark . El viatge ha permès conèixer de primera mà com s’ha fet la reconversió d’aquesta antiga colònia industrial un cop va tancar la seva activitat el 1968. També hem conegut com s’ha fet el procés de restauració, com es gestiona actualment i com es planteja l’oferta cultural que hi ha al voltant del seu patrimoni.
New Lanark és una colònia situada a la riba del riu Clyde, aproximadament a dos quilòmetres del Royal Burgh de Lanark, un municipi escocès de South Lanarkshire. Va ser fundada el 1785 per David Dale, qui va fer construir fàbriques de cotó i residències per als obrers. Dale va triar aquest lloc per aprofitar l’energia hidràulica que oferia el riu i, sota la seva direcció i després la del seu gendre filantrop i socialista reformista, Robert Owen, les fàbriques van prosperar i New Lanark es va convertir en un exemple de socialisme utòpic (1800/1825). Les fàbriques de New Lanark van seguir funcionant fins a l’any 1968. Després d’un període de decadència, es va fundar l’any 1975 el New Lanark Conservation Trust, sense ànim de lucre, amb la finalitat d’impedir la demolició del poble, i actualment la majoria dels edificis s’han restaurat i l’espai s’ha convertit en una atracció turística important.
New Lanark abans de la crisi del COVID i del Brexit tenia un nombre de visitants anual a l’entorn de 400.000 persones, procedents del propi Regne Unit, França, Alemanya, Itàlia, Espanya i Japó (si atenem els idiomes amb el que tradueixen les informacions).
Una primera mirada sobre la conservació d’aquest ric patrimoni industrial ens mostra experiències rellevants com el fet associatiu i de gestió a través de “New Lanark Conservation Trust”, associació sense ànim de lucre amb capacitat de gestió, i també que és imprescindible la implicació de l’Estat cooperant amb la reconversió i fent possible l’aportació de Fons Europeus (avui ja no existents a causa del Brexit). New Lanark gaudeix d’un nivell de protecció màxim, derivat del seu reconeixement el 2001 com a Patrimoni de la Humanitat per part de la UNESCO.
Des del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, valorem molt positivament la visita. L’experiència ens esperona i ens motiva per sumar esforços vers la recuperació patrimonial de la Colònia Sedó, a partir de la seva situació actual, ja que és un polígon d’activitat econòmica que suma enormes valors culturals. Cal promoure la implicació del govern de Catalunya i aconseguir recursos per convertir la Colònia Sedó en un eix estratègic del Baix Llobregat nord en matèria de patrimoni industrial i d’energia.
Genoveva Català. Presidenta del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat
Fotografia de la delegació: CECBLL