Aquest dimecres, 22 de novembre, va tenir lloc a la Sala Ibèria de Sant Feliu de Llobregat, plena de gom a gom, el lliurament de la Medalla de la Ciutat atorgada per l’Ajuntament, a petició d’una Comissió Ciutadana formada per més de cent persones, a la pedagoga Àngels Prats i Lladó (a la fotografia). ElBaix.cat publica la intervenció que va fer en el transcurs de l’acte l’exalcade de la ciutat, Àngel Merino.
Bona tarda
Agraeixo sincerament la invitació que m’heu fet a intervenir en aquest acte cívic de reconeixement a una ciutadana que ha dedicat una part significativa de la seva vida a construir una vida digna per a la ciutadania, especialment per a la més jove.
Vull iniciar aquesta intervenció felicitant l’Àngels Prats per la recepció institucional de la medalla de la Ciutat. Felicitació que va acompanyada de la paraula justícia. S’ho mereixia sobradament.
Les nostres vides estan marcades per molts espais de socialització: la família, l’escola, la feina, l’espai públic, etc. Són espais que els humans anem omplint de continguts, però tots requereixen d’aprenentatges. També la infància.
Aquest fet ho va descobrir molt aviat l’Àngels i, a la seva manera, va voler incidir en la millora de la vida de tota la ciutat i de la seva ciutadania, començant per la ciutadania més jove: la infància.
Cap al 1973, l’Àngels, juntament amb altres companyes, decideixen posar en marxa un servei educatiu, necessari en una ciutat que havia incrementat la seva població enormement i amb un creixement de la seva població jove extraordinari. Així naixerà l’escola Bressol “Patufet”, en un barri obrer com Can Calders. I curiosament ho fa en forma de cooperativa i amb la voluntat de donar ales i vida a un servei educatiu.
S’estava gestant un servei que tindrà una clara transcendència a l’hora de construir les polítiques públiques en democràcia. Es crearan noves escoles bressol, Fàbregas i Tambor, amb la mateixa filosofia.
L’any 1979 tenen lloc les primeres eleccions democràtiques municipals. La democràcia entra als ajuntaments i aquests hauran d’omplir de nou contingut l’acció de govern municipal. No serà fins al 1993, l’any en què les escoles bressol de Sant Feliu es municipalitzaràn. El llarg desig de l’Àngels i les companyes es va fer realitat: una aposta educativa cooperativista va passar a ser un servei públic educatiu de competència municipal. L’Àngels participarà, des del seu important lideratge, en tot aquest procés. Un procés que té una lectura doble. Cap a dins serà el moment d’una definició més precisa del servei educatiu de la infància a tota la ciutat. I, cap a fora, el model que es vindrà desenvolupant a la ciutat serà contemplat per altres municipis com a alternativa positiva per a ells. En aquesta extensió vam estar acompanyats de la Diputació de Barcelona, la Federació Catalana de Municipis i el món acadèmic. El programa d’Infància serà desenvolupat amb un nou impuls i noves fonts d’inspiració pedagògica. L’equip humà del Departament d’Educació de Sant Feliu de Llobregat, amb les persones incorporades de l’estructura de les escoles bressol, anirà definint i impulsant el Programa d’Infància que contemplarà la seva participació. Aspectes importants del mateix van ser, entre d’altres: • La participació social de la infància a la ciutat (educar en valors, fomentar la participació i els drets dels nens i les nenes, entendre la ciutat com a oportunitat democràtica per a la infància) • L´experiència del Consell d´Infants: Lloc des del qual la infància pot exercir els seus drets civils com a ciutadans en temes que hi estan directament relacionats • Dia universal del Drets dels Infants• Xarxa d’Atenció a la Infància.
En aquesta dinàmica educativa, l’Àngels sempre va tenir una especial sensibilitat per dotar de contingut tota la complexitat del servei. És cert que va estar ben acompanyada de persones carismàtiques en el tema. Unes estaven al seu propi equip i altres van recolzar aquest projecte des de fora. Com a exemple posaré Marta Mata, Francesco Tonucci (La Ciutat dels Infants), Lorenzo Milani (Escola de Barbiana) i altres veus i mirades. Però en podria afegir moltes més. El pedagog italià Francesco Tonucci, impulsor de la xarxa La Ciutat dels Infants, va inspirar part del programa d’infància local, va assistir a reunions amb l’equip de l’Àngels i va impartir conferències a la ciutat. Sant Feliu de Llobregat va participar activament i amb voluntat de lideratge en dues xarxes educatives innovadores: la de “Ciutat dels Infants” i la de “Ciutats educadores”. I el nom de la nostra ciutat es va sentir a Gijón, Sevilla, Porto Alegre i Sao Paulo, entre altres ciutats i llocs. La definició de l’etapa educativa 0-3 anys, com a etapa de competència municipal, va tenir la seva exemplarització més clara i el seu lideratge a la Ciutat de les Roses. Com a reconeixement de tota aquesta tasca pedagògica i cívica, el juliol del 2002, la ciutat va rebre el Premi Catalunya Educació de mans del president de la Generalitat, Jordi Pujol. Era un reconeixement merescut a totes aquelles “bressoleres” que van construir una “èpica educativa” en temps de dictadura i que van recollir el fruit socialitzat en èpoques de democràcia. Així va créixer culturalment la nostra ciutat. No és estrany que entre les veus dels nois i noies al Fòrum Barcelona 2004, un 24 de maig, intervinguessin els representants del Consell d´Infants de Sant Feliu de Llobregat, Albert Marsà i Lidia Vaqué. Voldria acabar aquesta breu intervenció amb dos petits textos de dues persones que han conegut molt bé l’Angels Prats: • “Tenir un bon docent hauria de ser un dret fonamental dels nens” (F. Tonucci). Segur que l’Àngels ho ha estat • “A l’Àngels Prats, per ser una gran mestra, per les emocions compartides, pel camí recorregut juntes, per la formació en l´acció i en la reflexió conjunta, per impulsar la meva creativitat com a pedagoga, per l´oportunitat de treballar juntes i descobrir la participació dels infants a la ciutat… per moltes coses que no podria resumir aquí” (Anna Novella Cámara: La participació social de la infància a la ciutat. Estudi sobre l´experiència de l´Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat. Tesi doctoral. Facultat de Pedagogia de Barcelona. 2005)
Moltes gràcies per escoltar-me, moltes gràcies a l’Àngels pel seu exemple i un desig: que Sant Feliu de Llobregat, a més de ser la CIUTAT de les ROSES, continuï sent la CIUTAT dels INFANTS.
Àngel Merino. Exalcalde de Sant Feliu de Llobregat
Fotografia: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat