La realitat és tossuda i la regió metropolitana de Barcelona o la ciutat dels cinc milions –digues-li com vulguis— es una evidència de sentit comú inapel·lable per tothom que sàpiga on viu en aquest món que va canviant de civilització i encadenant crisis de diferents pelatges, tant digital com desigual. L’únic sensat que col·lectivament resta per fer es anar construint de manera fonamentada i col·laborativa la metròpoli. I el dimarts 12 de desembre es va aprovar un full de ruta estudiat i discutit per centenars d’acadèmics, polítics, experts i membres de la societat civil durant més de dos anys en un procés de debat obert (Barcelona demà) per consolidar els fonaments i aixecar parets mestres de la gran conurbació catalana en els propers sis anys.
Aquest pacte es diu Compromís metropolità 2030 i va ser aprovat per unanimitat del Consell General (reuneix més 300 persones, institucions polítiques i cíviques, patronals, sindicats, universitats, bancs, diaris…) del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB), l’entitat que ha pilotat i pilota tot aquest procés. I convé donar-li a aquest consens el valor que té en un país en el que, en mig segle, i per lluites de poder, els seus governants no l’han sabut dotar d’una llei electoral pròpia i equitativa i fins hi tot van dissoldre el primer i embrionari ens metropolità.
El coordinador general del PEMB és Oriol Estela, qui, per cert, té fixat un tuït que recull una idea bàsica –metropolitans o irrellevants– i va saludar el naixement del Catalunya Metropolitana, aquest diari de diaris locals (del que forma part elBaix.cat) defensant la fita de la ciutat dels cinc milions, no va deixar de recordar dimarts a Santa Coloma de Gramenet la complexitat administrativa del territori a l’avançar que ja es treballa en la nova etapa fins al 2030.
El repte que planteja el salt d’escala anhelat per afrontar de forma coordinada les crisis climàtica i ecològica, d’alimentació, d’habitatge, de mobilitat, d’innovació científica, de foment empresarial i laboral, de serveis i prestacions socials desborda l’actual Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i els seus 36 municipis. La conurbació consolidada n’abraçarà prop de 200 de les comarques del Barcelonès, Baix Llobregat, Maresme, els dos Vallès, els dos Penedès, el Garraf i l’Anoia.
Estructura federal i policèntrica
Ho van dir dimarts a l’acte de Santa Coloma de Gramenet Jaume Collboni (PSC), president del PEMB: “El món ha canviat, com també ho ha fet el nostre territori. Si volem que Barcelona sigui rellevant en el context global, es necessari considerar-la com la regió metropolitana de més de cinc milions que ja som. (…) O remem plegats, o no ens en sortirem”. I Janet Sanz (Comuns), presidenta de la Comissió Executiva del PEMB: “Som l’únic govern metropolità de l’Estat, i avui fem un pas endavant. (…) Ens cal una sobirania metropolitana amb més competències i recursos per fer front a les desigualtats… (…) La emergència climàtica desafia les divisions administratives i fronteres i exigeix una resposta coordinada de les ciutats”. Tots dos van coincidir en que la metròpoli ha de tenir una estructura “federal i policèntrica”.
Vuit missions, quíntuple hèlix
El nou pla estratègic aprovat s’estructura en vuit missions que han de servir de guia per l’actuació coordinada en el territori. Són: Economia innovadora i inclusiva, Nivells de renda suficients, Emergència ambiental i climàtica, Mobilitat sostenible i segura, Alimentació saludable, Cohesió territorial, Habitatge adequat i Vitalitat cultural. Cada missió planteja un seguit d’objectius i orientacions per assolir-los respectant les grans fites marcades a nivell planetari des d’ organismes de les Nacions Unides.
Per fer possible aquest procés en un territori en el que opera i es solapa una xarxa d’un centenar d’ens es mantindrà la implicació de tots els actors de la vida col·lectiva mobilitzats fins ara pel PEMB: des dels ajuntaments i les administracions públiques, al sector privat, el mon acadèmic, la ciutadania i els mitjans de comunicació; en diuen la quíntuple hèlix.
I exemples del que suposa en la pràctica l’estratègia del Compromís metropolità 2030 de començar la casa per baix i no per la teulada els teniu en els tres premis atorgats en la seva primera edició el mateix dimarts en l’Auditori Can Roig i Torres: Un és “Lloguem! Yes, we rent+Bloc Cooperatiu, realitzat a Mataró, amb l’acompanyament de l’Ajuntament, que té per objectiu aprofitar propietats privades buides per crear un sistema cooperatiu d’habitage assequible. L’altra és “Apropa Cultura” de Barcelona, que fa accesible la cultura de diversos col.lectius a diferents municipis metropolitans. I el darrer, “Vallès Circular”, una iniciativa per tal de promoure l’economia circular a la comarca a partir de la col.laboració entre diferents actors.
Xavier Campreciós. Periodista. Coordinador del diari Catalunya Metropolitana.
Fotografia: Compromís Metropolità