Una recent enquesta de 40dB per a la Cadena Ser recollia que el 65% de les persones enquestades arreu del territori espanyol consideren que tenir una feina de qualitat depèn més dels contactes que de la vàlua de la persona. L’anomenada “cultura del enchufe” es considerada una realitat imperant en el sistema laboral espanyol almenys per a una part important de la ciutadania. Aquesta dada s’ha de combinar amb els resultats de diferents estudis que corroboren que aproximadament la meitat de les persones ocupades a Espanya tenen el seu lloc de treball gràcies a la seva xarxa de contactes.
A partir d’aquestes dades sorgeixen dues reflexions, la primera és que mantenir una xarxa de contactes àmplia i heterogènia també ha de considerar-se vàlua personal. La capacitat de crear i mantenir amb èxit relacions socials no s’ha de menystenir i és un aspecte que personalment hem de potenciar. Hem d’entendre que en qualsevol sistema o organització hi ha un element clau: la confiança. En un hipotètic procés de selecció, on es troben dos candidats o candidates, amb el mateix currículum, però la persona encarregada de la selecció coneix a un dels dos candidats i li inspira confiança, ja està clar qui obtindrà aquesta oportunitat. Aquesta confiança sovint, i depenent de les característiques del lloc de feina, té més a veure amb les habilitats socials que no pas amb la formació o la capacitat tècnica.
El segon aspecte a abordar és la responsabilitat de les administracions en garantir que totes les persones tinguin l’oportunitat d’ampliar les seves xarxes de relacions socials, mitjançant la promoció activa d’activitats i espais que serveixin de pont entre ciutadans i ciutadanes provinents de diferents estrats socioeconòmics, orígens i cultures.
A part de la creació de patrimoni material o monetari, cal reconèixer que acumulem també un capital social al llarg de la nostra vida, el qual segueix lògiques de transmissió hereditària. En moments de crisi, aquest capital social adquireix una importància encara major, ja que esdevé un element clau per accedir a les poques oportunitats existents durant aquests períodes. La redistribució d’aquest capital social implica, des de la primera infància, compartir activitats i experiències entre individus de diferents classes i procedències. És fonamental promoure la creació de relacions entre els fills de famílies amb diferents recursos econòmics. Aquesta interacció pot manifestar-se a través de la participació conjunta en activitats que fomentin la igualtat, com ara esports i activitats culturals. A més d’assistir a la mateixa escola, l’escola pública, la participació compartida en aquestes activitats crea una base sòlida per establir vincles socials significatius.
Un exemple que vaig viure i que sempre comparteixo és el d’un jove entrenador de futbol que, malgrat haver abandonat els seus estudis per circumstàncies adverses, participava en programes de noves oportunitats formatives mentre combinava la seva tasca d’entrenador formatiu, més com a hobby que com a carrera. La seva habilitat per mantenir relacions socials era evident, destacant per la seva capacitat de transmetre valors i instruccions als nens i nenes que entrenava. Aquesta dedicació no només va ser reconeguda a nivell personal, sinó que va transcendir a l’àmbit professional quan el pare d’un dels seus joves jugadors, que era advocat i administrador de finques, li va oferir una oportunitat laboral a la seva agència. A través d’aquesta experiència esportiva, aquest jove va poder diversificar la seva xarxa de contactes, i gràcies a la seva habilitat per mantenir amb èxit aquestes relacions socials, va encaminar la seva carrera professional amb èxit. Un exemple que sempre recupero per recordar com la participació en activitats compartides pot tenir un impacte significatiu en la construcció i l’ús del capital social.
Claudio Carmona. Tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Cornellà i co-coordinador dels Comuns al Baix Llobregat
Fotografia: Blog Enginyers BCN