La Cavalcada de Reis i la pista de gel
Potser és fruit d’una visió superficial però diuen que una de les causes de la derrota de l’antic govern municipal d’ERC i Comuns a Sant Feliu de Llobregat en les eleccions del 28 de maig es podria trobar en la Cavalcada de Reis de gener de 2023. Aquesta celebració és de les més multitudinàries que viu la ciutat i aplega veïns i veïnes de forma tranversal: les persones que participen activament en altres esdeveniments i les que tan sols es mouen el 5 de gener per portar el seus nens i nenes a la Cavalcada. La de l’any passat fou especialment criticada: es va produir, per causes que desconec, una espectacular manca de caramels. De fet, recollir els caramels de forma gratuïta ha esdevingut un dels trets característiques de tota Cavalcada que es vulgui considerar digna d’aquest nom; hi ha grups de nois i noies que, seguint tot el recorregut, acaben el vespre amb bosses d’un volum considerable farcides de llaminadures. La gasiveria dels Reis de l’Orient l’any passat va provocar nombroses queixes contra l’Ajuntament.
La candidata del PSC i avui alcaldessa de la ciutat, Lourdes Borrell, va prendre bona nota de l’error dels anteriors governants. Borrell és molt conscient de la importància de les Festes de Nadal. I aquest any a la Cavalcada no han faltat els caramels a dojo i hi ha afegit de propina una pista de gel real de la que la ciutat no havia disposat mai. L’alcaldessa sap perfectament que vivim enmig d’un perillós canvi climàtic i que la declaració de la situació d’emergència a Sant Feliu i altres municipis per la sequera era a tocar. Però també sap que un sector de la ciutat, no sé si majoritari, li agrairia accions com instal·lar la pista de gel, que va acompanyar de xocolata desfeta gratis per a tothom. En una versió moderna del pa i circ, els caramels, la xocolata i la pista de gel han generat la satisfacció d’una part dels ciutadans i ciutadanes, en especial dels nois i noies que han anat a patinar i que s’han trobat que l’Ajuntament emet de cara el present i el futur un missatge despreocupat molt més seductor que el seriós i exigent que reben a l’escola:
És ben cert que la pista de gel ha provocat també la indignació i la protesta d’una part important de la població. I que hi ha hagut molts joves, que són cada vegada més sensibles davant les qüestions ambientals, que han expressat el seu descontentament. Potser això l’equip de govern no ho havia previst. Però l’alcaldessa sap que amb els partits que en la votació de la pista de gel li van fer costat (PSC, Junts, Veïns i Vox) o es van abstenir (PP), en té prou i de sobres per consolidar la seva majoria.
La campanya electoral del 28 de maig
Seria frívol pensar que el PSC, amb l’inestimable ajut del la pujada del vot socialista a tota Catalunya, va guanyar les eleccions només per la cavalcada de Reis. ERC i Comuns van cometre, segur, més equivocacions; i mentre durant la campanya electoral van parlar, sobre tot, del futur model de ciutat que el soterrament de les vies de RENFE ha de fer possible, Lourdes Borrell va saber llegir les enquestes i triar els temes que són propis de tota política populista perquè preocupen un bon sector de la ciutadania: la neteja i la inseguretat. En aquests àmbits, set mesos després, el canvi no s’ha notat: com totes les ciutats Sant Feliu continua tenint problemes de brutícia, i la inseguretat (més aviat l’incivisme) no és fàcil d’eliminar, malgrat els esforços que fan, i ja feien abans de les eleccions, la Policia Local i els Mossos d’esquadra: els aldarulls de les Festes de Tardor i els sorolls i les baralles nocturnes en són una bona prova i tensen la convivència malgrat la ciutat presenta, i presentava abans del 28 de maig, uns índexs de seguretat més que acceptables. Que el tema de l’incivisme no és tan fàcil de solucionar com es va dir en campanya ho demostra la decisió que acaba d’adoptar, set mesos després de la constitució del nou govern municipal que havia promès arreglar-ho, l’Associació Veïnal Va i Vé de portar el tema als jutjats davant el que considera inacció de l’Ajuntament. En tot cas, el missatge d’una ciutat bruta i insegura va fer forat durant la campanya electoral. I l’aparició presencial i mediàtica de Vox relacionant delinqüència i migració hi va ajudar.
Set mesos de govern de PSC, Junts i Veïns
Portem ja més de set mesos, des del 17 de juny, de govern de PSC, Junts i Veïns. Les concepcions polítiques generals no compten: que PSC i Veïns fossin bel·ligerants amb l’1 d’octubre de 2017 i el procés sobiranista no ha estat obstacle pel pacte amb el partit de Puigdemont, que ha acceptat de bon grat governar amb els seus adversaris “espanyolistes” contra els que, no fa gaire, els seus militants cridaven cada dilluns al vespre a la Plaça de la Vila. Tot té la seva part positiva i potser aquest acord ajudarà a tancar algunes ferides que el procés independentista i la repressió van deixar a la ciutat, més enllà de les incongruències d’uns i altres.
Però el que està passant desapercebut és el canvi radical de model de ciutat. Sant Feliu durant molts anys ha estat exemple arreu de Catalunya i de l’Estat per la seva política d’aposta pels serveis públics i de lluita contra el canvi climàtic. Fa pocs dies, TV3 emetia un reportatge elogiós sobre l’edifici d’habitatge social i acompanyament en l’envelliment “Adela Barquín”, i l’octubre de l’any passat era noticia l’arribada del servei de Bicing de l’AMB, totes dues iniciatives impulsades per l’anterior equip de govern. Però ara, el nou govern local ha fet un gir radical de prioritats. El mes de desembre, Sant Feliu va veure com molts mitjans de comunicació catalans i espanyols associaven el seu nom a un exemple de mala praxi en instal·lar una pista de gel real mentre d’altres municipis, com Girona o Sant Andreu de la Barca, hi renunciaven a causa de la sequera. Però hi ha dos exemples més, ben clarificadors del canvi de rumb, dues renúncies a projectes ja molt avançats del darrer mandat: afecten la Masia de la Salut i la Nau de les Sedes de Can Bertrand, dos edificis declarats Bens Culturals d’Interès Local. L’advocat Rafael Bellido, un dels millors especialistes catalans en Dret Urbanístic, ha analitzat a fons les dues renúncies en sengles articles a elBaix.cat.
Aquests dies, l’enderrocament de l’antiga estació de RENFE, del segle XIX, ha provocat debat a la ciutat. Fins i tot ha sorgit un moviment legítim de reivindicació del seu valor patrimonial que una majoria de la població no ha secundat perquè segurament considera més urgent avançar en les obres d’un soterrament desitjat durant quaranta anys. Curiosament, els mateixos dies, gairebé ningú, a part de l’oposició municipal, ni tan sols la gent de Salvem l’Estació, ha aixecat la veu contra dues decisions que afecten, d’una banda, a la preservació del patrimoni local dels segles XV i XIX i, d’una altra, a qüestions com el medi ambient, al paper del Parc Natural de Collserola i a una de les necessitats actuals del país, la Formació Professional.
La Masia de la Salut
L’Ajuntament de Sant Feliu va decidir el passat mes de setembre renunciar a una subvenció de 868.000 euros atorgada per la Unió Europea per rehabilitar la Masia de la Salut, originària del segle XV. El conjunt, que inclou l’ermita del mateix nom on es celebra un Aplec cada Dilluns de Pasqua Granada, forma part del Parc Natural de la Serra de Collserola, un pulmó verd de la comarca i de l’àrea metropolitana, que va prestar un servei impagable a la ciutadania durant els difícils moments del confinament perimetral provocat per la pandèmia. El projecte, compatible amb un restaurant abans freqüentat per molta gent, havia de servir per salvar l’edifici, implantar un Centre d’educació ambiental i fer-ne un punt digne d’entrada al Parc Natural. Una operació que aportava prestigi europeu, preservació del patrimoni, i la promoció de valors educatius i mediambientals.
L’Escola Comarcal d’Hostaleria i Turisme
L’Ajuntament de Sant Feliu també ha decidit aquest passat mes de desembre renunciar a que la Nau de les Sedes de Can Bertrand, un exemple de patrimoni industrial del segle XIX, actualment buida, es converteixi en l’Institut Escola d’Hostaleria i Turisme del Baix Llobregat, permetent la millora de condicions de la formació professional que en aquest camp imparteix l’Institut públic Martí Dot. El projecte havia estat acordat, mitjançant un conveni, que ara l’equip de govern vol rescindir, signat el març de 2023, per l’Ajuntament, el Departament d’Educació de la Generalitat i l’Àrea Metropolitana. Aquestes dues darreres institucions assumien el 75% del cost. L’Escola hagués servit per a impartir formació professional en matèria d’hostaleria i turisme a nois i noies de Sant Feliu i de la comarca, per a potenciar el sector de la restauració local i per a contribuir a donar sortida a productes de proximitat conreats al Parc Agrari. Seria bo saber què en pensen CCOO i UGT, que inclouen dins les seves reivindicacions la millora i extensió de la formació professional, o la Unió de Pagesos, que defensa des de fa anys el Parc Agrari.
Què passa amb el CUAP a la Rambla?
Encara ens podríem trobar davant una tercera renúncia que tant de bo no es faci realitat: sembla que l’equip de govern s’està plantejant que la Generalitat no tiri endavant la construcció tal com estava prevista del CAP Rambla i del nou CUAP (Centre d’Urgències d’Atenció Primària) a l’antic camp de futbol i actual aparcament de la Rambla Marquesa de Castellvell. Com a mínim, no descarta renegociar els termes de la ubicació, amb el conseqüent retard pel projecte. De moment, l’Ajuntament no ha aprovat la cessió definitiva dels terrenys a la Generalitat, tot i que ja es va acabar sense que es presentessin al·legacions el període d’exposició pública tramitat per l’anterior equip de govern. Aquesta és una de les reivindicacions més sentides de la ciutat i implica la substitució del vell ambulatori, aconseguit gràcies a la mobilització ciutadana que va tenir lloc els anys setanta i vuitanta, i que avui és un dels més obsolets de la Regió Metropolitana Sud. El conseller de Salut, Manuel Balcells, en una visita a Sant Feliu el mes de febrer de l’any passat, va ratificar el projecte, que havia estat acordat entre el Govern català i el grup parlamentari d’En Comú Podem en el pacte que va permetre l’aprovació dels Pressupostos de la Generalitat de l’any 2022.
On és Ràdio Sant Feliu?
Un altre retrocés que la ciutat ha experimentat afecta a Ràdio Sant Feliu. Si la voleu escoltar no la trobareu al dial. Des del mes de setembre de l’any passat no funciona: problemes derivats de la gestió interna de l’Ajuntament. Als tres mesos del nou govern de PSC, Junts i Veïns, Ràdio Sant Feliu va deixar d’emetre. Al febrer farà mig any.
Ràdio Sant Feliu fou una de les primeres emissores municipals que es crearen a Catalunya, l’any 1981. I va recollir la tradició de l’antiga Radio Juventud que havia funcionat entre el 1948 i el 1967. La ciutat sempre ha tingut una forta relació amb la radiofonia. Durant els seus 43 anys de vida, Ràdio Sant Feliu, Emissora Municipal, ha recollit l’actualitat ciutadana i ha estat escola de destacats periodistes que després han triomfat en diversos mitjans de comunicació. El periodista santfeliuenc de RTVE, Esteve Crespo, va escriure la seva tesi doctoral sobre la nostra Ràdio. Ara, mentre emissores de municipis veïns, com Ràdio Molins, tenen una forta incidència en la seva localitat, Ràdio Sant Feliu continua muda.
Raons econòmiques o motivacions ideològiques?
L’actual alcaldessa Lourdes Borrell ha decidit eliminar dos projectes que podrien haver-se convertit en realitat ben properament i que, de retruc, haguessin enfortit el paper de Sant Feliu com a capital comarcal. Alhora, aquestes renúncies impliquen que Sant Feliu perdi credibilitat davant la Unió Europea, la Generalitat i l’AMB, posant en perill futures subvencions provinents d’aquestes institucions. Tanmateix, manté la incògnita sobre el CUAP mentre Ràdio Sant Feliu continua sense emetre.
Sembla que hi hagi la voluntat d’esborrar l’empremta dels anteriors equips de govern. El pretext és l’aportació econòmica o patrimonial que hauria d’afegir l’Ajuntament en els casos exposats: és un problema de prioritats. Hi ha molts municipis en una situació econòmica força més complicada que la de Sant Feliu que, a diferència d’altres, no té un romanent negatiu de tresoreria, o, en altres paraules, no pateix dèficit o números vermells. A Catalunya, una trentena de municipis, alguns d’una mida similar a la de Sant Feliu, com Vilanova i la Geltrú o Sant Cugat del Vallés, presenten romanents negatius de tresoreria, 15 dels quals, en superar el 75% de deute, han quedat sota la tutela de la Generalitat. No és el cas de Sant Feliu. Recentment l’actual equip de govern va acusar l’anterior d’haver gastat bona part del romanent positiu de tresoreria, el superàvit, com van fer la majoria d’Ajuntaments, quan el Govern central presidit per Pedro Sánchez va autoritzar els municipis a destinar-lo a les necessitats derivades de la pandèmia. Però aquesta opció positiva i socialment necessària no ha implicat que les finances de l’Ajuntament de Sant Feliu es trobin en dèficit o en una situació d’emergència que exigeixi retallades substancials. La canterella dels diners s’assembla sospitosament a les explicacions del govern de CIU a la Generalitat l’any 2010, quan va argumentar que la crisi econòmica els obligava a retallar serveis públics com la sanitat, el serveis socials i l’ensenyament, que ja preveien empetitir per convicció ideològica. Encara n’estem pagant les conseqüències.
Seria massa fàcil i injust fer la broma que l’alcaldessa prefereix gastar els recursos destinats a patrimoni, medi ambient o educació, en caramels, xocolata i pistes de gel: la diferència pressupostària no permet fer la comparació. Però sí que és legítim pensar que l’Ajuntament imposarà altres projectes alternatius convençut que tindran la comprensió de la gent que no vol sentir parlar del canvi climàtic, de la preservació del patrimoni o de les necessitats dels sistemes públics d’educació o de sanitat. Si es confirmen els plans de l’actual Ajuntament, d’aquí pocs anys, Sant Feliu serà diferent del que podria haver estat: no tindrà un Centre d’educació ambiental a la Masia de la Salut, que qui sap en quin estat de degradació restarà, i no disposarà d’una Escola Comarcal d’Hostaleria i Turisme, que potser haurà anat a parar a un altre ajuntament governat pel PSC. No sabem què haurà passat amb els nous CAP i CUAP, ni amb Ràdio Sant Feliu. I ignorem si es modificarà el projecte aprovat per la ciutadania que preveu la urbanització sostenible de l’espai que deixi lliure el soterrament de les vies del tren.
PSC, Junts i Veïns ens estan canviant a pitjor Sant Feliu: estan legitimitats per fer-ho perquè van guanyar les eleccions, però els ciutadans i ciutadanes que no compartim aquesta deriva tenim el dret i l’obligació d’alçar la nostra veu. I hi incloc, no tan sols les persones que van donar suport als Comuns o a ERC, sinó molts votants socialistes i de Junts que estimen la seva ciutat.
Jaume Bosch. Advocat. Exregidor de l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat
Fotografia: Diputació de Barcelona