Punt de votació presencial a Sant Feliu de Llobregat
Aquest dijous, 14 de març, finalitza el termini de votacions organitzat per l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) sobre si cal impulsar una “Llista Cívica per la Independència” al marge dels partits ERC, Junts i CUP en les properes eleccions al Parlament de Catalunya. El període de votacions va començar el passat divendres, 1 de març. Els resultats es coneixeran el dissabte, dia 16.
El mateix dia 14 l’Ateneu de Sant Feliu de Llobregat acollirà un dels vuitanta punts de votació presencial ubicats a tota Catalunya per a les persones que no vulguin votar per via telemàtica.
Una associació dividida
La proposta de la direcció de l’ANC ha causat una profunda divisió entre les persones associades. Els promotors de la iniciativa, la presidenta de l’entitat, Dolors Feliu, i el membre del Secretariat Nacional i exdiputat, Uriel Bertran,(a la fotografia) han participat en diversos actes arreu del país propugnant el vot afirmatiu. Entre els noms que sonen per configurar la candidatura apareixen els d’Elisenda Paluzie, Roger Español i Albano Dante Fachín.
Al Baix Llobregat s’han celebrat diversos actes informatius. El programa “Vull una resposta” d’ETV Llobregat va emetre el 26 de febrer un debat en el que van participar Montserrat Rosell, Joan Mollà, Pere Pugés i Francesc Abad, moderats per Jaume Marfany, conductor del programa i un dels fundadors de l’ANC. A Molins de Rei, l’assemblea local, una de les més actives de la comarca, que no s’ha posicionat ni a favor ni en contra de la llista, va organitzar el passat dimarts 27 de febrer, a la Federació Obrera, un debat en el que Josep Pinyol es va posicionar en contra de la llista i Jordi Pesarodona va demanar el vot afirmatiu en la consulta.
ElBaix.cat va informar de l’aparició d’un moviment contrari a la llista cívica. Doncs bé, ara alguns dels que demanen el vot negatiu, encapçalats per l’històric militant de Sant Boi, Pere Pugés, han presentat en nom del denominat Moviment per la Independència, la proposta de construir una “Llista única de país” que inclogui els moviments socials i els partits independentistes. Segons Pugés, es tractaria “d’una mena de Junts pel Sí, impulsada per la gent però amb implicació dels partits”.
Quantes llistes independentistes hi haurà finalment?
ERC, Junts i la CUP segueixen amb preocupació el debat que pot contribuir a dividir encara més l’espai polític independentista. A la possible “Llista cívica” i a la nova proposta de “Llista única de país” s’hi ha afegit els darrers dies la candidatura anomenada “Alhora”, impulsada per l’encara eurodiputada de Junts, Clara Ponsatí, i per Jordi Graupera, que fou cap de llista de Primàries. I en aquest panorama apareix l’ombra amenaçadora de la llista d’extrema dreta independentista i xenòfoba d’Aliança Catalana, encapçalada per Sílvia Orriols, alcaldessa de Ripoll gràcies a la desunió precisament, entre d’altres, de Junts, ERC i CUP.
Fotografia: elMón