Aquesta iniciativa innovadora en el maneig del postinfart de miocardi (postIAM) marca una fita al ser la primera experiència d’aquest tipus en l’àmbit estatal. El projecte Artemis, que sorgeix en el marc del programa territorial postIAM a la regió Metropolitana Sud, ofereix una visió innovadora i proactiva de la prevenció secundària cardiovascular
Els pacients que sobreviuen a un infart agut de miocardi (IAM) tenen un risc molt més elevat que la població general d’experimentar nous esdeveniments cardiovasculars, inclosa la probabilitat de mort cardiovascular. L’evidència científica indica que aquest risc és màxim durant el primer any després del primer esdeveniment.
Ara, una iniciativa pionera en l’ús intel·ligent de dades liderada per l’Àrea de Malalties del Cor de l’Hospital Universitari de Bellvitge (HUB), co-creada amb Novartis en una col·laboració público-privada, podria canviar el paradigma en la prevenció en els dotze mesos post-infart.
Gràcies a un panell de control digital, el projecte Artemis ofereix una visió en temps real de l’estat dels pacients que han patit un infart, identificant aquells amb major risc i anticipant-se a possibles complicacions amb intervencions preventives més eficaces. Aquest projecte, que és el primer d’aquest tipus en l’àmbit estatal i sense precedents a Catalunya, integra la reenginyeria de processos amb la metodologia de gestió Lean i l’ús de dades intel·ligents per a la presa de decisions mèdiques.
“Estem començant a monitorar a temps real els resultats macro en salut, i ens permetrà detectar i localitzar pacients fora de rang de control de factors de risc cardiovascular”, segons la Dra. Oona Meroño, cardiòloga, directora del Programa de Cardiologia Preventiva i Comunitària (postIAM) i co-coordinadora de la Unitat de Rehabilitació Cardíaca de l’HUB.
“Fins ara, si no és que el pacient contactava de forma proactiva amb el seu equip de Cardiologia, no ens assabentàvem de les incidències de salut més enllà de les visites de seguiment. Ara podrem valorar molts paràmetres d’analítiques, dades biomètriques i altres proves mèdiques que poden influir en la bona o mala evolució del pacient”, ha detallat la Dra. Meroño. “Això ens permetrà saber en el moment què està passant, fer intervencions educatives, específiques i individualitzades, i millorar els resultats a llarg termini”, puntualitza la cardiòloga.
Aquest panell de control s’ha desenvolupat durant mesos amb el treball conjunt de clínics i enginyers especialitzats en l’ús intel·ligent de dades. “Sense la col·laboració público-privada, iniciatives d’innovació com aquesta, amb un benefici clar en l’assistència clínica per al pacient i la investigació biomèdica per a la societat, serien inviables”, ha subratllat la líder del projecte.
Artemis es presentarà al Congrés de la Societat Catalana de Cardiologia el pròxim 30 de maig, on s’espera que generi interès i serveixi com a model per a futures iniciatives en aquest camp.
Exercici físic, autocura, dieta i acompanyament psicològic
El projecte Artemis sorgeix en el marc del Programa de Cardiologia Preventiva i Comunitària (postIAM), que l’Hospital Universitari de Bellvitge està desplegant des del 2021 a la regió sanitària Metropolitana Sud.
Es tracta d’un programa multidisciplinari i centrat en el pacient que atén a més de 250 pacients/any, als quals se’ls realitza un seguiment coordinat durant els dotze mesos posteriors a l’alta hospitalària, incloent-hi tant l’àmbit hospitalari, com l’atenció primària. En aquest programa s’organitzen en l’àmbit territorial i de manera coordinada tots els elements que necessita un pacient per rehabilitar-se i recuperar-se després de patir una síndrome coronària aguda.
“S’ha demostrat que la morbilitat i mortalitat després d’un esdeveniment coronari es redueix orientant els pacients a adquirir hàbits de vida saludables, amb deshabituació tabàquica, junt amb el maneig farmacològic i la implementació d’un programa de rehabilitació cardíaca que aborda el control dels factors de risc cardiovascular en la prevenció secundària, l’entrenament mitjançant l’exercici físic, l’autocura i la dieta, així com l’acompanyament psicològic”, afegeix la Dra. Meroño.
Formació i mentoria per expandir el programa a altres territoris
L’enfocament coordinat i integral del Programa de Cardiologia Preventiva i Comunitària de la regió Metropolitana Sud ha demostrat resultats excel·lents en la millora de la salut dels pacients i en la seva satisfacció percebuda. A fi de compartir el seu coneixement, l’Àrea de Malalties del Cor de l’Hospital de Bellvitge, en el marc de l’Institut Català de la Salut, ofereix una formació amb mentoria sobre aquest programa, basada en un model de rotació-tutorització.
Aquesta rotació formativa s’adreça a facultatius especialistes o en formació, personal d’infermeria i Medical Science Liaisons (MSL), i se centra en les àrees d’interès principals dels participants, permetent una interacció directa amb els equips clínics. Els mòduls formatius inclouen sessions de coordinació i seguiment de pacients, la inclusió d’eines digitals en els programes de prevenció secundària, l’acompanyament de l’equip intrahospitalari en el procés d’avaluació clínica, avaluació integral, psicosocial i planificació i coordinació de l’alta, i la consulta multidisciplinària del programa d’exercici físic.
L’Hospital Universitari de Bellvitge (HUB)
L’Hospital de Bellvitge és un hospital públic, universitari, investigador i innovador, que el 2022 ha celebrat els primers 50 anys d’història. Amb 5.200 professionals experts i compromesos, és l’hospital de proximitat dels ciutadans de L’Hospitalet i el Prat del Llobregat, i centre de referència de màxima complexitat per a 2 milions de persones, tot l’eix sud de Catalunya que inclou el Baix Llobregat.
És el centre sanitari català que més cirurgia complexa realitza, especialment cirurgia oncològica, i el centre que realitza més trasplantaments de ronyó i cor en adults. Integra en els seus projectes l’orientació a la millora de l’experiència del pacient i el treball en xarxa amb l’atenció primària i els centres hospitalaris de l’entorn.
Orientat a la medicina personalitzada, disposa de les millors eines de diagnòstic genètic i d’imatge per al càncer i les malalties minoritàries que es complementen amb el nou Centre d’Alta Precisió Diagnòstica, que compta amb el primer PET/Ressonància Magnètica de la xarxa assistencial de l’Estat. Registra anualment unes 20.000 intervencions de cirurgia major; 37.000 altes; 485.000 visites ambulatòries i unes 100.000 proves diagnòstiques.