Vell/a, desgastat, ancià/na, obsolet, p assat, avi/a, iaio/a, gent gran, de la tercera edat, caduc , tot hi cap a la definició de persona gran. Tot això poden ser les persones jubilades, pensionistes i majors de 65 anys, més de un 20% de la nostra societat.
Tots aquests adjectius, vistos de forma pejorativa es podrien convertir en qualificatius de valors positius, Virtuts : treballador/a, savi/a, lluitador/a, perseverant, vital, expert/a… qualsevol d’aquests pot definir una persona gran actual, que va néixer a la postguerra espanyola, va créixer durant la dictadura franquista, i que va lluitar pels seus drets, a la feina i als barris, per la educació i la sanitat pública, per aconseguir uns serveis dignes i de qualitat a la transició i a la democràcia.
Per això és necessari que els tinguem en compte en els projecte nous de vida i social. Per això, per a no ser oblidats, és necessari un dia Internacional de les Persones Grans. Un dia, almenys un, en el que es reconegui un envelliment basat en els drets humans, que es complexi el principi d’igualtat i la no discriminació, que es faciliti la seva participació en la transformacions socials i per aconseguir que qualsevol administració, entitat pública o privada apliqui mesures pel respecte i la millora dels seus drets, amb els corresponents mecanismes de seguiment i avaluació.
En definitiva, el dia 1 d’octubre, Dia internacional de les persones grans, només cal, i no és poc, que es tingui en compte que tothom té dret a viure en benestar i dignitat i a ser reconegut i valorat en allò que pot aportar en els àmbits privat, familiar, social i polític, per passar de ser considerats invisibles, a ser visibles i d’utilitat pública i privada.
M. Carmen Romero, membre de l’Executiva de PPJJ de BLLPAG de CCOO.
Fotografia: CCOO