El dimarts, 12 de novembre, va tenir lloc a l’Ateneu Santfeliuenc , un acte sobre els espais de l’antiga colònia Bertrand de Sant Feliu de Llobregat. La taula rodona fou organitzada per l’ARES i Arrels Locals dins la X Setmana del Patrimoni. La part final fou un debat moderat per l’historiador Jordi Amigó, en el que participaren el periodista de RTVE, Esteve Crespo, el constructor Ricard Barceló, i l’advocat i ex regidor de l’Ajuntament, Jaume Bosch. ElBaix.cat publica la intervenció d’aquest darrer.
Falange, OJE, Sección Femenina i Radio Juventud
L’edifici de Sant Feliu de Llobregat que havia estat residència del director de la empresa Bertrand, i que avui acull la Comissaria del Cos Nacional de Policia (a la fotografia), fou durant el franquisme la seu del partit únic del règim: la Falange Tradicionalista y de las JONS. Allà s’ubicaven l’Organización Juvenil Española (OJE), que actuava com a alternativa sovint conflictiva al moviment escolta, i la Sección Femenina de la Falange. El carrer on es trobava, de les Carreretes, havia estat batejat per acord de 13 de maig de 1939 de l’Ajuntament franquista, com a carrer Santa Maria de la Cabeza, un santuari andalús on un grup de guàrdies civils havia estat assetjat per les tropes republicanes durant la guerra civil. Cal suposar que el motiu fou que el carrer portava a la casa caserna de la Guàrdia Civil.
Dins la seu de la Falange va haver-hi, des del 1948 fins el 1967, Ràdio Juventud, ja que aquesta emissora formava part de la Cadena Azul de Radiodifusión i de la Red de Emisoras del Movimento. El periodista Esteve Crespo ha analitzat a fons aquest període en la seva tesi doctoral “La radiodifusión en Sant Feliu de Llobregat. Adaptación de la comunicación de proximidad al contexto legal, económico y tecnológico (1948-2014)”.
En aquell edifici les noies entre 17 i 35 anys feien el Servei Social durant 3 mesos, requisit imprescindible per a poder accedir a un títol universitari o al carnet de conduir. Una de les activitats era portar una “canastilla”, una cistella amb productes per a nadons. Pilar Primo de Rivera definia l’objectiu de la Sección Femenina: “Hay que volver a poner al hombre los pies sobre el suelo. Y para la mujer la tierra es la família. Por eso, además de darles a las afiliadas la mística que las eleva, tenemos que apegarlas con nuestras enseñanzas a la labor diaria, al hijo, a la cocina, al ajuar, a la huerta, tenemos que conseguir que encuentre allí la mujer toda su vida y el hombre todo su descanso”. Un paper important a la Sección Femenina local el jugava l’Eva Lahoz, que alhora era funcionària de l’Ajuntament.
L’any 1977 la Falange Española, Tradicionalista y de las JONS va deixar legalment d’existir, i el ministre Martín Villa va ordenar la destrucció dels seus arxius per evitar l’exigència de possibles responsabilitats en el futur. Però la Falange com a partit no va desaparèixer i, a Sant Feliu, va continuar ocupant l’edifici, en que havia instal·lat, de forma il·legal, una guarderia amb 20 nens i nenes.
Matar dos pardals amb una pedra
Aquesta era la situació el 1979 quan es van produir les primeres eleccions municipals democràtiques després de la dictadura, que van donar la victòria al PSUC, encapçalat per Francesc Baltasar, que es va convertir en alcalde. Aquell mateix any el carrer Santa Maria de la Cabeza va recuperar el seu nom: de les Carreretes.
Des de feia poc temps la Comissaria de Policia, que llavors estava integrada pel Cos Superior de Policia i la Policia Nacional (que es fusionarien el 1986), es trobava ubicada al passeig Bertrand, davant la Unió Coral, un edifici on després hi va haver la Creu Roja i el Casal de la Dona i ara hi ha un forn.
Durant el franquisme el cos policial que mantenia l’ordre a Sant Feliu era la Guàrdia Civil, amb la “casa- cuartel” a la zona de casetes de Can Bertrand, ben a prop de l’edifici del que parlem.
L’Ajuntament volia que la Policia Nacional es quedés a la ciutat tot i que hi havia altres municipis de la comarca que reclamaven la comissaria. Dos motius ho expliquen: la inseguretat era un problema greu ( de tant en tant, apareixia al Parc Nadal algun jove mort per heroïna, per exemple) que l’extrema dreta utilitzava com argument per a dir que amb el general Franco això no passava; la segona raó era que la Policia Nacional expedia el DNI i el Passaport i així s’evitava que la gent de Sant Feliu hagués de desplaçar-se a un altre municipi per a fer aquests tràmits.
I encara s’hi va afegir una altra raó posterior: durant el cop d’estat de Tejero del 1981 la Policia Nacional es va mostrar lleial a la democràcia i es va posar a disposició de l’alcalde, mentre que la Guàrdia Civil ens va dir que “esperava ordres” sense precisar de qui.
A l’equip de govern municipal se’ns va acudir que la millor manera de fer fora la Falange d’aquell edifici, que s’havia aconseguit demostrar que era propietat de l’Ajuntament, era oferir-lo al governador civil com a seu de la Comissaria. El govern d’Adolfo Suárez ho va acceptar. I així, l’any 1981 es va aconseguir un doble objectiu: tenir comissaria i que la Falange abandonés el local sense atrevir-se a presentar resistència o a interposar recursos per la via judicial o administrativa. Es van recol·locar els nens i nenes de la guarderia a les escoles bressol de la ciutat, que encara no eren municipals.
Val a dir que és obligació de l’Estat, i ara de la Generalitat, no dels municipis, sufragar les despeses d’instal·lació d’una Comissaria, tot i que el més freqüent és que els ajuntaments cedeixin terrenys per a ubicar-les.
Un trasllat pendent
L’actual comissaria, que, de fet, només actua com a oficina d’expedició del DNI i el Passaport i de tràmits d’Estrangeria, necessitaria una forta inversió: les instal·lacions estan deteriorades i no compleix la normativa d’accessibilitat. Per això, durant el mandat 2019-2023, l’anterior equip de govern, format per Comuns i ERC, va arribar a un acord amb el Ministeri de l’Interior pel qual aquest va acceptar el trasllat de la comissaria a un local del carrer Anselm Clavé, prop de la Plaça Elisabeth Eidenbenz. L’Ajuntament recuperaria així l’ús de l’edifici en el que es va anunciar que s’ubicaria un Centre de Recursos per a les dones. Han passat tres anys, però el trasllat encara no s’ha materialitzat.
Per acabar de completar el panorama sobre la seguretat a Sant Feliu durant la transició cal recordar que, els darrers anys del franquisme, els Mossos d’esquadra eren tan sols un petit cos que depenia de la Diputació de Barcelona. L’any 1980, la Secció, integrada per setanta cinc membres, havia estat transferida a la Generalitat, que encara trigaria uns anys a impulsar la Policia de Catalunya.
Pel que fa a la Guàrdia Civil, el darrer consistori franquista havia ofert al Govern central un terreny municipal ubicat a la carretera de la Sanson per a que s’hi construís una caserna. L’Ajuntament democràtic no ho volia. L’alcalde, Francesc Baltasar, i jo vàrem anar a Madrid, a la Direcció General de la Guàrdia Civil, a veure quines intencions tenien. Un general ens va donar la satisfacció d’anunciar-nos que havien decidit construir la caserna a Torrelles de Foix. Es va esforçar tant en dir-ho en català que va pronunciar “Torrelles de Fuà”. El cas és que l’Ajuntament oferiria aquell terreny a la Generalitat i allà s’hi construiria l’actual Comissaria i seu de la Regió Metropolitana Sud dels Mossos d’esquadra, mentre que la Guàrdia Civil va marxar de Sant Feliu.
Jaume Bosch. Advocat. Ex regidor de l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat
Fotografia: Marc Rius. Fet a Sant Feliu