L’àrea metropolitana de Barcelona, però també moltes ciutats i comarques, s’enfronten a un repte mediambiental crucial amb les imminents mesures restrictives de circulació a les Zones de Baixes Emissions (ZBE). A partir de l’1 de gener de 2025, els vehicles sense etiqueta ambiental, que representen aproximadament un 20% del parc automobilístic, quedaran vetats, afectant més de 440.000 vehicles. Aquesta primera restricció s’ampliarà el gener de 2028, amb la prohibició de circulació per als vehicles amb etiqueta B, que representen un 27% addicional, amb més de 600.000 vehicles afectats. En total, el 47% dels vehicles, o més d’1 milió, podrien veure’s obligats a quedar fora de circulació en els propers cinc anys.
La pressió d’Europa i les multes per contaminació
Aquestes mesures arriben en un context de pressió creixent per part d’Europa. La Unió Europea ha començat a imposar sancions a diverses regions per la manca d’acció davant la contaminació atmosfèrica i els alts nivells de diòxid de nitrogen. Barcelona, juntament amb altres ciutats, es troba a la llista de zones amb risc de multes per incomplir les normatives de qualitat de l’aire. La Unió Europea demana accions contundents i immediates, i les multes ja estan caient sobre els territoris amb un ritme de reducció de la contaminació insuficient. Davant aquesta amenaça, les autoritats locals han accelerat les restriccions de circulació de vehicles contaminants per complir amb els objectius de sostenibilitat.
Un impacte massiu sobre la mobilitat i les famílies
Tot i la necessitat de reduir emissions per garantir la nostra salut, fer front al canvi climàtic i evitar les multes europees, cal considerar les repercussions socials i econòmiques d’una prohibició que afectarà més de dos terços dels propietaris de vehicles actuals. Per a moltes famílies, renovar el vehicle suposa una inversió econòmica difícilment assumible. Aquestes mesures podrien desencadenar mobilitzacions socials, especialment encoratjades des de la ultradreta i els negacionistes, en contra de les autoritats locals i les seves polítiques, tal com va passar amb les “armilles grogues” a França.
La necessitat d’una millora exponencial del transport públic
Un factor clau per evitar el conflicte és una millora exponencial del transport públic, no només dins de l’àrea metropolitana, sinó també a tota la regió metropolitana de Barcelona i Catalunya. La finalització de les concessions actuals d’autobusos a Catalunya l’any 2028 ofereix una oportunitat única per redissenyar, comptant amb el territori, un sistema de transport ambiciós i potent que inclogui tant autobusos com xarxes de tramvia i millores a Rodalies.
És imprescindible fer una autèntica Revolució dels autobusos: un sistema ampliat i optimitzat que cobreixi de forma eficaç les necessitats del territori, tant en freqüència com en accessibilitat i puntualitat. Aquesta xarxa ampliada no només facilitaria una alternativa viable a molts dels usuaris afectats per les restriccions, sinó que ajudaria a integrar millor les zones rurals i urbanes, evitant que les limitacions de mobilitat generin desigualtats territorials.
A més, és essencial complementar aquesta nova xarxa d’autobusos amb la millora de parades, garantir-ne l’accessibilitat i crear nous carrils bus a la xarxa viària d’altes prestacions.
Cal millorar significativament el sistema ferroviari: és del tot imprescindible optimitzar el servei de Rodalies sobre la xarxa de vies actual, millorant-ne la capacitat i la freqüència de trens, així com crear noves línies de Rodalies. També cal estendre el tramvia per tota l’AMB i crear noves línies de tramvia i tram-tren que connectin els diferents nuclis metropolitans de Catalunya. Aquestes mesures alliberarien de pressió el sistema viari, ajudant a reduir la contaminació i la necessitat d’ús del cotxe.
Què cal fer per evitar el conflicte?
Per tal de prevenir un conflicte social d’aquestes característiques, les administracions públiques haurien de prendre mesures proactives que permetin una transició més suau cap a una mobilitat sostenible i que garanteixin que ningú quedi enrere:
- Informació i transparència: Explicar clarament els motius de les restriccions i els beneficis reals que aporten per a la salut i el medi ambient. Una comunicació clara i empàtica pot ajudar a alleujar tensions. No és acceptable la falta d’informació actual sobre la limitació de circulació prevista per l’1 de gener del 2025 i la futura limitació dels vehicles amb distintiu “B” el 2028. Les aturades i sentències judicials han generat la percepció que aquestes mesures no es portaran a terme, i és previsible un escenari de conflicte quan arribin.
- Ajuts econòmics: Facilitar subvencions per a la renovació del parc automobilístic amb vehicles més sostenibles (incloent-hi la compra de vehicles de segona mà amb distintiu C, ECO o 0 per a persones amb pocs recursos), així com incentius fiscals per als qui optin per vehicles elèctrics o híbrids.
- Un fortíssim sistema de transport públic integrat: Redissenyar la xarxa d’autobusos per oferir un servei que cobreixi totes les àrees metropolitanes i regionals, a més de millorar Rodalies i crear noves línies de tramvia. Aquesta integració és fonamental per proporcionar una alternativa viable al vehicle privat.
- Excepcions i flexibilitat: Cal considerar la possibilitat d’excepcions, com ampliar de 24 a 48 els dies en què es pot circular amb vehicles amb restriccions de manera automàtica a tota Catalunya i sense sol·licitud prèvia. També cal tenir en compte els vehicles conduïts per persones amb mobilitat reduïda.
- Diàleg i participació ciutadana: És fonamental incloure els ciutadans en la presa de decisions, fomentant la seva participació en la definició de la xarxa d’autobusos i informant-los adequadament per evitar que les mesures es percebin com una imposició. La participació ajuda a fomentar el compromís amb la protecció ambiental.
La transició cap a una mobilitat més verda és essencial, però només serà reeixida si va acompanyada d’una política justa i empàtica amb les necessitats de la ciutadania i d’un sistema de transport públic molt robust i eficaç que cobreixi tot el territori català. A més, cal evitar la manipulació que, segurament, intentarà canalitzar el malestar de la població contra aquestes mesures i posar en qüestió la democràcia. Una gestió transparent i un diàleg constant amb els ciutadans seran claus per anticipar i minimitzar el conflicte.
Lluís Carrasco Martínez. Molins de Rei
Fotografia: Público