El Pla Director d’Infraestructures (PDI) 2021-2030 ja ha posat sobre la taula diverses iniciatives importants per millorar el transport al Baix Llobregat. Entre les més destacades hi ha l’arribada del tramvia a Molins de Rei, prevista per al 2028, i la construcció del carril bus a la B-23, que s’hauria d’acabar el 2025. Aquestes actuacions volen transformar el transport públic a la comarca, sobretot amb noves línies de bus exprés que connectin ràpidament i eficientment els municipis del Baix Llobregat amb Barcelona. Però no podem oblidar-nos de la xarxa comarcal d’autobusos, ni de les connexions amb els municipis de les comarques veïnes.
Tot i això, encara hi ha molts projectes pendents. Per exemple, es parla de fer un intercanviador a l’entrada de la Diagonal de Barcelona, que facilitaria la connexió entre diversos mitjans de transport, o d’ampliar els carrils bus en vies principals com la C-31. La posada en marxa del carril bus a la B-23 hauria de ser només l’inici per replantejar tot el sistema de transport d’autobusos a l’àrea metropolitana, sobretot a la zona 2, on hi ha molts municipis del Baix Llobregat.
El futur dels autobusos: una oportunitat única
El 2028 acabaran les concessions actuals dels serveis d’autobusos de la Generalitat, i això és una oportunitat d’or per redissenyar completament la xarxa de busos. Ara és el moment perfecte per millorar les línies que ja existeixen i crear-ne de noves on sigui necessari, per ajustar-se millor a les necessitats reals de la gent. Ara, en el 2025, és el moment d‘estudiar i esbossar la planificació de les línies que haurien de circular el 2028, doncs, el 2026 s’ha de dissenyar la xarxa tècnicament i preparar els plecs de condicions de les noves concessions i el 2027 és l’any per fer les licitacions i adjudicar-les.
Segons les dades més recents de l’Enquesta de Mobilitat en Dia Feiner (EMEF) de 2023, entre un 15% i un 20% dels desplaçaments al Baix Llobregat es fan amb autobús, mentre que el sistema ferroviari —que inclou el tren, el metro i el tramvia— representa entre un 25% i un 30%. Aquestes xifres no només posen de manifest la importància del transport per carretera, sinó que també subratllen la necessitat de reforçar la connexió entre autobusos i transport ferroviari, per tal de crear un sistema més integrat i eficient.
És important que els ajuntaments del Baix Llobregat i altres institucions col·laborin per pressionar la Generalitat a dissenyar un sistema de transport pensat per a les persones, no només per maximitzar els beneficis de les empreses operadores. El nou model hauria de centrar-se en la ciutadania, oferint un servei digne i que s’adapti a la realitat del dia a dia.
La importància del sistema de gestió dels serveis
Quan utilitzem els autobusos, sovint no ens adonem del sistema de gestió que fan servir les diferents empreses operadores. Tot i això, aquestes diferències són fonamentals i afecten directament la qualitat del servei.
Per exemple, la majoria de les línies concessionades per la Generalitat funcionen amb un sistema d’explotació a risc i ventura. Això significa que, un cop complerts uns mínims de servei, les empreses no tenen obligació d’oferir-ne més. Aquest model provoca serveis amb poques freqüències, absència de viatges en hores de baixa demanda i una cobertura insuficient els dissabtes, diumenges i festius. En conseqüència, els usuaris es veuen perjudicats perquè les empreses prioritzen garantir el seu marge de beneficis.
En canvi, la majoria dels serveis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) operen sota el sistema de gestió interessada. En aquest cas, és l’administració qui defineix els serveis a prestar i es fa càrrec dels dèficits econòmics. Aquest model permet oferir un servei més complet i adaptat a les necessitats dels ciutadans, fet que explica per què els autobusos de Barcelona i l’AMB tenen una qualitat superior respecte als d’altres territoris.
El sistema de gestió és un factor determinant. Per això, a l’hora de dissenyar i planificar els serveis d’autobús, és essencial que les administracions assumeixin el control, garantint que els serveis i les modificacions s’ajustin a les necessitats reals de la ciutadania. Això s’ha de fer sense comprometre la viabilitat econòmica de les empreses operadores, però prioritzant sempre l’interès públic per sobre del benefici privat.
Un disseny participatiu i adaptat al territori
És bàsic que el nou sistema de busos no es dissenyi des d’un despatx de Barcelona, allunyat de la realitat del Baix Llobregat. Els ajuntaments, el Consell Comarcal i, sobretot, la ciutadania han de tenir un paper actiu en aquest procés, assegurant-se que les necessitats reals dels municipis es reflecteixen en el nou model. Només així es podrà garantir un servei de transport que sigui eficient, ràpid i accessible per a tothom.
Els municipis del Baix Llobregat haurien d’aprofitar aquesta ocasió per pressionar la Generalitat perquè escolti les demandes de la població i destini els recursos necessaris per millorar els serveis d’autobusos. Ara és el moment d’actuar. La participació de la gent és clau per garantir que el nou sistema de transport públic no es quedi en una simple solució tècnica, sinó que respongui de veritat a les necessitats diàries de les persones.
La importància de la mobilització ciutadana
En definitiva, la fi de les concessions actuals i la posada en marxa de noves infraestructures, com el carril bus de la B-23, és una oportunitat que no podem deixar escapar. Ara és l’hora de repensar i redissenyar el sistema de busos del Baix Llobregat, i és fonamental que la ciutadania es mantingui alerta i exigeixi formar part d’aquest procés. Només amb la implicació activa de tothom es podrà assegurar que el nou sistema de transport sigui realment útil i s’ajusti a les necessitats reals dels usuaris. El futur del transport al Baix Llobregat depèn de la implicació de tothom.
Luís Carrasco Martínez. Molins de Rei