El periodista Xavier Graset és un dels rostres de la Festa Major 2015 a Martorell, ja que esdevindrà el seu pregoner aquest divendres 14 d’agost a les 19.30h des del balcó de la Casa de la Vila. Després d’obtenir...
Felip Puig (Barcelona, 1958) acumula una llarga trajectòria política. Enginyer de camins, canals i ports i llicenciat en Administració d’Empreses, ha estat Conseller de Medi Ambient, de Política Territorial i d’Obres Públiques, i d’Interior, a més de Portaveu de la Generalitat. Actualment ocupa el càrrec de Conseller d’Empresa i Ocupació, que també inclou la cartera de Turisme. En plena temporada alta, amb Barcelona i les costes catalanes plenes a vessar de visitants, Puig reflexiona en aquesta entrevista sobre el model turístic del país i de la seva capital, i es mostra molt crític amb la suspensió de llicències d’allotjaments turístics que ha pres l’Ajuntament de Barcelona, liderat per Ada Colau. Ho considera una mesura “populista” que dóna “mala imatge” als operadors internacionals. Davant d’això, defensa el “diàleg” entre administracions, veïns i empreses, per encarar la gestió d’un sector que considera vital per a l’economia i el creixement del país
Vicenç Villatoro (Terrassa, 1957) és periodista, escriptor, polític català i, des del novembre de l’any passat, director del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). Villatoro, després de la dimissió de Marçal Sintes, agafa el relleu en la direcció d’aquest equipament cultural barceloní amb un any de marge per intentar definir un projecte propi sense trencar amb l’etapa anterior i amb l’objectiu de què el CCCB es mantingui com un centre capaç d’interpretar les novetats del present en l’àmbit cultural
Joan Dausà presentarà divendres (22.30h) al PAS (Pont a les Arts) de Martorell el seu últim disc On seràs demà?, amb el qual ha actuat en espais i festivals tan remarcables com el Canet Rock, Sons del Món, Guitar Festival o Cruïlla. El músic i actor de Sant Feliu de Llobregat, oferirà un repertori de cançons treballades “des de la veritat emocional”, que cerquen la connexió amb el públic
La Locomotora Negra segueix imparable amb les seves ganes de transmetre el jazz i la seva essència. Aquest divendres 10 de juliol (22.30h), la veterana big band catalana obrirà el festival PAS (Pont a les Arts) de Martorell. El primer trompeta de la formació és el martorellenc Isidre Delgado, professor de l’Escola Municipal de Música, qui reconeix que actuar als jardins del Pont del Diable serà molt emotiu
Amadeu Altafaj (Barcelona, 1968) és des del gener passat el representant permanent de la Generalitat davant la Unió Europea i alhora delegat del govern català a Brussel·les. Periodista de formació, Altafaj va iniciar la seva trajectòria a la capital belga com a corresponsal, però ben aviat va començar a fer carrera dins de les institucions europees. Com a membre de l’equip del president Jose Manuel Durâo Barroso, va ser el portaveu de la Comissió Europea en plena crisi de l’euro i del rescat de Grècia. També va ser el cap de gabinet d’Olli Rehn, comissari europeu d’Afers Econòmics i Monetaris. Amb tot aquest bagatge, Altafaj és avui l’home clau de la Generalitat per intentar que Brussel·les vegi amb bons ulls el procés sobiranista i acabi intercedint a favor del govern català
Airbnb, Blablacar, Wallapop, Wikipedia, Verkami, Socialcar... Són noms de serveis que en els darrers anys s’han fet molt populars i que estan vinculats a un mateix concepte: el consum col·laboratiu. El mataroní Albert Cañigueral és un enginyer multimèdia que, fascinat per les possibilitats d’aquesta nova forma de consum basada en compartir els recursos existents, va decidir crear la web consumocolaborativo.com. Amb els anys, s’ha convertit en el portal de referència per als ciutadans que es connecten entre ells per consumir, educar-se, viatjar o finançar-se de manera conjunta i directa a través d’Internet. Cañigueral és avui la veu més autoritzada de l’Estat espanyol sobre un fenomen revolucionari què rebat aspectes clau del sistema com són el consum i la propietat. Ho explica en el llibre Vivir mejor con menos (Conecta)
El periodista Xavier Aldekoa (Barcelona, 1981) va viatjar per primer cop a l’Àfrica quan tenia 20 anys, complint un somni de la infantesa. I des de llavors, sempre hi ha tingut com a mínim un peu. Hi ostenta des de fa una dècada la corresponsalia de La Vanguardia, que l’ha portat a visitar més de 30 països africans i a viure a cavall de Barcelona i de Johannesburg. Els seus reportatges sobre la brutal sequera a la Banya d’Àfrica, la independència del Sudan del Sud, la vida i la mort de Nelson Mandela o les penúries dels pigmeus al Camerun han aportat llum sobre la complexitat i la riquesa cultural i humana d’un continent sovint massa marcat per les etiquetes i els tòpics. Aquestes i altres històries, marcades per l’empatia que Aldekoa mostra vers els seus extraordinaris protagonistes, han quedat recollides al llibre ‘Océano África’ (Península), que ja va per la cinquena edició
Sor Lucia Caram (Tucumán, Argentina, 1966) és monja contemplativa de les dominiques de Manresa. Però no es limita a mirar el món des de darrera de les parets del convent de Santa Clara, sinó que hi interactua ajudant les persones més vulnerables de la societat des de la Fundació Rosa Oriol. El seu to directe i el seu discurs sense embuts contra el capitalisme i la corrupció l’han convertit en una religiosa mediàtica i en una gran candidata per aquell partit que aconsegueixi convèncer-la per entrar en política. Alguns ja ho han intentat, però Caram s’allunya de les temptacions
Joan Margarit (Sanaüja, 1938) és el poeta viu més llegit de la literatura catalana. Conjugar poesia i popularitat tan sols és a l’abast d’unes plomes privilegiades, però Margarit, arquitecte i catedràtic jubilat de la Politècnica, ha sabut connectar amb un gran nombre de lectors gràcies als seus versos sincers, despullats, intensos i alhora càlids. Guardonada amb el Premi Nacional de Poesia del Ministeri de Cultura i Premi Nacional de Literatura de la Generalitat, entre d’altres, la seva poesia ha estat traduïda al castellà, anglès, l’alemany o l’hebreu. El seu darrer recull de poemes és Des d’on tornar a estimar (Proa). Margarit defensa la poesia com “l’última casa de la misericòrdia que ens queda” i reclama que els plans educatius deixin de treure pes a les humanitats, “l’única protecció que tenim contra la intempèrie moral”