Fem 5 anys de la crisi més crua que molts i moltes hem conegut. El retrocés en l’àmbit públic és indiscutible; l’educació té menys professors i mestres; la sanitat té menys metges que mai, els medicaments ens costen més diners, la justícia ara es paga i com no, la igualtat és més desigual.
El dia 1 de febrer es va inaugurar a Molins de Rei l’exposició “ La infància del PSUC (1936-1939). El retorn dels papers de Salamanca. Els documents de Molins de Rei”.
El passat 19 d'abril es va realitzar la primera assemblea oberta del grup promotor de la CUP a Sant Feliu, amb la participació d'unes 30 persones aproximadament.
El desembre de 2012, l’Ajuntament de Sant Joan Despí va presentar els pressupostos per aquest 2013. Bé, més concretament va presentar un PDF de vint pàgines a les entitats i partits polítics del poble, no a la població, un PDF que té més de publicitat que de informació que permeti valorar la bondat o no dels pressupostos.
En les darreres setmanes el “debat” sobre la gestió de l'aigua ha agafat pes mediàtic i poc a poc interès ciutadà. Com es gestionarà l'aigua que usem al nostre país i què ens costarà ens hauria d'interessar i molt.
En 2012 entró en vigor el Real-Decreto 6/2012 de 9 de marzo de medidas urgentes de protección de deudores hipotecarios sin recursos. La pretendida finalidad de evitar la exclusión social de los hipotecados más desfavorecidos, que dio causa a dicha norma, no se ha visto cumplida en absoluto, debido al carácter totalmente restrictivo de las condiciones que se imponen a los hipotecados para poder beneficiarse de la dación en pago.
El nou Govern de Catalunya portarà davant els tribunals a la pròpia Generalitat
Aquest article assenyala que l’excessiva disciplinarietat del món acadèmic espanyol obstaculitza la comprensió de la crisi financera i econòmica actual.
El motiu d'aquest escrit és comunicar la deriva política empresarial a Ciments Molins Industrial, empresa arrelada a la comarca i a les poblacions properes, arran de l´aprovació de la Reforma Laboral.
Els ciutadans i les ciutadanes de la regió metropolitana de Barcelona haurem de pagar 190 milions d’euros a AGBAR per rebre el mateix servei. En un fet sense precedents, AGBAR cobrarà per adquirir la concessió d’un servei en comptes de pagar, és més, cobrarà per fer el mateix servei que ja feia, cobrarà pel valor d’uns actius que ja han estat amortitzats, i el que encara és més greu, cobrarà per prestar un servei que operava il·legítimament.